Ara que les enquestes ens donen que som pràcticament la meitat del país que volem la independència…
Ara que tots podríem tocar-nos-la abastament, l’únic que vull és dir que hi ha coses que no són així. De fet jo sóc molt diferent d'aquestes unanimitats tan imposades. Sóc independentista, però m’encanten els toros, i he vibrat amb Loquillo.
Toma ya! Visca José Tomás!
Ara que tots podríem tocar-nos-la abastament, l’únic que vull és dir que hi ha coses que no són així. De fet jo sóc molt diferent d'aquestes unanimitats tan imposades. Sóc independentista, però m’encanten els toros, i he vibrat amb Loquillo.
Toma ya! Visca José Tomás!
Em defeco en els estereotips, en els estigmes… Reivindico els bous, reivindico José Tomás, reivindico un munt de sensacions que visc cada cop que participo a una festa dels bous. I que no són cap de les gilipolleces dels nostres impulsors de la ILP prohibicionista. Que us donguin!!!!
Ja posats, a més, vull dir que sóc un fan de Loquillo. Vull dir-vos que he anat a tots els seus concerts que he pogut. Sí, em rebenten els seus discursets, amb això estem d’acord. Però Loquillo… és molt gran! Al Clot, al Sot del migdia, arreu… Loquillo és una de les meves veus urbanes.
Jo sóc el que sóc, i m’agrada sentir Loquillo, m’agrada la seva pose, la seva manera vacilona de descriure el nostre univers urbà. Em fot que ell o en Sabino coquetegin amb Ciudadanos. Però estem parlant d’una altra cosa.
I jo, xiquets, xiquetes, sóc aquest Loquillo barcelonauta de Cadillac Solitario, Merbeyé, del Rompeolas, etc. Atrapat. És la meva ciutat, la meva música, els meus barris, els meus paisatges, polvos… “y no estás tú!”
“A nadie le gusta nacer para perder…”. Jo em miro els meus tatuatges. “Y cuando me llene el cuerpo de anfetas y de alcohol…”. Jo em miro els tatuatges i el millor que puc fer és donar hòsties al sac de boxa que tinc a la terrassa fins a esgotar-me.
“has tenido la suerte de llegarme a conocer…” penso... o recordo... o somnio... "y no estás tú!"
Ja posats, a més, vull dir que sóc un fan de Loquillo. Vull dir-vos que he anat a tots els seus concerts que he pogut. Sí, em rebenten els seus discursets, amb això estem d’acord. Però Loquillo… és molt gran! Al Clot, al Sot del migdia, arreu… Loquillo és una de les meves veus urbanes.
Jo sóc el que sóc, i m’agrada sentir Loquillo, m’agrada la seva pose, la seva manera vacilona de descriure el nostre univers urbà. Em fot que ell o en Sabino coquetegin amb Ciudadanos. Però estem parlant d’una altra cosa.
I jo, xiquets, xiquetes, sóc aquest Loquillo barcelonauta de Cadillac Solitario, Merbeyé, del Rompeolas, etc. Atrapat. És la meva ciutat, la meva música, els meus barris, els meus paisatges, polvos… “y no estás tú!”
“A nadie le gusta nacer para perder…”. Jo em miro els meus tatuatges. “Y cuando me llene el cuerpo de anfetas y de alcohol…”. Jo em miro els tatuatges i el millor que puc fer és donar hòsties al sac de boxa que tinc a la terrassa fins a esgotar-me.
“has tenido la suerte de llegarme a conocer…” penso... o recordo... o somnio... "y no estás tú!"
I visca els toros! I visca la tradició! I lluitem contra el prohibicionisme! I som tu i jo! Visca la terra!
Fúria,
ResponEliminaEl teu post pretén ser molt heterodox. Però ja et dic jo que no ho és gens.
Abans vagi per endavant que a mi també m'agrada el Loquillo, i que tinc a l'ipod El Cadillac, i també La Flaca del Jarabe, i no sé si alguna altra cançó ecspanyola.
Dit això, torno al començament. El teu post malgrat que ho pretén no és heterodox. És el típic post que subscriurien molts catalans i catalanes carregats de complexos. Hi ha molts catalans que, producte d'un procés de socialitzador catalanòfob, pateixen si pensen que donen una imatge massa nostrada. Llavors, sense caure en el botiflerisme d'un Boadella, naturalment, comencen a fer professions de fe d'aquells elements que no encaixen en l'univers simbòlic del catalanisme tradicional. I un d'ells són els toros. D'aquesta manera queda molt progre ser partidari dels toros. Un independentista que li agraden els toros, és guai. O Telecinco, o el Madrid, o la Belen Esteban. Això és ser obert.
Hi ha, però, un problema. Que cap, repeteixo, cap ecspanyol no pateix rampells d'heterodòxia. Tu has vist mai un ecspanyol que trempi amb una colla castellera? O que afalagui els Pets o Sopa de Cabra o els Manel? No, naturalment que no. No existeixen. I és que sempre és la mateixa història. Els que anem d'oberts i guais, els que pressumim d'heterodoxos sempre som els mateixos.
En canvi els ecspanyols, ni se'ls passa pel cap, jugar a l'heterodòxia, envers l'univers simbòlic de l'espanyolisme. T'enrecordes quan en Rubianes -gallec- es va cagar en Ecspanya? Quasi el crucifiquen -les dretes i les esquerres.
Jo com tota persona civilitzada i normal, sense cap mena de complex nacional -d'altres al marge- sóc partidari de l'abolició d'aquest exaltació de la tortura i la mort. I no només això, sinó que faré tot el possible per eradicar de les festes populars els maleïts correbous.
