Catosfera, blocs i passar-s'ho bé (comiat sentit al camarada Arnera)

Els catalans tenim la cosa aquesta d’estar-nos repensant contínuament. A mi això m’atabala, us ho haig de dir. Jo sóc molt més simple i directe.

En l’àmbit de la catosfera, la nostra particular bombolla de la blocsfera, això d’estar-nos interrogant sobre el que som i hem de fer últimament comença a ser una mica llaga.

Crec en canvi que la catosfera és un territori absolutament suggerent i meravellós, en el que s’hi poden desenvolupar iniciatives de tota mena i que resulta altament gratificant per als qui ens hi movem. I que ens proporciona una finestra única a altres vides i històries que ens fan passar moments singulars.

Però la meva particular bombolla blocaire ha estat sacesajada últimament per algunes baixes de les que t’arriben a l’ànima. Primer va ser en Joliu, i ara ha estat n’Arnera, en Joan Arnera.

Sempre he pensat i escrit que en Joan Arnera és potser el blocaire més brillant que tenim. Tant per contingut com per forma. El pensament de l’Arnera és un pensament esmolat, punyent, radical, sense concessions. I el seu verb, la seva manera d’escriure, absolutament coherent amb les seves idees. Llegir n’Arnera ha estat, fins que ha pres la trista decisió de tancar el seu bloc, una d’aquestes coses agradables que incorporem a les nostre rutines...

L’Arnera, i ell ho sap, i ho dic sense “mariconejar”, me l’estimo molt. M’agrada la gent amb talent. I n’Arnera en té per dar i per vendre. I m’agrada la gent que sempre et respon…. i n’Arnera, a mi, sempre m’ha respost. Chapeau, per tant, company, i gràcies.

El que l’Arnera no sap potser és que vaig començar a prendre’m una mica en sèrio tot això del bloc a partir d’un post seu sobre un escrit meu. Deia que li feia por. I això em va encantar. Primer perquè resultava que algú em llegia (aquest moment és molt emocionant, per a un blocaire). I segon perquè la meva provocació havia tingut impacte. Ara m’ho faré de xulo i diré que evidentment calia algú intel·ligent com n’Arnera per arribar a les meves provocacions.

Des de llavors han passat moltes coses. I jo em vaig posar sèrio. I fins i tot vam tenir l'oportunitat de fer coses “serioses”, com l’aventura, apassionant i irrepetible, de Blocs amb Estrella.

De tot allò, però perquè venia de molt abans, amb n’Arnera jo diria que hem acabat essent col·legues. Amb molta complicitat. Aquesta és una de les coses més agradablement sorprenents d’aquesta aventura blocaire. Això ho puc dir de tots els companys que vam impulsar Blocs amb Estrella, de tots. Però com que l’Arnera sempre ha estat de tots nosaltres l’enfant terrible i el que té més talent de tots nosaltres… doncs què voleu que us digui, tinc una autèntica debilitat pel company/amic/blocaire. Suposo que també hi ha fet la distància generacional. L’Arnera és un pollo i jo sóc un veterano. Ell no ha fet res políticament i jo no he parat de fer coses. I amb tot això… que un tio es planti en un bloc i hi aboqui, amb aquella precisió de cirugià un pensament polític tan esmolat, tan punyent, tan brillant… Nois, dempeus i aplaudint.

Tanmateix la catosfera, aquesta petita bombolla nostra, continua ben viva. Hem perdut alguns dels seus més il·lustres exponents (com n’Arnera o en Joliu), però continuem.

I a força de continuar continuen passant coses. Coses p.ex. com que BAT BLOCS, Blocs Against Tripartit, arriba a 50 blocaires. Uf! Brutal!!! Jo estic encantat amb tots els BAT BLOCAIRES… som tots plegats tan diferents! Però, alhora, tenim tots una causa que ens uneix, i és una causa que conecta brutalment amb la nostra societat, amb la nostra gent.

Al darrere de BAT BLOCS només hi ha il·lusió i compromís patriòtic. I molt de coratge, molt. Perquè tal i com estan les coses cal tenir un compromís patriòtic i un coratge personal i cívic espectacular per sumar-se a aquesta iniciativa i penjar-se el segell de BAT BLOCS. En Dessmond, el gran Dessmond, en va fer la capçalera. I en Joliu, l’enyorat Joliu, el segell. I 50 patriotes hi hem agregat els blocs i ens hem posat el segell.

