Consultes 13-D i col·lapses del 14-D. La meva visió, 10 punts per a l’anàlisi.

Ahir es van cel·lebrar a un munt de pobles i comarques de Catalunya les consultes sobre la independència de Catalunya.

Des de fa moltes setmanes que hi ha milers de voluntaris treballant per aquestes consultes. Amb una suma d’il·lusió, esforç, desig de fer-ho bé i patriotisme que ha suposat una enorme mobilització popular i una injecció d'autoestima per a tot el país. Ahir, també, alguns voluntaris més ens hi vam afegir, perquè eren tasques concretes les que se’ns van demanar, des de l'entorn de la Coordinadora Nacional, vinculades al suport a la seguretat de les consultes. I amb aquest encàrrec vaig reclutar un grup de camarades i vam estar donant suport a la zona que se’ns va assignar (no a Osona).

Avui, en comptes d’analitzar els resultats d’una manera raonable (el que funcionat molt bé, el que ha funcionat bé i el que no ha funcionat –perquè evidentment hi ha coses que no han funcionat-) la gent normal, els votants, els voluntaris… estem assistint a un ball de bastons i a un joc de declaracions que ens han sumit en una certa estupefacció, desconcert, per no dir directament tristesa.

Aquí va, en 10 llargs punts, la meva visió sobre el que ha passat i està passant, a veure si aporto una mica de llum a la gent normal, als que només ens hi hem apuntat per a treballar:

1) Em cago en tot. No és un cagar-se àcrata i antisistema. És un cagar-se en tots els que tinguin alguna cosa a veure en què s'estigui jugant amb la il·lusió i la feina de tantes i tantes esperances. Estem farts que es jugui amb la nostra esperança. Estem farts que siguem peons de lluites personalistes, d’interessos no-confessats, d’interessos perfectament personals, etc. etc.

No ens ho mereixem. Aixeco aquest lament molt cabrejat, perquè no ens ho mereixem, tot això. Ni s’ho mereix el país, ni ens ho mereixem nosaltres, tots els patriotes que un cop més assistim estupefactes a un espectacle denigrant

El problema amb aquesta manera de cagar-se en tot, és que realment crec que NO HI HA UN PAM DE NET. I si surt algú reivindicant la seva inocència el deixaré a caldo. Molt més del que penso fer en aquest post. Queda clar?

2) Aquest procés neix amb un “pecat original”, i és que per més que hi hagi dos processos que conflueixen en un mateix fet, la consulta, un mateix dia, el 13-D, de fet són dos processos paral·lels, no conectats entre ells.

Malgrat aquesta confluència de fet i data, aquí hi ha hagut des del primer moment dues coordinadores diferents, que han tingut organitzacions pròpies, que han tingut mitjans propis, que no han cooperat, que no han col·laborat, que tenien plantejaments molt diferents i idees igualment diferents en relació a com encarar tot el procés i el paper a jugar.

Per una banda tenim Osona Decideix, i per una altra banda, l’autoanomenada Coordinadora Nacional de les Consultes.

Deixeu-me fer un petit parèntesi: a la majoria, per no dir a la totalitat de voluntaris (excepte les cúpules) tot això, i fins ahir a la nit, o ho ignoràvem, o ens era igual. I hem mirat de col·laborar als nostres pobles i allà on se’ns ha demanat, amb la mateixa il·lusió a tot arreu, i mirant de fer-ho tan bé com sabíem amb independència del poble o comarca. Tanco parèntesi.

Després de la consulta d’Arenys, on més o menys tothom hi havia col·laborat, hi va haver una batussa monumental entre dos models diferents. És el període aquell de les famoses declaracions i assemblees tempestuoses que van estar a punt a punt d’enviar-ho tot a la merda.

Per una banda teníem el model que defensava n’Alfons López Tena, que implicava un model molt formal de plataforma promotora de les consultes, amb una implicació clara de tothom, començant per tots els alcaldes i regidors que s’apleguen en la plataforma Decidim.

Per una altra banda vam tenir diferents plataformes cíviques que aquesta implicació d’electes s’ho miràvem com un intent dels partits polítics de ficar-se al capdavant del procés, per a control·lar-lo i poder-lo rendibilitzar.

He simplificat molt, però crec que si es retenen aquestes idees es podran entendre, més endavant, més coses, perquè aquest post serà llarg, molt llarg.

El primer model és el d’Osona Decideix. La gent d’Osona que vol fer la consulta fa un encàrrec a l’Alfons López Tena perquè dirigeixi tot el procés a Osona. I tot Osona hi està d’acord. I n’Alfons López Tena (en endavant ALT) comença a treballar exclusivament a Osona. Es fa una planificació acurada de tot el procés, que comença perquè la consulta només es pugui cel·lebrar en aquells llocs que reuneixen les condicions adequades perquè s’hi pugui cel·lebrar. Per això no hi ha hagut un 100% de municipis a Osona que hagin votat, perquè als llocs on no es reunien aquestes condicions, la consulta no es va “autoritzar”.

