dissabte, 21 de març del 2009

Aquesta nit… (20è aniversari de Dr. Calypso!)


Anàvem al Barça. Anàvem contínuament a manis indepes. Teníem bronques tot sovint. Algú va parlar d’un grup que es deien Dr. Calypso. Vaig anar a molts concerts que estaven fent per poder gravar el seu primer disc.

Avui, a la sala Apolo, hem fet una festa per a cel·lebrar el 20è aniversari de Dr. Calypso. Una de les bandes que formen part de la meva banda sonora. Tants concerts! Tantes mogudes! Tanta festa!

Hem quedat amb els de la penya per fer unes birres prèvies a la Moritz. I, prudentment, hem entrat abans de les 22:00. Faltava poc per a començar, però la vella guàrdia seguidora dels doctors, ja hi érem tots. El “pogos”, el “beatle”, el “mod”, el “M cel·lules”, “l’Stuart”, el “X cel·lules”, el “Fede”, “l’avi”, l’ enano”… i molts i molts altres que hem anat saludant al llarg de la nit.

Allà estàvem, tots els de la Creu de Sant Jordi i d’ICC.

Parlar de Dr. Calypso és parlar d’una de les bandes emblemàtiques del nostre país, una de les bandes skatilíticament més potents del nostre país. Avui també hi han set els Skatalà (reverència!). Tot plegat, la música, les bandes, els amics, m’ha transportat a aquella època gloriosa de quan èrem els millors, els més xulos.

Són tants els concerts de Dr. Calypso als que he anat que em perdo en la memòria. Els que més recordo, tanmateix, és quan eren aquella banda tan nostra, tan dels nostres, que els seguíem arreu com a acte de militància. A aquelles sales de Gràcia, a aquelles discoteques de l’autovia de Castelldefels…

Dr. Calypso hauria pogut arribar molt lluny, però el país és el que és, i les coses han anat com han anat. Aquest agost els vaig veure i disfrutar enormement a La Fatarella. I avui, en la festa del seu 20è aniversari, ens hem aplegat tots els genuïns fans de la millor banda skatalitika que ha parit Barcelona.

La nit ha acabat a aquest fantasmagòric bar tipus “abierto hasta el amanecer” que és el Puerto Hurraco, al Poble9. I entre cerveses i col·legues, i amb la presència de calypsos, he plegat. Amb el mínim de dignitat per a explicar-vos-ho.

2 comentaris:

  1. Quina peça que estàs fet! Per aquest i altres posts, em sembla que ets més de témer que dues pedregades seguides!

    ResponElimina
  2. Dies de Fúria,
    Les cares del personal són una mica borroses... 20 anys passen massa factura. Hahaha, que bé que t'ho muntes!!!

    ResponElimina