Aquesta setmana passada s’ha fet públic el baròmetre de desembre del Centre d’Estudis d’Opinió.
Com sempre que ens hi referim, val la pena fer alguns advertiments previs. Pel que fa a la part més “llaminera” de l’enquesta, la intenció de vot declarada i els resultats que projecten, cal advertir que a diferència de la resta d’enquestes, inclosa la del CIS, el baròmetre del CEO només treballa amb vot directe. És a dir, no fan servir cap de les tècniques demoscòpiques habitual per tal de fer una projecció que tingui en compte altres elements rellevants com el record de vot.
El segon advertiment és justament, un altre cop, el biaix de l’enquesta, a partir d’una mostra que ofereix un record de vot clarament allunyat del que va ser la realitat electoral de les passades eleccions catalanes. Això ja és normal que passi en la determinació de la mostra (no és possible “clavar-la”), però en el cas del CEO això és més greu per dos motius. Primer, perquè aquesta dada, el biaix que es desprèn del record de vot, no es té en compte per fer cap mena de correcció, com caldria fer. Però, segon, i això ja és més greu, el que realment resulta insòlit és que els senyors del CEO sempre mantinguin un biaix que afavoreix al PSC-PSOE i ERC (que fins i tot està sobrerepresentada a la mostra) i perjudica a CiU i PP (6 punts per sota).
Així doncs, caldrà que ens fixem en aquest record de vot per tal d’ajustar millor les dades d’intenció de vot que ofereix l’enquesta.
Segons aquestes dades CiU tornaria a guanyar les eleccions, i d’una manera clara, amb 6 punts d’avantatge sobre el PSC-PSOE. Si tenim en compte que CiU està infrarepresentada a l’enquesta, la distància real és superior, podria clarament estar situada en els 10 punts de diferència.
Un segon element destacable de l’enquesta és que en relació al baròmetre de juliol tots els partits disminueixen en intenció de vot (excepte el PP, però és que a la darrera mostra encara estava més infrarepresentat).
En termes de resultats electorals, doncs, l’enquesta de desembre no ofereix excessives sorpreses… i això ja és en si mateix l’element més sorprenent.
Els resultats de Reagrupament a l’enquesta del CEO són agredolços. Dissortadament no comparteixo el cofoïsme d’un article penjat al web de Reagrupament, que cel·lebrava que sortís com a opció política definida. Això és així, i és cert. La resposta a l’enquesta és espontània, el que vol dir que no es facilita a l’enquestat una llista de partits, sinó que és el mateix entrevistat qui diu la seva opció. Des d’aquest punt de vista, sí que és important i significatiu que Reagrupament se situï clarament com a sisena marca electoral, pel davant de Ciudadanos. Però aquí s’acaben les bones notícies.
Abans he comentat que tots els partits disminuïen intenció de vot en relació al baròmetre del juliol. És així. Però hi ha una altra dada que cal tenir molt en compte, i que hem d’incorporar a l’anàlisi: si bé tots els partits disminueixen, no totes les opcions dels electors ho fan, i així ens trobem amb un espectacular increment de la intenció declarada de vot en blanc i d’abstenció.
La intenció DECLARADA de vot en blanc passa del 3.9 al juliol a un espectacular 10.2 al baròmetre de desembre. És realment una dada tremenda. També creix l’abstenció, és a dir, el nombre d’enquestats que declaren que s’abstindran, passant d’un 8.4 a un 13.8.
De fet, i en termes d’opció electoral, els abstencionistes i els votants en blanc són la tercera i quarta opció de tot el panorama polític.
Sens dubte, aquest creixement de la intenció abstencionista i del vot en blanc cal llegir-lo en termes de “desafecció”. Als efectes de Reagrupament, jo diria que això no és una bona notícia, atès que, d’acord a aquestes dades no sembla que el seu missatge trencador estigui arrossegant una intenció declarada de vot, que tanmateix creix en aquestes opcions crítiques amb l’actual situació.