El model d’Osona Decideix té una altra característica singular: tota l’organització s’adreça a actuar com a “administració electoral”. És a dir, Osona Decideix no és una plataforma pel sí que organitza una consulta, és una organització que supleix l’administració electoral, que fa d’administració electoral. La campanya a favor del sí s’ha deixat en mans dels agents polítics.

Osona Decideix, amb l’ALT al capdavant, tenia com a missió garantir que les consultes se cel·lebrarien on hi hagués les condicions per fer-ho, amb rigor i transparència democràtiques, i que ells, com a organització, mantindrien neutralitat en relació al procés.

Del segon model, diguem-ne del model plataformes, sorgeix la Coordinadora Nacional per a les consultes. Aquesta Coordinadora Nacional monta la seva pròpia estructura i comença la seva feina per a impulsar i coordinar les diferents iniciatives als diferents municipis perquè s’hi puguin cel·lebrar consultes.

És del tot important retenir, en aquest punt, que Osona Decideix NO S’INTEGRA MAI a la Coordinadora Nacional. Són, per tant, dos processos paral·lels, que pràcticament no tenen cap altra conexió que la seva simultaneïtat, el fet final de la consulta en un mateix dia.

En l’àmbit de la Coordinadora Nacional (en endavant CN), la confusió entre “administració electoral” i plataformes independentistes ha estat més acusada. Inevitablement, perquè d’alguna manera són les mateixes plataformes que volen promoure el Sí, les que promouen el procés.

És possible que en l’àmbit de la CN s’hagin “autoritzat” consultes en indrets on potser no hi havia les condicions objectives per a garantir que el procés sortiria bé. Tanmateix, això no vol dir en cap cas que no s’hagi fet una bona feina. Potser no amb l’estricte rigor que exigia la direcció de n’ALT, però és evident que tota la gent que hi ha participat ho ha intentat, i jo crec que ho han aconseguit –parlo de la gent dels pobles i ciutats- fer-ho bé, fer les coses amb rigor. No en tinc un coneixement exhaustiu, però pel que conec, pel que he pogut saber i pel que he vist, als diferents pobles hi ha hagut una organització seriosa, s’han volgut fer les coses molt bé, i s’han impulsat totes les mesures que permetessin oferir confiança democràtica en el procés. Això no es pot posar en dubte.

Potser, el que va faltar, va ser una mica més de criteri a l’hora “d’autoritzar” certes consultes. Perquè dies abans de la consulta, dies abans d’ahir diumenge, era un secret a veus els llocs on la cosa funcionaria bé i on la cosa tindria problemes. I les quinieles han estat força precises.

Com a contrast, em consta l’esforç d’Osona Decideix en la supervisió de tot el procés, fins l’últim detall, i, en canvi, com en l’àmbit de la CN tothom s’ha hagut d’espavilar, hem patit una major feblesa organitzativa.

3) A la vista d’aquesta situació, i de les tensions que des del primer dia hi ha hagut entre l’ALT i la CN, derivades dels diferents models i objectius que tenien… la pregunta és per què la CN s’ha entestat permanentment en incloure dintre el seu àmbit a Osona Decideix…

A aquesta pregunta només poden donar-hi resposta els responsables de la CN. Perquè el cert és que ningú els va “autoritzar” a incorporar-hi Osona com a àmbit propi. Les tensions, per tant, estaven servides.

Jo us diré perquè des de la CN s’ha mantingut aquesta actitud invasiva i deslleial en relació a Osona Decideix. Tothom era conscient que, de la manera com s’estaven fent les coses a Osona, la cosa funcionaria bé. Una comarca propícia, una estructura forta amb una direcció eficient, uns equips de treball brutals, i una enorme implicació cívica i política (dels partits als diferents municipis, regidors, etc.) i un llarg etcètera de condicions objectives perquè les coses surtissin bé.

I això, evidentment, tindria una traducció en els percentatges de vot, en la participació.

Fixeu-vos en perquè l’autoanomenada CN havia d’incloure a Osona en el seu àmbit, tant si volien com si no volien:

- A Osona la participació ha estat del 41.7%
- Les dades de tot Catalunya proporcionades per la Coordinadora Nacional han establert un polític “prop del 30%”, al que s’hi arribava, evidentment, incloent-hi Osona, de manera que el percentatge total, insisteixo que Osona inclosa, arribés al 27.1%
- Si la CN no hagués inclòs les dades d’Osona, que no podia fer-ho perquè a Osona no havien fet absolutament res, era una estructura i organització al marge de la CN, la participació que haurien hagut de dir hagués estat del 20%, (20.85%).

