A poques hores de la històrica mani de Brussel·les: Fent estiraments i evitant forçar el colze

Sí nois, ja s’acosta la gran cita de Brussel·les, la manifestació, a la capital política d’Europa, per a reivindicar el dret a l’autodeterminació.

No serem 10 mil, això ha estat una manera de dir-ho, un eslògan. Però de ben segur serem uns bons milers... en el que possiblement sigui la mani més important protagonitzada a Brussel·les per una nació sense estat. Justament això és el que es reivindicarà. La pancarta que obrirà la marxa té un missatge ben clar: WE WANT A CATALAN STATE.

El recorregut, pel centre de la ciutat, finalitzarà amb un acte polític en el que es llegirà un manifest d’alt voltatge polític. Com ja ha dit n’Enric Canela… això és el començament. Sí, amics, això és el començament perquè la política és una cosa massa important per a deixar-la en mans dels polítics. Vist el que estem veient, o ens hi posem tots, o ens quedem “estacats”, com canten els Gra Fort.

Serà un dia llarg. Estem convocats a les cinc del matí a l’aeroport. Des de divendres hi haurà gent que haurà començat a fer cap a Brussel·les, en vols de low cost, de línies regulars, en autocar, en cotxes, en furgonetes… Clarament Brussel·les, aquest cap de setmana estarà inundada dels colors de la quatribarrada.

És lamentable la mania del media de buscar la cosa partidista a tot arreu. A El confidencial es pot llegir un titular infame: “Los 10.000 hijos de “Sant Josep Lluís Carod Rovira” fletan autocares para tomar Bruselas”. A l’e-noticies continuen assignant a Convergència el protagonisme, per la presència de dirigents del partit a la mani. En fi, aquí cada loco con su tema des de la miopia partidista. Suposo que parlar exclusivament que ha estat i és una iniciativa popular, de gent anònima que s’ha posat a treballar, no ven prou, no és notícia. Suposo que haver d’admetre que aquesta convocatòria s’ha fet a partir de gent anònima, que ha fet una feinada increïble, i que ho han fet amb una sabata i una espardenya, sense el recolzament de ningú… reconèixer això va en contra dels habituals càlculs mesquins.

Però així ha estat. I així caldrà que ho reconeguem públicament. Perquè fer-ho ens alimenta l’orgull, ens ajuda a recuperar la confiança en nosaltres mateixos com a poble, tan malmesa.

Doncs això, fent estiraments al sofà de casa, a l’espera que comenci el Barça. I cuidant el colze per estar en perfecta forma per aixecar uns bons i multitudinaris tancs de la bona cervesa que s’hi podrà beure. Poques hores, però les aprofitarem al màxim. I ens fotrem uns bons i espectaculars rots a la salut de la delegada del tripartit de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les, una tal Anna Terron, que té la barra de dir que “no sap què hi anem a fer”. Ja li ho explicarem, ja. En quedaran, ella i tots els espanyols com ella, més que assabentats.

Visca la terra, mori el mal govern!!!! WE WANT A CATALAN STATE!!!!

PS: estic segur que els que no hi veniu teniu com un cuquet que ara us sap greu no haver-vos espavilat, je je je