Una de les coses importants que han passat en aquest país aquest any 2009 és la constitució de l’ACAI, l’Associació Catalana d’Amics d’Israel.
No cal dir que ja en formo part, amb molt d’orgull.
El mes de novembre ens vam constituir, i per a mi va ser una sorpresa del tot agradable trobar-m’hi molt bons amics, patriotes i companys de lluita en diferents etapes de la meva vida.
No havia tingut ocasió encara de parlar-ne. Però avui, assistint, un cop més, perplex i avergonyit a l’espectacle d’aquests catalans col·laboracionistes amb règims totalitaris i terroristes, he pensat que era un molt bon moment per fer-ho. D’entrada, i en relació al que aquests pro-islàmistes que tanta pantalla i text ocupen, em remeto al text d’en Moré, al seu bloc, que subscric íntegrament. Però aquesta situació no és més que una mostra més de la barbàrie en la que estem lamentablement sumits, i de la importància que té, per tant, l’existència d’una associació com l’ACAI. De fet, em permeto de manllevar dos paràgrafs del seu manifest fundacional, que em semblen del tot oportuns:
“A Catalunya, terra amb llarga tradició de presència jueva, en el decurs del segle XX l’existència de personalitats com Josep Carner, Antoni Rovira i Virgili, Josep Pla o el mateix Salvador Espriu, i de col·lectius diversos, com Acció Catalana o el Moviment Socialista de Catalu-nya, va palesar la bona sintonia de la majoria de catalans amb consciència nacional cap a la causa jueva. Als darrers trenta anys aquest sentiment ha restat somort per l’aparent preponderància de les veus que neguen a l’Estat d’Israel, no solament el seu caràcter democràtic, sinó el fet mateix del seu dret a existir.
No cal dir que ja en formo part, amb molt d’orgull.
El mes de novembre ens vam constituir, i per a mi va ser una sorpresa del tot agradable trobar-m’hi molt bons amics, patriotes i companys de lluita en diferents etapes de la meva vida.
No havia tingut ocasió encara de parlar-ne. Però avui, assistint, un cop més, perplex i avergonyit a l’espectacle d’aquests catalans col·laboracionistes amb règims totalitaris i terroristes, he pensat que era un molt bon moment per fer-ho. D’entrada, i en relació al que aquests pro-islàmistes que tanta pantalla i text ocupen, em remeto al text d’en Moré, al seu bloc, que subscric íntegrament. Però aquesta situació no és més que una mostra més de la barbàrie en la que estem lamentablement sumits, i de la importància que té, per tant, l’existència d’una associació com l’ACAI. De fet, em permeto de manllevar dos paràgrafs del seu manifest fundacional, que em semblen del tot oportuns:
“A Catalunya, terra amb llarga tradició de presència jueva, en el decurs del segle XX l’existència de personalitats com Josep Carner, Antoni Rovira i Virgili, Josep Pla o el mateix Salvador Espriu, i de col·lectius diversos, com Acció Catalana o el Moviment Socialista de Catalu-nya, va palesar la bona sintonia de la majoria de catalans amb consciència nacional cap a la causa jueva. Als darrers trenta anys aquest sentiment ha restat somort per l’aparent preponderància de les veus que neguen a l’Estat d’Israel, no solament el seu caràcter democràtic, sinó el fet mateix del seu dret a existir.
En aquest sentit, les mobilitzacions de Barcelona del gener passat, durant el conflicte de Gaza, han tingut una càrrega d’agressivitat contra Israel, els jueus en general i els catalans que en som solidaris, com mai fins ara en democràcia s’havia vist. Arribats a aquest punt, els catalans demòcrates que ens oposem a tota opressió totalitària de caire religiós, ideològic o polític hem decidit organitzar-nos en una associació que tingui com a objectius preservar i divulgar els valors democràtics que històricament han caracteritzat el pensament jurídic i polític català, la llibertat en primer lloc. Conseqüentment ens neguem a acceptar l’arrelament al sí de la societat catalana d’actituds racistes i discriminatòries contra qualsevol col·lectiu identitari que vulgui contribuir a una comunitat nacional catalana que volem sobirana, diversa i plural. La divulgació dels valors fundacionals de l’Estat d’Israel, la identitat jueva, la recuperació del component hebreu de la nostra pàtria i la projecció de la llibertat de les persones i dels pobles són els objectius que guien a partir d’avui mateix l’associació que constituïm.”