És per això que la CN, de manera ilegítima, recull les dades d’Osona i les incorpora al seu àmbit. Això no ho podia fer la CN. I no ho podia fer perquè de manera deliberada, per motiu de la discrepància en la manera de fer-ho tot plegat, Osona Decideix havia funcionat al marge, i la CN havia fet les coses d’una manera no compartida per Osona Decideix.

4) Té, per tant, bona part de raó n’ALT (que ha fet una feina extraordinària) quan aquest matí ha criticat l’actitud de la CN. Té raó quan va dir que la CN no podia incorporar les dades d’Osona. Té raó quan carrega contra la CN perquè d’alguna manera han fet joc brut. Per tant, les coses com siguin, en aquest punt concret n’ALT té raó, les seves crítiques són justificades, i també la seva indignació.

5) Malgrat tot, calia? Era el moment? Tinc els meus dubtes. Em sembla que l’estracada de n’ALT d’avui ha estat inoportuna. Avui era un dia que hauríem d’haver intentat viure amb felicitat. Ahir es va viure un gran dia. Ahir es van fer grans coses. Ahir va ser un dia que va implicar una enorme mobilització popular, que va generar una il·lusió brutal, que veies a la cara de la gent, amb les trucades que ens feiem, amb l’expressió de tots i cadascun dels voluntaris. Per tant, crec que despertar-nos avui estripant, rajant, ha estat molt inoportú.

Més enllà de la inoportunitat, n’ALT no hauria d’haver generalitzat en relació a l’organització de les consultes on no era Osona. Podia carregar, si volia, contra la CN, però no generalitzar en relació a com havia anat el procés. Ni que pensés que arreu no s’havia fet bé, el respecte a la gent que hi ha estat treballant, amb tota la il·lusió i entrega, i un compromís espectacular per fer-ho bé, no calia dir les coses que s’han dit. Perquè és que a més a més a molts llocs, no sé si a la majoria, però si a un munt de llocs, les coses s’han fet bé o molt bé. La gent ha estat eficaç, la gent tenia un compromís evident en que tot el procés fós rigorós, que es garantís la més absoluta transparència democràtica. I aquesta gent es mereixen el major dels reconeixements, aplaudiments i abraçades patriòtiques. Tothom s’ha de sentir molt orgullós de la feina feta.

6) Analitzem bé el que ha passat, per favor. Jo crec que és evident que el model Osona Decideix és el model a seguir. Jo crec que les consultes són un procés fantàstic, en el que cal que tots ens hi impliquem. Però no podem amagar el cap sota l’ala. Avui hi ha hagut molts articulistes que n’han fet una lectura molt precisa, de totes les virtuts que ha tingut el procés –que pot tenir-. Per citar-ne només alguns, en Jordi Muñoz, a l’Avui, o, sobretot, en Vicent Sanchis a El Singular Digital.

Una cosa és la propaganda que en fem, la valoració que de tot plegat en fem. I una altra cosa molt diferent és donar tot el que s’ha fet per bo i ni tan sols fer una mica d’autocrítica, amb l’objectiu de millorar. A Osona hi ha hagut una participació del 40% i l’àmbit CN, del 20%. Són 20 punts de diferència que són massa punts de diferència. A Osona haurien d’analitzar perquè no s’ha pogut arribar al 50%, que era un objectiu plausible. I la CN hauria d’analitzar perquè ha quedat 20 punts per sota del resultat de participació que s’esperaven i havien proclamat, del 40%. Això no es pot deixar de banda. Tots sabem contra què jugàvem, els mitjans que no tindríem, etc. però si decidim fer una cosa, és perquè pensem que d’alguna manera tenim mitjans suficients per a fer-la.

Tots, tots, hauríem de reflexionar sobre el que pot implicar malbaratar oportunitats (no dic que s’hagi malbaratat res). En aquest sentit em sembla molt oportú el post del company blocaire Jordi Carbonell… que ens planteja tres preguntes interessants…

7) Què està passant? Al costat d’aquest cop brutal amb la realitat, avui han passat i estan passant més coses. I no sé si tots, molts o pocs, dels voluntaris, crec que tenim dret a una explicació.

Encara calents els resultats a l’urna, des de la CN s’anunciava que es presentaria no sé quina collonada d’ILP al Parlament perquè es convogui un referèndum institucional per al 25 d’abril. La pregunta és: ens hem tornat bojos? A què estem jugant? Això és pura improvisació, treball fraccional o anada d’olla? O el que és pitjor, s’han fet servir les consultes per a alguna cosa que no se’ns havia explicat?