Continuant amb l’anàlisi dels resultats de Reagrupament, és especialment reveladora la taula que creua la intenció de vot amb el record de vot. Un 50% dels enquestats que diuen votaran Reagrupament havien votat les anteriors eleccions a Esquerra. És una dada significativa en relació a l’espai en el que s’ha ubicat Reagrupament, en relació a quin és el seu principal “caladero” de vots. Aquesta dada contrasta amb les dades de militància de Reagrupament, que situarien en un 70% els militants que no provenen de cap partit. És a dir, d’acord a això, la militància sí hauria trencat aquest cercle “d’origen” d’Esquerra, però els futurs votants encara venen majoritàriament d’aquesta opció. Com a segona font de vots a Reagrupament se situen “altres” opcions o vot nul. Això no és tampoc cap sorpresa, pot explicar-se per l’efecte agregador en relació a altres opcions que s’havien presentat, des del Partit Republicà Català fins altres opcions possiblement més disperses i difícils de quantificar. I com a tercera línia, l’abstenció: un 16% dels enquestats que declaren votaran Reagrupament s’havien abstingut les anteriors eleccions.
En contra del que algunes anàlisis havien llençat al mercat de les declaracions sense fonament és el possible “forat” que podria fer Reagrupament a CiU. Amb un 8.8%, el vot a Rcat provinent d’antics votants de CiU existeix, però és poc significatiu.
Tornant a les dades generals del baròmetre, un altre factor que resulta sorprenent de l’enquesta és el sobtat increment de la fidelització de vot d’ERC i PSC-PSOE… així com el descens en aquesta fidelització de CiU, que fins ara era el partit que havia mantingut una major fidelitat de vot. Així, ens trobem que CiU passa d’un 80% de fidelització de vot a un 66.9%. Són uns resultats força sorprenent, i que trenquen la cadena de resultats que fins ara havia tingut CiU en aquesta qüestió. No ho acabo de veure clar.
Igual que tampoc veig clara aquesta sobtada fidelització de vot d’ERC, que passaria del 61%, la més baixa de tot els partits, a un 72.1%. Em sembla poc creïble. Però en fi, aquestes són les dades de l’enquesta…
En relació a Esquerra, també resulta “sorprenent” que estigui “sobrerepresentada” a l’enquesta. ERC va tenir un 14.0 de vots les darreres eleccions, i en canvi a la mostra ofereix un record de vot del 15.4%.
Crec que els resultats d’Esquerra estan, per tant, inflacionats en relació a p.ex. els de Convergència i Unió. Però, alerta! Si posem en relació aquesta sobrerepresentació d’Esquerra amb la dada que el 50% del votant de Reagrupament prové del vot a Esquerra, això també podria afectar les dades de Reagrupament.
En definitiva el baròmetre ens ofereix unes dades que en termes generals no són cap sorpresa en relació a anteriors edicions. CiU manté el seu avantatge claríssim sobre els socialistes, que juntament amb ERC i ICV-EUA continuen en davallada claríssima. La segona dada a tenir en compte és el brutal increment de la intenció declarada de vot en blanc i d’abstenció. I, finalment, bones i males notícies per a Reagrupament, que per una banda aconsegueix situar-se com a sisena opció del panorama electoral, però per una altra banda l’1.4% d’intenció de vot és un resultat massa discret en relació a la situació d’increment de la desafecció i fins i tot en relació a altres enquestes, com la de la Vanguardia, que atorgava un 2.8%.
Com sempre que ens hi referim, val la pena fer alguns advertiments previs. Pel que fa a la part més “llaminera” de l’enquesta, la intenció de vot declarada i els resultats que projecten, cal advertir que a diferència de la resta d’enquestes, inclosa la del CIS, el baròmetre del CEO només treballa amb vot directe. És a dir, no fan servir cap de les tècniques demoscòpiques habitual per tal de fer una projecció que tingui en compte altres elements rellevants com el record de vot.
El segon advertiment és justament, un altre cop, el biaix de l’enquesta, a partir d’una mostra que ofereix un record de vot clarament allunyat del que va ser la realitat electoral de les passades eleccions catalanes. Això ja és normal que passi en la determinació de la mostra (no és possible “clavar-la”), però en el cas del CEO això és més greu per dos motius. Primer, perquè aquesta dada, el biaix que es desprèn del record de vot, no es té en compte per fer cap mena de correcció, com caldria fer. Però, segon, i això ja és més greu, el que realment resulta insòlit és que els senyors del CEO sempre mantinguin un biaix que afavoreix al PSC-PSOE i ERC (que fins i tot està sobrerepresentada a la mostra) i perjudica a CiU i PP (6 punts per sota).
Així doncs, caldrà que ens fixem en aquest record de vot per tal d’ajustar millor les dades d’intenció de vot que ofereix l’enquesta.
Segons aquestes dades CiU tornaria a guanyar les eleccions, i d’una manera clara, amb 6 punts d’avantatge sobre el PSC-PSOE. Si tenim en compte que CiU està infrarepresentada a l’enquesta, la distància real és superior, podria clarament estar situada en els 10 punts de diferència.
