Dos... i fins i tot tres "inexactituds"

La política dels farsants sempre es basa en esprémer el llenguatge i trobar les fòrmules retòriques per amagar les coses i acabar no dient res, fent veure que dius alguna cosa, o justament per amagar “la cosa”.

Primera inexactitud

Aquesta setmana l’ambaixador d’Israel es va adreçar per carta al govern català denunciant les barbaritats que havien passat a Catalunya arran del conflicte del seu país amb l’organització islamista i terrorista (valgui la redundància) Hamàs. L’ambaixador va fer una denúncia precisa i sentida del paper del govern català, significadament encapçalat per aquest infame Conseller d’Interior dit Joan Saura.

La reacció del govern català va ser dir que la carta de l’ambaixador contenia “inexactituds”. L’ambaixador va denunciar la violència antisemita que s’havia desencadenat, amb manifestacions que proferien crits a favor de Hamàs, amb encaputxats exhibint pistoles, amb crema de banderes israelianes i amb l’atac a una sinagoga de Barcelona. I amb tots els mitjans públics abocats a una bacanal antisemita vergonyosa.

Potser tots aquests fets, i la preocupació que va despertar el fet que al mig de tot plegat hi hagués el conseller d’interior del govern, no són greus per al nostre govern. Potser tot això no és qualificable de “violència”. No ho sé. Si no ho és, m’agradaria saber què entenen per “violència”. En tot cas, i fins i tot admetent que l’ambaixador s’hagués mostrat excessivament preocupat, i això mereixés, a ulls del govern català, parlar de “inexactituds”, la situació és igualment preocupant i lamentable. Perquè resulta que amb aquest gir semàntic de les “inexactituds” el govern català l'únic que intenta és tapar la gravetat dels fets. Tapar la gravetat i limitar-se al detall, a allò que no és ben bé exacte d’acord al seu parer. I no entra, en cap cas, a analitzar la resta dels fets. Inexactitud... i "pelotas fuera", que diuen.

Això no passa enlloc del món, i això no passa, a casa nostra mateix, en cap altra situació. Què entèn el nostre govern, amb tot el que va passar, per violència? Si el que descriu l’ambaixador com a violència, és una “inexactitud” per al nostre govern, què mereix aquest qualificatiu? Que matin a algú? Que cremin una sinagoga? Fixem-nos, p.ex. que sortosament la protecció de les dones davant la violència masclista no requereix d’una amenaça de mort directa per a la dona, simplement de l’exercici de violència, en qualsevol expressió. Seria lamentable que una pobra dona maltractada rebés, perquè no l’han matada ni intentat apunyalar, la resposta policial que la seva denúncia respecte la violència que l’energumen ha exercit contra ella té “inexactituds”. Oi que no és raonable. Doncs en això estem, en les “inexactituds”.

Segona inexactitud

En un altre ordre de coses, aquesta setmana La Vanguardia també s’ha afegit a aquesta moda de les “inexactituds”. I ho ha fet en relació al Dr. Ramon Tremosa. Pel que sembla, i tal i com ja vam dir en aquest bloc, a La Vanguardia li ha sentat especialment malament la designació d’en Ramon Tremosa com a cap de llista de CiU a les eleccions europees.

Li ha sentat malament per dos motius: primer, perquè en Ramon Tremosa és un sobiranista de cap a peus. I això, és clar, per al conde, grande de EspaÑa, no és una notícia fàcil de pair. Ells, que tant de temps han dedicat a promoure la sociovergència, ara es troben que CiU designa un sobiranista. Ui ui ui… alerta!

Però també perquè en Ramon Tremosa no pertany a l’exquisida classe de patricis com el sr. Guardans, descendent d’en Cambó. Suposo que per al conde, la “humiliació” patida per un “dels seus”, un patrici, davant una persona sense pedigrí burgès com un descendent d’en Cambó… és tota una afrenta.

I per atacar al Ramon Tremosa La Vanguardia s’ha refugiat en les “inexactituds”. Concretament en la “inexactitud” que en Tremosa fós una persona independent. Així, ràpidament van denunciar els seus anys de militància a Convergència, fins al 2002, com si això, fós una total enganyifa. Ens han vingut a dir, quin carai d’independent és aquest tal Tremosa, que tot i que fa 7 anys que no milita a CDC, en va pertànyer durant 17!!! La Vanguardia ha pensat que amb això tenia un filó per atacar-lo, en la mesura que consideraven que s’havia volgut fer passar gat per llebre. En paraules del govern, que hi havia una “inexactitud”.

I aquest divendres han sublimat la denúncia dient que en Tremosa havia signat un manifest de militants i simpatitzants de Convergència a favor del NO a la constitució europea. Si en Tremosa l’havia signat, era evident que no s’havia deslligat del tot de Convergència. I per tant, es refermava la seva tesis de la “inexactitud”, que no era un independent.

La maniobra és burda burda. Lamentablement burda. Però és clar, l’important no és tant la denúncia aparent de la inexactitud com el que volen "vendre", totalment esgarrifats: què en Tremosa és un perillós sobiranista. És tan sobiranista que fins i tot no es descarta que tingui coa (que diuen al meu poble)... La pregunta, la insídia que està llençant La Vanguardia, és com es pot confiar en algú tan inexacte respecte la seva relació amb CDC, i que a sobre és un perill públic, que va demanar el NO a l’Estatut i fins i tot el NO a la Constitució Europea.

Que els motius del no d’en Tremosa fossin la defensa dels drets de Catalunya, i en relació a la Constitució Europea, el no reconeixement ni de la llengua ni de la identitat catalana, això… què collons importa a La Vanguardia! Des de quan LV s’ha preocupat per la nostra llengua? Des de quan ha defensat que la nostra llengua sigui parlada i reconeguda a la UE? I que algú ho defensi no deixa de ser, per a LV, un estrambòtic i perillós antecedent, al que cal combatre per terra, mar i aire.

La notícia d’avui de LV hauria pogut arribar a aquest diari directament redactada pel José Zaragoza. Li ha faltat temps per sortir un altre cop amb la cantarella de la “radicalització” de Convergència, i a parlar de Convergència com el partit “independentista de dretes”. Uf! Tots els mals!

És curiós aquest enrocament simultani de LV i els sociates. Curiós, però gens sorprenent. El que passa és que també és curiós que no se n’adonin que en el fons el que fan és fer-li la campanya al Ramon. Tot el que estan dient d’ell, que ho diuen amb voluntat de destruir-lo, l’únic que fa és reforçar-lo. S’enganyen molt en relació al país. Es pensen que tots haurien de ser com els llepaculs espanyolistes dels sociates o en Duran Lleida, aquell del sentit comú, que va provocar una sagnia de vots a CiU.

I fins i tot... tres inexactituds...

Però en el fons, en el fons de tot plegat, només hi plana una inexactitud: la que permet que el nostre país sigui governat per aquesta banda de kinkis del Baix Llobregat que són els sociates, de perturbats neocomunistes d’ICV i de neobotiflers xalats i acomplexats de la direcció d'Esquerra.

Això sí que és una inexactitud. Una inexactitud gravíssima que pagarem molt car si no hi posem remei.

Visca la terra, mori el mal govern!