Amb l’excusa del conflicte en el que dissortadament viu instal·lada l’existència, el dret a l’existència, de l’estat d’Israel, a Catalunya han sorgit com a bolets les actituds antisemites, la infàmia i la condescendència amb la barbàrie que representen organitzacions com Hamàs o Hezbol·lah.
Per a molts catalans l’actitud d’alguns d’aquests compatriotes nostres és un motiu de vergonya absoluta. El col·laboracionisme amb la barbàrie, sigui el nazisme, sigui l’islamisme o qualsevol altra forma de totalitarisme, ha tingut sempre il·lustres convidats. Però l’important no és que aquests existeixin, perquè històricament ja sabem que la seva existència és inevitable. L’important és que el gruix de la societat sigui reactiva i aïlli, denunciï, aquesta barbàrie, el col·laboracionisme amb la barbàrie i el totalitarisme.
I l’ACAI és un lloc òptim per promoure aquesta reacció, per a reivindicar valors, democràcia, llibertat. Jo m’hi he compromès. I ho faig de la mà de bons amics i patriotes. Tenim una feina ingent davant nostre. Són molts anys de mentida i condescendència amb la barbàrie. Però el fet de la fundació de l’ACAI ja és una mostra explícita de que estem reaccionant.
La creació de l’ACAI també és una mostra més de que els temps estan canviant. La fi de la ignomínia és aprop, molt aprop.
Shalom!
Amb l’excusa del conflicte en el que dissortadament viu instal·lada l’existència, el dret a l’existència, de l’estat d’Israel, a Catalunya han sorgit com a bolets les actituds antisemites, la infàmia i la condescendència amb la barbàrie que representen organitzacions com Hamàs o Hezbol·lah.
Per a molts catalans l’actitud d’alguns d’aquests compatriotes nostres és un motiu de vergonya absoluta. El col·laboracionisme amb la barbàrie, sigui el nazisme, sigui l’islamisme o qualsevol altra forma de totalitarisme, ha tingut sempre il·lustres convidats. Però l’important no és que aquests existeixin, perquè històricament ja sabem que la seva existència és inevitable. L’important és que el gruix de la societat sigui reactiva i aïlli, denunciï, aquesta barbàrie, el col·laboracionisme amb la barbàrie i el totalitarisme.
I l’ACAI és un lloc òptim per promoure aquesta reacció, per a reivindicar valors, democràcia, llibertat. Jo m’hi he compromès. I ho faig de la mà de bons amics i patriotes. Tenim una feina ingent davant nostre. Són molts anys de mentida i condescendència amb la barbàrie. Però el fet de la fundació de l’ACAI ja és una mostra explícita de que estem reaccionant.
La creació de l’ACAI també és una mostra més de que els temps estan canviant. La fi de la ignomínia és aprop, molt aprop.
Shalom!
No crec que anar a una terra, fer-ne fora els seus habitants i poblar-la amb nouvinguts (per molt que els seus avantpassats visquessin allí fa 2000 anys) sigui res massa lloable. Més aviat un greu error històric, fet de forma benevolent per compensar els jueus dels crims del nazisme, però un error i una immoralitat que no es pot justificar de cap manera.
ResponEliminaDesprés, la forma com han seguit tractant els seus veïns tampoc els honora gens. Ja sé que diràs que els altres són uns terroristes, etc... Segurament si ara vinguessin a Catalunya uns estrangers i s'instal·lessin aquí i ens fessin fora també acabaries sent un "terrorista". Tot i això, no justificació la violència, però els jueus no s'han acontentat amb el que se'ls va donar al seu dia, sinó que els han de construir colònies al seu territori i fer-los la vida impossible.
No sé quin és el motiu que et porta a oblidar en la llista de totalitarismes que han atacat els jueus el pitxitxi de tots ells i que s'anomena cristianisme, més encara quan no fa ni dues setmanes que el cap de l'Església catòlica ha decidit, en excercici de la seva infalibilitat, beatificar un Papa que va col·laborar activament en l'anihilació dels jueus europeus.
ResponEliminaD'altra banda, trobo d'allò més demagògica la crítica a les movilitzacions contra l'animalada de Gaza. Jo, que sóc sionista i tinc per Hamàs els mateixos sentiments poc jipis que pels Ultrasur, conec un munt de gent que essent sionista -çò és, favorable a l'existència d'Israel- que tanmateix no recolzen ni la deriva ultra de la democràcia israeliana ni les constants violacions de la doctrina de NN.UU.
Shalom,