Reaccions desmesurades

Començo a patir per tots nosaltres. L’estat de descomposició del nostre país crec que ens està afectant d’una manera perversa, i que, fruït de la nostra desesperació política, en ocasions perdem un cert sentit de la mesura i de la proporció.

Faig aquesta reflexió perquè en aquest microcosmos nacional que és la catosfera s’han produit, arran dels nomenaments d’en Tremosa i d’en Junqueras com a candidats al Parlament europeu, algunes reaccions que m’han deixat atònit.

I sí, hi poso noms. Noms de bons amics, els amics del Cimera per una banda i en Joan Arnera per l’altra. Insisteixo, es tracta de bons amics, amb els que comparteixo gairebé sempre la visió de les coses. Però les seves reaccions davant en Junqueras i en Tremosa m’han semblat desmesurades. M’han sorprès per la seva radicalitat desmesurada i fins i tot m’han entristit. No passa res. Continuem sent amics, còmplices i camarades, però sí em vull permetre el luxe -potser excessiu- d’intentar que vegin les coses d’una altra manera.

Espero que admetin, a més, que els situï a ells com a pols de les reaccions negatives que s’han generat. Perquè hi ha una altra cosa que em sembla molesta, i és fer crítiques genèriques, que escampen la sospita i no assenyalen ningú (es referiran a mi??). Per tant, crec que és bo i saludable que ens poguem dir les coses, des de la complicitat, en la discrepància.

Ras i curt, em sembla poc adequat intentar destruir dos candidats excel·lents com en Tremosa i en Junqueras. Crec que és possible fer crítica política sense entrar en aquest terreny ferotge de la desqualificació a persones que no s’ho mereixen. Això no aporta res.

L’amic Pere Garrigosa va fer una crítica despiadada d’en Junqueras. A mi em va semblar injusta, molt injusta. Entenc perfectament la crítica que es faci a la situació, és a dir, a que una persona com en Junqueras, amb el seu prestigi, hagi acceptat participar en una aventura com aquesta, que potser l’únic que farà és consolidar la nefasta direcció d’Esquerra i la seva estratègia. És possible, amics, dir que malgrat en Junqueras, no ha canviat res a Esquerra, i que votar en Junqueras és votar més tripartit, més montillisme, més clan dels Cal·labresos. Però es pot fer això sense obrir una cacera personal a una persona brillant, compromesa i d’un patriotisme abassagador. Jo mateix li he dit, al bo de l’Oriol, que ho té molt pelut, i que posa el seu crèdit al servei d’un aparell que l’ha perdut del tot. Però perquè ho faci, i fins i tot perquè fent-ho s’interposa en la meva línia de tir, no penso equivocar-me i qüestionar-lo a ell com a patriota. Fins i tot admetent que no és un "sense nom".

A l’altra banda, l’amic Joan Arnera s’ha mostrat especialment actiu en la cacera i destrucció d’en Ramon Tremosa. De vegades sembla que estiguem esperant la més mínima pífia per abraonar-nos com a llops damunt dels nostres. No és aquest el camí, amic i admirat Arnera, no ho és. No es pot dubtar del sobiranisme d’una persona com en Ramon Tremosa. És un autèntic insult, fer-ho. Que en Tremosa no ha estat especialment afortunat en les respostes a algunes entrevistes que li han fet, cert. Però no ens beguem l’enteniment. En Tremosa és un personatge clau del sobiranisme de començaments del s. XXI, absolutament clau. I amb una trajectòria plenament coherent i conseqüent amb el seu sobiranisme. Ell, els seus estudis, els seus llibres, els seus posicionaments han dotat el sobiranisme de discurs, l’han omplert de continguts reals, d’arguments, d’idees, de projectes. A mi m’importa una merda que en Tremosa no vagi dient com a únic argument “independència, independència” com si fós un mico. A mi el que m’importa és tot el que ha fet i dit en Tremosa. El seu posicionament real davant les coses reals, certes, davant els reptes. I sempre, en Tremosa, ha estat coherent i compromès. No ens ha decebut mai (i no ho farà, tranquils)

Si en Tremosa fós un polític dels habituals, un d’aquests que només ha fet política a la seva vida, no hauria caigut a quatre potes en les ensarronades de les diferents entrevistes. No ha estat gens puta. Potser s’ha aclaparat per aquesta presència als mitjans, o per la increïble violència de la resposta de diaris com La Vanguardia. Val, critiquem, si volem, que no se n’ha ensortit prou bé. Però per favor, com es pot qüestionar el sobiranisme d’una persona com en Tremosa???? Com es pot qüestionar, a més, el que significa d’aposta sobiranista de CDC???? És que ens hem begut l’enteniment????

Amics, no pot ser que caiguem com a llops sobre patriotes com en Tremosa o en Junqueras. No pot ser.

No pot ser que ens enceguem de tal manera que acabem convertits en uns hooligans, incapaços de distingir entre en Guardans o en Tremosa, o entre qualsevol altre candidat de la direcció d’Esquerra i en Junqueras. No pot ser.

Que a molts us sembli que tot això de CDC i la Casa Gran no us mereix encara prou confiança, que no arriba on vosaltres voldríeu, d’acord, això és una cosa. Però no manifesteu aquesta discrepància atacant amb aquesta voluntat destructiva un candidat tan excel·lent com en Tremosa.

Que a molts us sembli –ens sembli- que Esquerra continua essent l’Esquerra de sempre, d’aquesta nefasta direcció i d’aquesta letal estratègia, que no han corregit ni un milímetre, i que lamentem que en Junqueras els hi pugui fer un favor que no es mereixen… d’acord. Però no perquè pensem això manifestem la nostra discrepància atacant amb aquesta voluntat destructiva un candidat tan excel·lent com en Junqueras.

Reclamo, per tant, una mica més d’inteligència. Saber distingir. Valorar de manera precisa el que passa al nostre voltant. No encegar-nos inútilment, patèticament. Sí: en Tremosa i en Junqueras són dos excel·lents candidats. Sí, a algú li pot semblar insuficient el gir sobiranista de Convergència. Sí, a molts ens sembla que Esquerra no ha fet cap gir i que tot segueix patèticament igual. Però per favor, no expressem les crítiques polítiques amb aquesta absurda voluntat de destrucció de persones com en Tremosa o en Junqueras que són del millor que té el país.

Serà que no tenim noms i persones que sí mereixen que els hi fotem canya (que ho fem, ja ho sé), que sí mereixen ser expulsats del mapa polític català, com en Duran, com en Guardans, com tota la direcció d’Esquerra. Aquests sí que fan el joc als espanyols, tots ells. I aquests sí que no valen ni la nostra pixadeta a les seves sabates.

Oriol, Ramon, gràcies per ser com sou, gràcies pel vostre compromís, gràcies per tot el que ens heu donat. I, Oriol… quina maleïda situació que acabis de cap de llista amb aquesta banda d’infames de la direcció d’Esquerra.

Visca la terra, mori el mal govern!

PS: salutacions al company Gos Gànguil, que vam tenir ocasió de compartir unes birres en la prèvia del Barça-Espanyol