Hem passat tota la tarda-nit de divendres tancats al bar escoltant Northern soul. Tot plegat només ha pujat 10 euros per càpita i he perdut el compte de les birres. Però tinc una fantàstica sensació d’alegria, sí, aquell puntet, je je je. El pitjor de tot és que m'ha passat el temps sense adonar-me'n, i no he pogut acudir a una cita amb una parella d'amics. Sorry. En el fons estava treballant pel país...
Quan he arribat a casa he començat el repertori amb The Golden Torch, The Northern Soul Story, vol.2 . I en la número 3 arriba el gran, l’incomperable, Major Lance, amb Investigate. Arrenca la percussió, el baix, i les trompetes… i no pots parar quiet. I hi ha com una contorsió interna, com una contorsió de l’ànima, que s’arrenca a ballar mentre el cos s’enfila com una sargantana per les notes.
Em sedueix la música Northern soul, m’atrapa. Gràcies, Super, per fer-me-la descobrir. M’agrada la seva història de revolta, de trencar amb l’establishment, de rebel·lar-se contra els grans segells i recuperar o descobrir els segells petits, al marge dels circuïts, de les multinacionals, etc. M’agrada l’hedonisme de les llargues nits, fins a la sortida del sol, escoltant i ballant bona música. M’agrada la gent que s’espavila. M’agrada la gent que no s'ho creu i que no segueix consignes. Millor al sol i al soul, je je je.
Contrasta això amb les avorridíssimes històries dels nostres mariachis. Històries tan previsibles com monòtones. Sempre aquest to ensopit, amb aquell punt dramàtic. Sempre tan sobreactuats…
Aquest país enguany ha descobert la fantàstica sensació de sentir-se guanyador amb el Barça. Finalment l’estil desacomplexat i guanyador s’ha imposat. Finalment els covards van ser escombrats i la llum, l’alegria pel joc i per cercar sempre la victòria, es van acabar imposant.
Això és el que reclamem, bé, reclamo. No submissió. Esperit lliure. Anar a guanyar, sentir-nos guanyadors, saber que podem guanyar. Transgredir.
Prou mariachis! Visca el Northern Soul! Visca el ritme! Visca l’alegria!
Visca la terra, mori el mal govern!
Visca natres!
Quan he arribat a casa he començat el repertori amb The Golden Torch, The Northern Soul Story, vol.2 . I en la número 3 arriba el gran, l’incomperable, Major Lance, amb Investigate. Arrenca la percussió, el baix, i les trompetes… i no pots parar quiet. I hi ha com una contorsió interna, com una contorsió de l’ànima, que s’arrenca a ballar mentre el cos s’enfila com una sargantana per les notes.
Em sedueix la música Northern soul, m’atrapa. Gràcies, Super, per fer-me-la descobrir. M’agrada la seva història de revolta, de trencar amb l’establishment, de rebel·lar-se contra els grans segells i recuperar o descobrir els segells petits, al marge dels circuïts, de les multinacionals, etc. M’agrada l’hedonisme de les llargues nits, fins a la sortida del sol, escoltant i ballant bona música. M’agrada la gent que s’espavila. M’agrada la gent que no s'ho creu i que no segueix consignes. Millor al sol i al soul, je je je.
Contrasta això amb les avorridíssimes històries dels nostres mariachis. Històries tan previsibles com monòtones. Sempre aquest to ensopit, amb aquell punt dramàtic. Sempre tan sobreactuats…
Aquest país enguany ha descobert la fantàstica sensació de sentir-se guanyador amb el Barça. Finalment l’estil desacomplexat i guanyador s’ha imposat. Finalment els covards van ser escombrats i la llum, l’alegria pel joc i per cercar sempre la victòria, es van acabar imposant.
Això és el que reclamem, bé, reclamo. No submissió. Esperit lliure. Anar a guanyar, sentir-nos guanyadors, saber que podem guanyar. Transgredir.
Prou mariachis! Visca el Northern Soul! Visca el ritme! Visca l’alegria!
Visca la terra, mori el mal govern!
Visca natres!
PS: per cert, no m'ho puc callar: tot i que em sembla que Reagrupament dóna suport -com a mínim ho tenen anunciat al web- a la cosa aquesta de demà d'Acte de sobirania o no sé com collons li diuen, jo la veritat és que m'avorreix molt tot aquest discurset i aquesta cançó de l'enfadós, uf! em canso només de pensar-hi. Potser hi vaig, per allò que si s'ha de fer merder, es fa. Però potser faig un acte de sobirania personal, i em poso a prendre el sol a la terrassa, faig una mica de peses, em remullo amb la manguera i escolto més Northern Soul mentre em prenc una cerveseta i m'acabo clapant a l'hamaca, mmm....
A per la independència, a sac i de cap. Prou victimisme! Canta y no llores!!!!
N'estic fins als pebrots de signatures, signaturetes, signaturotes i signapagaconsciències
(ja veureu com aquest post no agrada... o em genera, encara, més antipaties. Què hi farem!)
Jo tampoc signe manifestos. Els trobe d'allò més classistes. És el classisme progre, on l'opinió dels intel·lectuals i artistes té més valor que la dels obrers ignorants.
ResponEliminaEl classisme de dretes canvia "intel·lectuals i artistes" per aristòcrates, bisbes i militars.
Per cert, tinc tres amics enamorats del Northen Soul. Un "post-mod" i dos "post-skins".
Doncs a mi si que m'agrada, i també n'estic fins allí. No tinc terrassa, però ja em buscaré un lloc per fer una copa de cava. Em pensaba que jo era l'únic "bitxo raro".
ResponEliminaA mi cada dia m'arriba caca d'aquesta via facebook. La quantitat de causes d'allò més paranormals estelades que s'arriben a parir és un símptoma que a l'independentisme li cal un bon cop de timó. Tocar més de peus a terra i un bon cop de timó.
ResponEliminaHi estic d'acord.
ResponEliminaEs hora de concentrar les forces en allò que pot ser efectiu. Si una manifestació de quasi un milió de persones no va aconseguir canviar absolutament res, no cal que ens hi escarrassem més. Ja només cal preparar la batalla definitiva. L'objectiu : una candidatura independentista guanyadora!
Estic totalment d'acord amb el que heu dit. Totalment. Veig que, com la Rosa, no sóc l'únic bitxo raro (per ara m'havia quedat en mal bitxo, je je je).
ResponEliminaJosep, és el que el Northern Soul, que va passar per diverses etapes, té moltes conexions musicals amb diferents estils (excepte amb el punk, per dir algo)
aquesta tarda també em quedo a casa o al carrer, però no baixo cap allà segur
ResponEliminaM'ha agrat el post. Molt! El que no m'agrada gens ni mica és "Northern soul".Sóc un bitxo rar o d'una altra generació o és que tots tenim el dregt a tenir els nostres propis gustos musicals.
ResponEliminaUna baraçada