Aquí i a la Xina popular.
Una abraçada.
Puc parlar dels toros amb coneixement de causa, atès que al meu poble hi ha una plaça, on vaig anar-hi sovint fins als 20 anys aproximadament (ara en tinc 50). És un espectacle patètic, ridícul i tan fora de lloc com tractar l' hipertensió fent una sagnia amb llimacs.
ResponEliminaQuant a Loquillo, vaig anar a un seu concert fa molts anys. La seva banda, els "Trogloditas" se'l va menjar amb patates: només era un tio alt, sense veu, pagat d'ell mateix dalt d'un escenari.
Però és clar, cadascú té els seus gustos.
Furia, fas trampa com tots aquests que diuen que el debat del toros és identitari. Perquè barrejes els toros amb Loquillo?. Perquè no defenses solament els toros i solament Loquillo (en posts separats). A mi m’agrada Loquillo, m’agrada la seva música, així com també soc aficionat a la F1 i m’agrada Fernando Alonso i Pedro de la Rosa, però com a pilots. En canvi no m’agraden els toros, i parlo en coneixement de causa, ja que una vegada vaig anar a una corrida i vaig veure en directe el patiment de l’animal. Els toros son una bestiesa i s’han de prohibir com s’han de prohibir totes les bestieses..
ResponEliminaNo intentis amagar-ho barrejant-lo amb el Loquillo o amb qualsevol altra cosa.
I encara et diré una cosa. La majoria dels diputats al Parlament sembla que també estan en contra de considerar la tortura i la mort com un espectacle. Però sembla que a algú del PSC no li sembla bé que algun dels seu pugui pensar diferent que el Montilla i han anunciat que la propera votació serà “a cara descoberta”. Al final doncs, sembla que podràs seguir gaudint d’aquest espectacle de mort i sang, però no serà gràcies a un exercici de democràcia, sinó gràcies a una jugada mafiosa de la Secta.
Independentment que sigui una tradició catalana, espanyola o japonesa és la tortura ia ssassinat d'un animal sense cap sentit. Amb això ja hi ha prou per a prohibir-ho.
ResponEliminaPer mi els bous son maltractament animal, ho facin a finlandia, sudamerica o Japo. A les curses a mes hi trobo tot aquest cerimonial caspos, de pasodoble, autoridad i mantellina. Ah i els primers en agafar el rabe per les fulles i declarar-ho "fiesta nacional" son ells. Els toros passaran com van passar les lluites de gladiadors, gossos, galls i demes salvatjades.
ResponEliminaSóc taurí i "Cadillac solitario" i "La mataré", són grans cançons! ;)
ResponEliminaBen dit!!!!!
ResponEliminaJo al 2007 ja vaig fer un article sobre els braus i la seva possible prohibició.
Amic meu, som una minoria a casa nostra... "Siempre quise ir a LA..." potser no ens quedarà més remei.
Odalric, molt bon article, no el recordava!
ResponEliminaBé, com a mínim en aquest entorn ja som uns quants, els antiprohibicionistes (gràcies, Joan, pel teu suport).
És qüestió de no callar, per més minoria que ens sembli. Perquè tenim la raó.
He entrat a Reagrupament i he trobat el bloc d'aquest penjat. A mi m'agraden Love of Lesbian i treure-li els ulls als gats fins que es dessagnen. Què et sembla? És prou respectable, no? Ho faig amb molt "de arte".... Un amic meu pinta l'escena. Escolta "dies de cutrerio" encaixes perfectament a Ciutadans!!
ResponEliminaPenós...
Hola rata covarda. Dubto que tu facis això. Tu devies ser la típica rata cagada, tota la vida. Penjat de les faldes de la mamá o del profe. Has hagut de patir molt, en aquest món, essent tant rata, tant covard. És el que té no tenir-ne i haver desitjat tota la vida tenir-ne. Viure tota la vida com un cagat sí que ha de ser penós.
ResponEliminaSegur que ho canviaries tot per haver tingut una mica de collons, tampoc no molts, i evitar ser aquesta rata que ets, evitar haver rebut tantes collejes dels teus companys de classe... uf, ha hagut de ser molt dur, imagino...
Apa, continua xupant polles, que és lo teu.
Ui!! Que em sembla que he ofès al "dies de púrria", quina por!! Lo teu sí que és patètic que et penses que donant suport als toros i a Israel ets d'allò més transgressor. Quan vagi al Camp Nou i vegi una senyera (o una estelada) amb un toro ja sabré que darrera seu no hi ha un dement sino el tio més guai i transgressor de la catalanitat.
ResponEliminaAu! No et destorbo més que deus estar preparant un interessant article sobre Raphael i Marujita Díaz...
Que et donguin.... penós!
Company...a mi m'agraden els toros de tant en tant...de fet son molt poques les ocasions en que m'han agradat els toros...de fet, només tant sols aquells cops quan el brau embesteix el torero i l'enganxa pels angunals, destripant-lo completament i l'alça victoriós per venjar els seus germans assassinats...m'agrada veure la cara de patiment del torero, de la seva familia i amics a la clínica i tambè al funeral...és aleshores quan disfruto més...quin art!...olé!
ResponEliminaok, xupapolles anònim, envia'm un mail a
ResponEliminaelies115@yahoo.com
i quedem per "parlar-ne". Em puc desplaçar.
Evidentment he deixat els comentaris del xupapolles (en contra de la meva pràctica d'eliminació de trolls) perquè em diverteixen.
ResponEliminaEncara ens podem divertir una mica més... ja us mantindré informats, a veure si respira a l'e-mail...
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/01/loquillo_manolo_escobar_46340.php
ResponElimina