Herri follatua

Hem begut molt. Hem begut com sempre. En Santi ens ha portat el seu gintònic de vodka. Ja m’he fotut una ampolla de vi i no sé quantes cerveses abans de començar a sopar.

Quan estic al Maria miro els meus companys. Perdo el compte de qui li toca convidar. Gerres grans, of course.

No he començat jo. Ella no sé què em diu, però jo responc despectivament quan diu que no m’entén. No són d’aquí. Sento la pressió dels seus pits contra mi, però el meu cervell m’indica que hi ha un problema. “No entiendo el catalán”, em diu. Jo li pregunto quant fa que és aquí, i em diu que dos dies.

Em desperto una mica. Li dic d’on és, i em diu que és de Múrcia. Llavors els seus pits enormes i els seus llavis suggerents se m’han fet familiars. Esbosso un somriure que no li puc confessar, i és que sempre que vaig a Múrcia la suco.

Ella m’ha mirat els tatuatges. Fins i tot m’ha tocat el paquet, mentre ens miràvem. Li he dit que una part meva és de Múrcia, però que sóc català. No ha servit de res. S’ha refugiat entre les seves amigues, i jo he retornat a la gerra de cervesa.

En Pomodoro ha tractat d’animar-me seleccionant temes que em fan feliç. Jo he tancat els ulls i he intentat recordar les amigues de les meves cosines que m’he follat sempre que he baixat. He recordat com són de fràgils les nits a l’horta. He recordat la dificultat de ser un pària on arrela part de la teva sang. I la immunitat sexual que m’ha donat tot plegat.

M’he volgut apretar contra els seus pits una altra vegada, però s’havia trencat la màgia. He dit quatre gilipolleces i me n’he anat. Covard. Calent.

Everything count… he pensat, mentre lluitava per evitar convertir-me altre cop en un calamar. Tot talent, m'he dit, mentre em mirava pel retrovisor d'aquests dies. A la merda!