Un segon element destacable de l’enquesta és que en relació al baròmetre de juliol tots els partits disminueixen en intenció de vot (excepte el PP, però és que a la darrera mostra encara estava més infrarepresentat).
En termes de resultats electorals, doncs, l’enquesta de desembre no ofereix excessives sorpreses… i això ja és en si mateix l’element més sorprenent.
Els resultats de Reagrupament a l’enquesta del CEO són agredolços. Dissortadament no comparteixo el cofoïsme d’un article penjat al web de Reagrupament, que cel·lebrava que sortís com a opció política definida. Això és així, i és cert. La resposta a l’enquesta és espontània, el que vol dir que no es facilita a l’enquestat una llista de partits, sinó que és el mateix entrevistat qui diu la seva opció. Des d’aquest punt de vista, sí que és important i significatiu que Reagrupament se situï clarament com a sisena marca electoral, pel davant de Ciudadanos. Però aquí s’acaben les bones notícies.
Abans he comentat que tots els partits disminuïen intenció de vot en relació al baròmetre del juliol. És així. Però hi ha una altra dada que cal tenir molt en compte, i que hem d’incorporar a l’anàlisi: si bé tots els partits disminueixen, no totes les opcions dels electors ho fan, i així ens trobem amb un espectacular increment de la intenció declarada de vot en blanc i d’abstenció.
La intenció DECLARADA de vot en blanc passa del 3.9 al juliol a un espectacular 10.2 al baròmetre de desembre. És realment una dada tremenda. També creix l’abstenció, és a dir, el nombre d’enquestats que declaren que s’abstindran, passant d’un 8.4 a un 13.8.
De fet, i en termes d’opció electoral, els abstencionistes i els votants en blanc són la tercera i quarta opció de tot el panorama polític.
Sens dubte, aquest creixement de la intenció abstencionista i del vot en blanc cal llegir-lo en termes de “desafecció”. Als efectes de Reagrupament, jo diria que això no és una bona notícia, atès que, d’acord a aquestes dades no sembla que el seu missatge trencador estigui arrossegant una intenció declarada de vot, que tanmateix creix en aquestes opcions crítiques amb l’actual situació.
Continuant amb l’anàlisi dels resultats de Reagrupament, és especialment reveladora la taula que creua la intenció de vot amb el record de vot. Un 50% dels enquestats que diuen votaran Reagrupament havien votat les anteriors eleccions a Esquerra. És una dada significativa en relació a l’espai en el que s’ha ubicat Reagrupament, en relació a quin és el seu principal “caladero” de vots. Aquesta dada contrasta amb les dades de militància de Reagrupament, que situarien en un 70% els militants que no provenen de cap partit. És a dir, d’acord a això, la militància sí hauria trencat aquest cercle “d’origen” d’Esquerra, però els futurs votants encara venen majoritàriament d’aquesta opció. Com a segona font de vots a Reagrupament se situen “altres” opcions o vot nul. Això no és tampoc cap sorpresa, pot explicar-se per l’efecte agregador en relació a altres opcions que s’havien presentat, des del Partit Republicà Català fins altres opcions possiblement més disperses i difícils de quantificar. I com a tercera línia, l’abstenció: un 16% dels enquestats que declaren votaran Reagrupament s’havien abstingut les anteriors eleccions.
En contra del que algunes anàlisis havien llençat al mercat de les declaracions sense fonament és el possible “forat” que podria fer Reagrupament a CiU. Amb un 8.8%, el vot a Rcat provinent d’antics votants de CiU existeix, però és poc significatiu.
Tornant a les dades generals del baròmetre, un altre factor que resulta sorprenent de l’enquesta és el sobtat increment de la fidelització de vot d’ERC i PSC-PSOE… així com el descens en aquesta fidelització de CiU, que fins ara era el partit que havia mantingut una major fidelitat de vot. Així, ens trobem que CiU passa d’un 80% de fidelització de vot a un 66.9%. Són uns resultats força sorprenent, i que trenquen la cadena de resultats que fins ara havia tingut CiU en aquesta qüestió. No ho acabo de veure clar.
Igual que tampoc veig clara aquesta sobtada fidelització de vot d’ERC, que passaria del 61%, la més baixa de tot els partits, a un 72.1%. Em sembla poc creïble. Però en fi, aquestes són les dades de l’enquesta…
En relació a Esquerra, també resulta “sorprenent” que estigui “sobrerepresentada” a l’enquesta. ERC va tenir un 14.0 de vots les darreres eleccions, i en canvi a la mostra ofereix un record de vot del 15.4%.
