No us podeu ni imaginar què cansat que estic del meu silenci. No podeu saber el que representa per a un guerrer, per a un poeta, veure’s privat de les seves armes i de la seva paraula.
Si sóc poeta, si la meva paraula és poesia, que ho diguin les dones que he estimat. Si sóc guerrer, que ho diguin les cares que he trencat o les vegades que m’han trencat a mi la cara.
Jo puc invocar tots els meus herois. Sé que puc fer-ho. Jo puc sentir-me partícep d’una història immortal, d’una pàtria, d’un amor, d’una follia. Jo encara puc sentir-me membre d’aquesta història moral i immemorial, traçada de versos i sang. La nostra història.
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.
Ara estic per tu, pàtria estimada, història moral, verb, arma. Ara em deslliuraré de tot. Ara només voldré ser tu, ara només voldré ser amor, ferocitat.
Ara, avui, demà, només han de patir per quedar al descobert, que algú digui el que són, que algú els despulli. No han de patir per res més. Poden continuar essent en la seva immensa indignitat i farsa. Jo només sóc un poeta. Jo només sóc un guerrer derrotat.
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Com a tota aspiració, somni, amor, verb, guerra.
I que canti l’Ovididi, que canti molt, que ens inundi, que ens ompli.
Si sóc poeta, si la meva paraula és poesia, que ho diguin les dones que he estimat. Si sóc guerrer, que ho diguin les cares que he trencat o les vegades que m’han trencat a mi la cara.
Jo puc invocar tots els meus herois. Sé que puc fer-ho. Jo puc sentir-me partícep d’una història immortal, d’una pàtria, d’un amor, d’una follia. Jo encara puc sentir-me membre d’aquesta història moral i immemorial, traçada de versos i sang. La nostra història.
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.
Ara estic per tu, pàtria estimada, història moral, verb, arma. Ara em deslliuraré de tot. Ara només voldré ser tu, ara només voldré ser amor, ferocitat.
Ara, avui, demà, només han de patir per quedar al descobert, que algú digui el que són, que algú els despulli. No han de patir per res més. Poden continuar essent en la seva immensa indignitat i farsa. Jo només sóc un poeta. Jo només sóc un guerrer derrotat.
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Com a tota aspiració, somni, amor, verb, guerra.
I que canti l’Ovididi, que canti molt, que ens inundi, que ens ompli.
Potser el guerrer no està derrotat. Potser tan sols ferit. Malgrat hi ha ferides molt doloroses, segons d'on vinguin les bales. Ànims, la batalla ja ha començat, la bèstia sura amb mil cares, i et necessitem ferm, lúcid, íntegre ...
ResponEliminaEl guerrer, està en plena forma, admirat Zugzwang, no disposar de prou arsenal, segons pensa, el fa aquarterar-se. D' altres, pensem, que amb bons ganivets i bona traça no quedaran més que bones mini-faldilles. No entenc massa bé, perquè un amic, es capbussa quan té mar. Però com que és amic i hi ha mar...que es capbussi. oi?
ResponEliminaDe fet tinc més ganes que emergeixi i em cridi a files, amb presses, però els soldats sempre estimem més els generals, més del que es pensen, més del que, segurament, es mereixen. Els estimem, i els seguim, malgrat tot. Perquè ens calen Generals, i perquè ens cal obediència cega.
Encara que dormin sota la figuera.
Salut i independència,
Cesc.
Aquest post es, sencillament, brillant!
ResponEliminaAdmirat elies, la teva ferida a mi també em supura, la teva lucidesa em fa veure-hi bé.
ResponElimina"restarem per sempre més, fidels al servei d'aquest poble".
Ara i en la hora de la nostra mort.AMÊN