Mariachisme 1000 (o 2000), Northern soul la lluna

Finalment no he anat a la mani mariachi ni a prendre el sol a la terrassa. Hem estat fent birres i política amb EiP. Entre pistolers cibernètics la sintonia política és fàcil.

Això de l’Acte de Sobirania, ara sí que crec que es deia així la mariachada, ha aplegat una xifra variable d’assistents, uns 1.000 (o 2.000) segons Vilaweb, i segons també em diuen el meu germà i la meva mare, que sí que hi han anat.

Diuen les cròniques, a més, que s’ha escridassat als diputats que han sortit a rebre la convocatòria.

Mireu, què voleu que us digui. Tant de bo haguessin estat els 20.000 que dèien volien convocar. De debò. Que jo no m’hi sentís implicat no vol dir que no me n’hagués alegrat –i sorprès, és clar- que hi hagués hagut 20.000 patriotes que decidissin mobilitzar-se fins i tot en una cosa com aquesta.

Apa, doncs ara ja està. Com dèia Zutzwang en un magnífic comentari al meu post anterior: “Es hora de concentrar les forces en allò que pot ser efectiu. Si una manifestació de quasi un milió de persones no va aconseguir canviar absolutament res, no cal que ens hi escarrassem més. Ja només cal preparar la batalla definitiva. L'objectiu : una candidatura independentista guanyadora!”

Perfecte, no es pot dir més clar ni amb menys paraules. Realment un comentari espectacular, per a emmarcar.

Mireu, quantes signatures més volem recollir per anar fent? Jo vaig participar molt activament en la campanya pro-seleccions catalanes que va arribar a recollir més de 600.000 signatures! I què? Res. Estic cansat de fer el mariachi. Ara cap aquí, ara cap allà, ara signa aquí, ara signa allà, ara afegeix-te a aquesta causa, ara afegeix-te a aquesta altra (la caca aquesta que diu el gran Dessmond rebem contínuament via Facebook, hororós!).

Ara, avui, escridassen als diputats, pobres, que han tingut com a mínim la deferència, el gest, d’aparèixer, de donar la cara. Això no té cap sentit. Sobretot quan s’ha callat com uns putes en tot aquest temps. Ara ens posem esplèndits? Després que Esquerra porti practicant l’entreguisme als espanyolistes durant més de 6 anys? Ara ens fem els ofesos? però si fa molt temps ja que els hauríem d'haver escopit pel carrer. Ara ens posem esplèndits i ens mostrem atònits?

Però és que a més a més, a què estem jugant? Quina tonteria és això de la ILP? I ho dic així de clar perquè ja ho vaig dir en el seu moment. Aquesta proposta era una autèntica tonteria. Em sap greu per molta gent que hi ha estat al darrere i que m’estimo molt. Però això era una autèntica tonteria.

Al magnífic llibre “L’art de la guerra”, del general xinès Sun Tzu, escrit sobre el 400 adC, i ara ho cito de memòria, diu que el mal general no és qui perd una batalla, sinó qui envia les seves tropes a una guerra perduda.

I la batalla de la ILP estava perduda d’antuvi. A la mesa del parlament, al TSJC, al govern espanyol. Què més dóna? Ara surt el gran Ausàs, aquest que ha anat de derrota en derrota fins a la conselleria final, i diu que amb la nova llei de consultes això s’arreglarà. I una merda! Però com ens poden prendre per imbècils d’aquesta manera?

Seria interessant que tots plegats deixéssim d’autoenganyar-nos i, encara més, d’enganyar o intentar enganyar el personal. I això va per l’Ausàs, evidentment, però també pels promotors de la ILP.

Què volíem? Fer això tan marxista de “fer entrar en contradicció”. Era això? Que la cambra decidís el que no podia i que després això es parés a un puto jutjat o al govern espanyol? És això? Estètica?

Perquè pel que fa a continguts, jo sí que estic flipant de veure les cares de sorpresa que tot plegat ha implicat. Collons! Però és que ens estem tornant bojos? És que els barrets de mariachis són una mena de burka que impedeix veure el que està passant cada dia? Ara ens fem els sorpresos? Ara descobrim aquesta Esquerra mamporrera dels sociates, aquests traïdors capaços de donar la Generalitat al PSOE? Ara descobrim CiU i el seu cagadubtisme i altres cagamentes?

Doncs bé, aquí ho tenim, Mariachis 1000 (o 2000), Northern Soul la lluna.

Perquè si anem mirant al terra permanentment, si anem amb les nostres cosetes, amb els milers de fulls de signatures, amb el recompte de taüts, enterrats i proclamats, amb el lliri a la mà, amb la cosa aquesta tan mariachi de cantar-nos lo guapos que som i després al desamor (això als mariachis se’ls hi dona la mar de bé, és el gran tema del seu repertori), doncs aquest és el resultat. Tan previsible com letal per a les aspiracions del nostre país.

Per això jo, ja ahir, apostava per la lluna. Sí senyors. Volem la lluna. I no volem res més. I no em vull entretenir amb res més. Prou plataformes, prou signatures, prou proclames, prou manifestos, prou matisació, prou espectacle mariachi!!!!

Volem la lluna. Només volem la lluna. Volem els nostres somnis. Volem la nostra llibertat. Vull una candidatura independentista guanyadora, i de gent normal, d’aquesta gent que no ens volem passar la vida demanant perdó per existir o d’estar recollint signatures per fer veure que existim.

Avui, Mariachis 1000 (o 2000), Northern Soul la lluna.

Visca el somni! Visca la terra! Som-hi!