Més sobre el fracàs de l’estratègia dels nyus!

"Esquerra: el fracàs de l’estratègia dels nyus” va ser un dels posts més cel·lebrats d’Elies115. Encara ara hi ha qui el recorda.

En tot cas, per fer una breu memòria, el fracàs de l’estratègia dels nyus descrivia, a partir de les migracions massives d’aquest mamífer africà, el fracàs de l’estratègia d’Esquerra. En les seves migracions, elecció rere elecció, a la recerca de noves pastures, de pastures fresques, Esquerra havia sucumbit. De tal manera que enlloc de proporcionar una perpetuació i creixement -electoral- de l’espècie, aquesta sucumbia i mimbava fruit de l’acció dels depredadors i, sobretot, com a conseqüència que les noves pastures fresques a les que aspiraven arribar no ho eren, i eren més aviat un nou territori infestat de depredadors que se’ls acabaven cruspint, llegeixi’s sociates.

Us recomano la lectura del post original per seguir amb més coherència aquest post.

Perquè el problema és que Esquerra,¡ malgrat que el seu ramat, és a dir, malgrat que el seu coixí electoral ha anat disminuïnt elecció rere elecció, no ha abandonat l’estratègia dels nyus.

Avui mateix, a l’Avui, en Puigcercós proposava de fer una casa gran de l’esquerra. En un atac d’originalitat sense precedents, apostava, enmig la crisi immobiliària, per continuar fent cases, però sobretot per enfocar l’estratègia a les pastures d’això tan inconcret o massa concret de “les esquerres catalanes”. El territori predilecte dels depradors sociates i espanyolistes, que els esperen arribar amb la seva candidesa herbívora.

Les enquestes d’aquest diumenge del Periódico, o les de setmanes enrere del CEO ja han demostrat l’elevat nivell de mortaldat del nyus d’Esquerra, de més d’un 40% a cada travessa de l’enorme migració nyu que implica cada cita electoral, fins al punt d'estar perdent, gràcies a la seva estratègia, un 40% dels seus antics votants. La sagnia és espectacular i insòlita en el panorama animal, o, diguem-ho més fi, del panorama electoral comparat. No es coneix en el món cap altre cas que davant d'una sagnia tan espectacular, d’una pèrdua tan colosal, els individus de la direcció, els nyus, s’entossudeixin suïcidament en la mateixa estratègia.

El riu Mara és la frontera real de la seva supervivència. Com ja havíem descrit i és per tots sabut, els cocodrils omplen les seves aigües. I el gran ramat, en creuar-lo, hi deixa un bon nombre dels seus individus, però insignificant davant el gran ramat que assegura la seva suuperivivència (a diferència del cas d'Esquerra, vet aquí el fracàs de la seva estratègia dels nyus) en arribar a les noves pastures. La qüestió rellevant és que la gran mortaldat de nyus no es produeix per l’atac dels cocodrils.

L’atac dels cocodrils és efectiu en els flancs del ramat creuant el riu. Per a estar protegit de l’atac dels cocodrils el millor és estar al centre del ramat. Estar al centre protegeix els nyus de l’atac dels rèptils, que se centra en els flancs, en la perifèria del ramat.

Tanmateix, aquest instint per cercar la protecció del centre del ramat és el que, paradoxalment, acaba provocant la major mortaldat entre els nyus. Segons les fonts dels naturistes, la major mortaldat de nyus en les seves migracions es produeix justament en l’intent d’aquests de col·locar-se en el centre del ramat a l’hora de creuar el riu. Fruit d’aquesta pressió dels flancs sobre el centre, que els assegura la supervivència davant l’atac ferotge dels cocodrils, els nyus es trepitgen els uns als altres, en una orgia de potes, caps, i desesperació, que provoca una enorme mortaldat, molt superior a la que han provocat els cocodrils o els depredadors terrestres.

Aquest és l’efecte nyu que està començant a passar a Esquerra. Davant les pèssimes perspectives electorals, els nyus d’Esquerra saben que els qui es quedin en els flancs, és a dir, en les zones perifèriques del poder, pringaran, es quedaran sense res.

La perspectiva de la futura debacle electoral està provocant el pànic entre les files d’Esquerra, de la direcció i els seus acòlits. En un moviment instintiu, cerquen el centre del ramat, és a dir, el centre polític que els pot proporcionar protecció, sou, i mantenir el seu futur estable, la seva supervivència. Instintivament, davant la perspectiva de poder quedar fora del govern, alguns alts càrrecs, o altíssims càrrecs, busquen situar-se en el centre del ramat en la propera cita electoral clau, les properes eleccions catalanes.

I aquest moviment s’està transformant en una enorme pressió sobre el partit per figurar en llocs de sortida de les properes llistes electorals. Els nyus alts càrrecs, sabent que la possibilitat de quedar fora del govern els converteix en flanc, els deixa exposats al no-res, cerquen desesperadament situar-se en el centre, és a dir, figurar en llocs de sortida en les futures llistes electorals.

I en aquest moviment és on comencen a aparèixer víctimes, i on l’actual direcció d’Esquerra, en un sentit ample, està patint les majors convulsions. Aquest efecte instintiu fa que es trepitgin els uns als altres d’una manera dramàtica, letal. En cada moviment del ramat cap al centre, algú és trepitjat i sacrificat, algú perpereix.

L’altre dia comentàvem que en Josep Huguet encapçalava els nyus institucionals, aquests que aposten per mantenir l’estratègia tripartita tant si sí com si no. Doncs bé, n’Huguet seria una de les primeres víctimes en aquest moviment dels nyus cap al centre del ramat, cap a les llistes electorals. D’acord al puigcercocisme versió 2, en Vendrell va ser el primer sacrificat, i ara li toca a l’Huguet. Per mèrits propis, i perquè també és l’exponent, la cara, del sector institucional, que els pot arrossegar a la debacle.

Formarien part d’aquests nyus a la recerca del seu lloc a les llistes electorals, antics dirigents de les JERC, gent del Baix Llobregat no afí al Vendrell, i altres nyus escampats pel territori que es consideren actualment la guàrdia pretoriana d’en Puigcercós.

Si a això hi afegim la resistència dels “institucionals”, dels “vendrellistes” i dels “carodians”… l’espectacle National Geographic… està assegurat!!!!

Visca la terra, mori el mal govern!