Continuem amb els interrogants que ens han obert avui els membres de la CN amb les seves declaracions. Què és tot això d’aquesta nova plataforma electoral que avui hem pogut llegir a Vilaweb? Caramb, si que anem ràpid a treure’ns les màscares… O sigui que darrere de les consultes promogudes o coordinades per la CN… hi ha alguna cosa més que no ens han explicat? A veure si el sr. Alcalde d’Arenys de Munt, amb aquest aire capellanesc, resulta que al final l’home és el més espavilat i ja s’ha situat al capdavant d’una nova plataforma. Què hi ha de cert en tot això??? Amb quins companys de viatge compta???

No puc defugir una certa sensació d’utilització. De que algú està mangonejant amb la il·lusió i la voluntat de la gent. I això m’emprenya.

Quan fas política la pitjor sensació és la de que sents quan t’apunyalen. Però la segona és sentir-se instrumentalitzat.

Si abans criticava les declaracions de n’ALT per inoportunes, tot l’espectacle que han ofert els diferents portantves de la CN no és que sigui inoportú, és que se situa perillosament en la presa de pèl.

Cal que s’aclareixin ràpidament, que deixin de donar aquest espectacle d’improvisació contínua, de fugides endavant i d’instrumentalització en relació a tot el procés per objectius personals, o de plataformes concretes.

8) El tema de les consultes té un potencial brutal, extraordinari. Crec que tots l’hem vist aquests dies. Tots hem sentit la il·lusió que despertaven. Tots hem vist el seu potencial democràtic i transformador. Tots ens hem sentit protagonistes.

Però perquè hi havia un “Tots”. Diumenge, pujant cap al nostre sector, comentava als camarades que el millor de tot plegat era el precedent que aquesta experiència podia haver instal·lat al nostre poble, al nostre país. Que per una puta vegada, i malgrat les diferències, haguéssim apostat per treballar tots en comú. I els recordava l’acte de Taradell, amb en Quico Homs i n’Oriol Junqueras, o el de dijous 10, també a Vic, amb CiU, ERC i les CUP.

Ens ho carreguem? Ens ho volem carregar? Perquè sembla que és això.

Però encara més, i aquesta pregunta la faig a tothom: algú es pensa que es pot gestionar un procés de consultes d’aquesta mena, perquè surti bé, sense comptar amb TOTS? Algú pot ser tan il·lús o tan cabró com per pensar que només des de plataformes cíviques, deixant de banda els partits, es pot gestionar exitosament aquest procés? Estem bojos?

Tenen encara els partits la temptació de manipular aquest tema per interessos electorals? Realment es pensa algú que no és una oportunitat única per als partits, treballar al costat de la societat civil, plataformes de tota mena, entitats de tota mena, etc. per fer que les consultes siguin un èxit espectacular?

9) A què juga l’Uriel Bertran? Mireu, si de tot plegat hi ha una figura que em resulta especialment antipàtica és aquest noi. Li reconec, sempre li he reconegut, l’habilitat per captar els flashos de les càmeres, per situar-se en primera línia, fins i tot quan no hi és convidat.

Però avui ja m’ha onflat les boles. Llegeixo a l’Avui “Uriel Bertran aposta per unificar les consultes al marge de les opcions polítiques”. A veure, Uriel, tu no continues essent diputat? Has renunciat a la teva acta de diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya per a dedicar-te a les consultes? Si ho has fet no me n’he assabentat.

És que no surto del meu “asombro”. O sigui que un diputat d’un partit s’autositua al capdavant i proclama contra l’exclusió de les opcions polítiques (suposo que volies dir partits, no, Uriel? O ja t’has passat al model ALT?). Com diu allò de l’APM, “esto es pá verl·lo!!!”. Per cert, l’acudit que no estàs buscant una sortida personal perquè ets professor associat d’Economia a la UB és molt bo, boníssim!!!!

10) I ara, què? Bé, l’ara em sembla que l’hauré de fer en un altre post, que aquest ja és infame de llarguíssim. Només un apunt: cal seguir, és una iniciativa extraordinària, però només podem seguir si hi ha les condicions adequades. Primer, garantir la rigurositat i seriositat d’un procés que volem exitós. Segon, joc net, per a persones, personatges, plataformes i partits polítics. Tercer, no fer fugides endavant ni el gilipolles amb iniciatives estrambòtiques com això de la ILP. Quart, Fem-ho, però fem-ho bé i fem-ho entre tots.

Visca la terra, mori el mal govern!
PS1: gràcies a tots, gràcies als meus camarades, gràcies a tots els voluntaris, gràcies a tothom que s’hi ha implicat, gràcies a tots els votants, gràcies a tots les persones que he conegut aquest diumenge, gràcies, també, a tots els que han estat dirigint el procés, tant a Osona Decideix com a la Coordinadora Nacional. Gràcies. És molta il·lusió i l’esperança que he viscut i vist.
PS2: amb aquest mail no m’hauré guanyat gaires nous amics. Però ja n’hi ha prou. JA-N’HI-HA-PROU! No ho malbarateu. Prou! I som-hi!