La xarxa és aquest terreny únic on és possible l’explosió cívica i política. Ja no ho són els partits. I ja no ho és tampoc les entitats clàssiques de la fossilitzada “societat civil”, cada cop més societat subvencionada, i per tant, societat paralitzada.

En l’espectacular manifestació dels 10.000 a Brussel·les trobem un reflexe d’això que dic… perquè és una iniciativa 100% sorgida i organitzada des de la xarxa, des d’una altra plataforma en plena sintonia amb el que dic, com és el Bloc Gran del Sobiranisme.

Però el terreny en el que jo més de gust m’he mogut ha estat el de la revolta cívico-política contra el tripartit. La iniciativa de Blocs amb estrella va ser espectacular, jo diria que gloriosa. Única i irrepetible.

I la proposta de BAT BLOCS és una autèntica proposta de frontera moral i política. És quelcom únic, que transcendeix qualsevol mena d’anàlisi política cojuntural per a convertir-se en un autèntic referent ètic i patriòtic del nou independentisme.

BAT BLOCS és, des d’aquest punt de vista, l’única plasmació d’allò que el gran Salvador Cardús va qualificar com “els sense nom”. Sí, som l’única. I per això té tant de valor.

I per això té tanta significació ètica i política en relació als blocs que no s’hi han adherit encara. Vol dir que són blocs que se situen en el passat, en la contemportizació, en un cert montillisme, en la por, en el fracàs.

Mireu, amics i companys que teniu bloc i encara no us heu afegit a BAT BLOCS: sou una mica covards, i ja podeu anar dient cosetes, que en el fons l’únic que feu és defugir el gran debat en el que estem sumits, i que cal que es resolgui patriòticament. Perquè en aquests moments tots sabem que el futur del país s’està jugant en la capacitat que tinguem de fer front al règim tripartit. I això és així, indiscutible. En Joan “Torrente” Barril ho reconeixia fa pocs dies. Els blocs, els comentaristes… som l’últim reducte de llibertat. I no es referia a tots en general, sinó als que combatem patriòticament el tripartit. La complicitat amb el tripartit, el silenci davant el tripartit, és por i falta de compromís davant el projecte espanyolitzador del PSC-PSOE. Vosaltres mateixos.

I amb això quasi que he dit tot el que volia….

Excepte que… també hi ha una vida blogosfèrica molt interessant més enllà d’aquestes coordenades polítiques i patriòtiques en les que ens movem. I vull fer referència a dos blocs d’aquests que llegeixo simplement perquè m’ho passo bé, tot i estar distant dels seus plantejaments.

El primer és aquest bloc genial, de la Beta, “Mi madre es idiota”. La Beta, a qui no conec, és de Madrid. I segons diu la llegenda que ella mateixa alimenta, és la filla de la Curri Valenzuela. El seu bloc és divertidíssim. Escriu ràpidament, de manera valenta, directa, buscant aquesta provocació extrema i vital que ens vol transmetre. I ho aconsegueix. Està com una puta cabra. Però el seu bloc enganxa molt i els seus escrits sempre provoquen alguna cosa. No us la perdeu.

El segon bloc que us vull recomanar és el d’un ocasional comentarista de Dies de Fúria, en Noctas. Què voleu que us digui… és un aire fresc i una visió de les coses que no és la meva, però que em resulta interessant. En Noctas és català, és un dels nostres. Però no és un dels nostres en el sentit més malalt patriòticament parlant. De fet jo crec que l’amic Noctas té un cert lío. I que gaudeix amb tots nosaltres. Però a mi quan més m’agrada és quan explica les seves històries, les seves coses, els seus problemes, les seves cerveses, els seus moments. Tots dos sabem que no estem alineats ideològicament… però què carai, amb gent com en Noctas i les seves aventures tot sembla més fàcil, més amable.

Doncs això. Que aquest últim exèrcit de Catalunya va endavant, que ha tingut baixes que sentim molt i molt, com n’Arnera o en Joliu. Però que gaudim de bona salut, i més ens val, perquè darrere nostre no hi ha res. I que més enllà de nosaltres i les nostres quimeres patriòtiques, la xarxa també ens proporciona accés a blocs i persones que ens ho fan passar bé amb les seves històries.

Salut a tots i totes. Per molts anys. I visca la terra, mori el mal govern!