Crec que els resultats d’Esquerra estan, per tant, inflacionats en relació a p.ex. els de Convergència i Unió. Però, alerta! Si posem en relació aquesta sobrerepresentació d’Esquerra amb la dada que el 50% del votant de Reagrupament prové del vot a Esquerra, això també podria afectar les dades de Reagrupament.
En definitiva el baròmetre ens ofereix unes dades que en termes generals no són cap sorpresa en relació a anteriors edicions. CiU manté el seu avantatge claríssim sobre els socialistes, que juntament amb ERC i ICV-EUA continuen en davallada claríssima. La segona dada a tenir en compte és el brutal increment de la intenció declarada de vot en blanc i d’abstenció. I, finalment, bones i males notícies per a Reagrupament, que per una banda aconsegueix situar-se com a sisena opció del panorama electoral, però per una altra banda l’1.4% d’intenció de vot és un resultat massa discret en relació a la situació d’increment de la desafecció i fins i tot en relació a altres enquestes, com la de la Vanguardia, que atorgava un 2.8%.
Comet un petit error a la frase final. La enquesta de la Vanguardia no era d'intenció directa de vot, sinó d'estimació de vot, pel que s'hi descartaven ja els abstencionistes (o sigui cuinada). Si mirem les dades podem extrapolar que l'1'4% d'intenció directa de vot equival a un aproximadament 2'5% de estimació de vot. Per tant la conclusió és que les dues enquestes coincideixen.
ResponEliminaTambé cal destacar es que Ciutadans mai va arribar a sortir publicat que tragués representació i la va treure (a la caverna mediàtica trobaríem alguna excepció)
Home Elies, tenint en compte que segons el record de vot va votar un 80% de la gent, una de dos o tothom menteix o l'enquesta està feta amb els peus...
ResponEliminaAnònim, no tinc els detalls de l'enquesta de La Vanguardia, però per a Reagrupament, sense record de vot, poca cuina hi pot haver, de manera que -només és la meva visió- és més que possible que el 2.8 sigui vot directe, o pràcticament en la seva integritat. Caldria tenir l'enquesta completa per veure-ho.
ResponEliminaEsparver, la desviació de l'abstenció ja és normal, habitual en totes les enquestes. La cosa és que no hi ha treball demoscòpic posterior...
Segons la meva experiència personal, puc dir que:
ResponEliminaa) A Reagrupament s'han incorporat com a militants antics votants -no militants- d'ERC.
b) Que Reagrupament no és conegut per la majoria silenciosa.
Per tant, recomano tenir això en compte per a qualsevol valoració i estratègia.
Benvolgut amic Elies.
ResponEliminaGràcies per l'anàlisi, que comparteixo. La questió de la fidelitat de vot és realment una errada de becària o una cagada de sectari. Tal com funciona el Centre crec que estan a la disposició total del d'Iznàjar. D'una banda per a intentar influir en el decidit i més public camí sobiranista total de CDC, (la por es l'unic que saben ememtre els de nicaragua)i, per l'altra, fixat que sembla que volen augmentar molt i molt el sac de l'abstenció , fet que a mi em sembla també manipulació. Hi ha bastant vot perdut pels tripartits i amb opció ja triada, isgui la que sigui però no tripartita. El CES anirà, crec donant resultats que encara que no sumin, amb una recuperació del que ells posen a l'abstenció (inflant-la crec), poden repetir...per a que no segueixi la caiguda oberta.
I l'altra única línia , la de sempre, és la psuposada por a un "possible sesgons els jacobins" CiU + PP que mai s'ha produit en 35 anys a Catalunya i que no es produirà.
I, rspecte a la imatge de Rcat com a escissio d'ERC, entenc que és la imatage majoritària, agradi o no sigui certa o no. Però els electors tenen imatges, no poden, per la inpetitud i dependència els mèdia, rebre imatges adients amb la realitat. I també hi ajuda crec la manca de propostes socioeconomiques que arribin a l'electorat la qual cosa ajuda a pseudoidentificar-los amb el tarannà d'ERC dels darrers 15 anys.
Per a mí el Centre és un instrument sectari de la residència d'Iznàjar i del Isaies, i, quina casualitat, no recull mai una baixada sensible/forta dels socialistes, quan s'està produint a BCN i als grans municipis metropolitans, i no té unicament trascendència local, sino també per a les eleccions catalanes.
Cordialment
Andreu