Engrunes i captaires vs un país moral

Setmana desconcertant. L’afer de l’arxiu Centelles m’ha deixat molt descol·locat. És una total indignitat el que ha passat, el que han fet els hereus del mític fotògraf. És possible que des de la Generalitat no s’hagin fet prou bé les coses. No ho sé. El que sí sé és que la reacció d’enviar els arxius a Salamanca és una punyalada trapera a la reraguarda moral del país, una punyalada immerescuda, ruïn.

Aquest país nostre, aquesta herència moral que tots hem rebut i que d’una manera o una altra lluitem per preservar, s’ha desviscut, ha lluitat fins a l’extrem per acabar amb la ignomínia de l’espoli dels papers, documents i records del nostre país presoners a Salamanca. I la lluita encara dura i dissortadament perdura.

L’actitud dels hereus Centelles és una vergonya. Convertir-se en mesquins espoliadors morals d’un país és d’una indignitat moral que em supera. No crec que s'hagin mirat amb tot el seu significat el dolor que transmeten les imatges captades pel seu pare, com per ara enviar-les a l'arxiu que van generar els botxins, contra la lluita i el dolor de tot un poble. No ho entenc. Us poso aquest video estrany d'un tal Antoni, amb Corrandes de l'Exili... hi ha massa dolor en tots nosaltres com perquè ara ens passi això.

Però sembla que estem abocats a conviure amb aquest tipus de gent. Ahir mateix aquest conglomerat patètic de les Cases Regionals, va emetre un comunicat lamentable, indigne, contra les consultes populars del proper diumenge dia 13 de desembre. No és gens perspicaç veure-hi la mà i els discurs dels sociates. La seva amenaça permanent.

Una amenaça, tanmateix, que va servir a ERC per a justificar els seus tripartits. Una amenaça patètica, indigna. Perquè la realitat del país és un altra. Perquè aquests fòssils subvencionats no tenen el més mínim compromís moral amb el país com per sortir ara amb aquests discursets plens de demagògia, falsedats i oportunisme espanyolista.

Les consultes del dia 13 D són una gran oportunitat per a visualitzar aquest país que es mou, aquest país nostre fastiguejat de tot el que està passant, exhaust de mentides i covardia. Que els sociates treguin el tòtem de l’enfrontament situa ben clarament l’èxit de la convocatòria i el mal que pot fer. I la seva falta d’idees, d’arguments, de discurs que pugui vehicular, de cap altra manera, el que està passant al país.

Ja no ens alimenten molles, cantava l’inoblidable Ovidi. Ara sembla que finalment estem decidits a anar pel pa sencer.

És exemplar la mobilització popular que han generat les consultes del 13-D. Probablement no hi hagi el mateix nivell de sofisticació a tot arreu. Em consta, ho he pogut parlar amb l’Alfons López Tena, l’elevat nivell organitzatiu que tindran les consultes a Osona. És un plantejament certament diferent de la resta de consultes, i sens dubte serà a Osona on hi haurà l’epicentre mediàtic de les consultes.

Però és arreu del país on s’ha generat un moviment simbiòtic, ple d’il·lusió, que no es pot malbaratar, que forma ja del patrimoni de lluita d’aquest país. Amb tots els matisos que calgui.

Avui, també, hem tingut la feliç notícia d’un acte conjunt entre dos bons amics meus, en Quico Homs i n’Oriol Junqueras (tot i que darrerament no hem parlat gaire, gràcies a tots dos per ser com sou i pel vostre coratge patriòtic). Serà a Taradell. I potser és un símbol, també, de que alguna cosa està canviant en aquest país. Tant de bo.

Davant tanta mesquinesa i indignitat que ens envolta, visible i –de vegades- invisible, ens calen gestos així i ens calen mobilitzacions d’aquesta intensitat patriòtica.