Hannibal "Huguet" Lecter

Avui el conseller Huguet n’ha tornat a fer de les seves. Ja hem perdut el compte dels alts càrrecs del seu departament que ha cessat o li han dimitit. Una autèntica barbaritat.

Avui li ha tocat a la Blanca Palmada, Comissionada d’Universitats. De fet, i segons expliquen fonts de la mateixa conselleria, portaven dos mesos sense dirigir-se la paraula i la Comissionada havia optat per deixar d’assistir a les permanents de la conselleria. Quin bon ambient!

Doncs avui li ha tocat a ella. Suposem que el paraigües Puigcercós ja estava massa estovat, davant el temporal d'aquest autèntic Hannibal “Huguet” Lecter. I és que l’antropofàgia política d’aquest ésser no té precedents.

En el poc temps que ocupa –que dissortadament ocupa, perquè és una autèntica ruïna- la conselleria, li han dimitit o ha cessat, si no m'he descomptat, que és possible: un secretari de comerç i turisme, un director general d’universitats, dos directors generals de recerca, dos director general de comerç, el director de l'AGAUR, el president d'AQU Catalunya… i ara la comissionada d'Universitats i Recerca. Tot això en aproximadament tres anys, si hi arriba.

És ben bé un canibalisme polític envers els seus propis que no té límits. Perquè als sociates que li han imposat a la conselleria, a aquests ni tocar-los.

La prova més fefaent és que el nou comissionat serà el fins ara director general d'universitats, un dels comissaris sociates a la conselleria. Aquesta és la manera de fer política d’Hannibal “Huguet” Lecter, que ja vam denunciar fa temps (octubre 2008!)...

Una actitud, una manera de fer política, que l’únic que posa en evidència és la seva absoluta incapacitat. Absoluta. No conec res igual, és un dels grans inútils d’aquest país. Un inútil majúscul, superlatiu. La gent així fa pagar als altres la seva pròpia incompetència. “Què un!” s’exclamava el conductor contra sentit mentre escoltava per la ràdio que un boig anava contra sentit per l’autopista. “Si són tots!!!”.

Després, és clar, al sr. Huguet, enmig del banquet, no li ha quedat temps per tal d’acudir a la inauguració de la T1. No és que la seva presència sigui gaire enyorada. Però té collons la cosa.

I no per la T1 mateixa, que és un autèntic frau, una vergonya, és pel tot plegat, home, és pel tot plegat, per tanta farsa, que ja ens té fins al capdamunt, que ja cansa, que cansa molt.

En Partal ho ha resumit molt bé al seu article d’avui a Vilaweb, el que és la T1 (uf! com mola el Partal quan es deixa anar, quan recupera el seu esperit lliure!). La T1 és només un aparador. De sobte tenim un aeroport més bonic, força més bonic. Però tot segueix igual.

A veure, que una ala sencera de la T1 estigui destinada al pont aeri ja demostra abastament la manca de sentit de tot plegat. AENA està convertint l’aeroport del Prat en el millor aeroport del món dels low cost. Per a destins turístics i intranscendents econòmicament. Barajas està per a les coses serioses. Que a més a més, aquestes coses serioses, com els enllaços transoceànics, si convé es prohibeixen via conveni amb els possibles –i incauts- països que per una casualitat se’ls hi acudeixi establir vols amb Barcelona.

El problema de BCN no era, bàsicament, d’espai (això teníem maneres d'arreglar-ho). En cap cas. La qüestió essencial és poder desenvolupar un potencial d’enllaços que ens converteixi en un hubb fonamental al sud d’Europa, i d’una de les grans aliances internacionals. De la mà d’Spanair (que no d’AENA) això és possible. Però poc probable que ens n’ensortim.

És poc probable perquè el govern ni hi és ni se l’espera. No en té ni puta idea, del que s’està passant. De fet, la setmana passada, hi havia una mà negra que semblava estava contraprogramant la inauguració perquè el protagonisme fós per a les línies aèries portugueses i no pas per a Spanair.

Una altra cosa que des del sector s’apunta crítica és la reducció d’espai d’oficines que misteriosament ha operat AENA.

Però no ens enganyem ni fugim d’estudi. Tenim un magnífic esquelet. I ja està. No tenim res del que necessitem.

A quan estan els passatgers del centre de la ciutat? No hi ha ni tren ni metro. A quan està la conexió entre les diferents terminals? Ni se sap, res. Quan hi haurà conexió ferroviària al port de BCN? A on???

El trànsit aeri internacional, el que mou el món, necessita de hubbs eficients en conexions. Que enllacin conexions estructurades de companyies solvents, no de low cost. Això, avui, és una utopia en aquest nou aeroport, en aquest bellíssim esquelet sense carn ni ànima.

El passatger internacional de negocis, el que mou el món, necessita conexions ràpides a la ciutat, no terminals abandonades, sense metro ni tren, i amb una ronda litoral que pots passar-te tres quarts d’hora dins el taxi fins arribar a la ciutat. I les empreses necessiten conexions directes a tot el món. Quantes empreses no hem perdut es localitzessin a BCN perquè no tenim vols directes intercontinentals? Doncs moltes, ja us ho dic jo.

I finalment, quina ciutat com BCN pot perdre tan miserablement l’oportunitat de tenir un conjunt aeroportuari (aeroport + port + zones logístiques) com el que podríem tenir? Doncs nosaltres!!!! Els campions del disseny i la tonteria!!!! Quin aeroport més macu, tu, preciós, amb forma d’avió o d’espasa!!! Quina meravella. Sí, però… i el tren per promoure el trànsit de mercaderies, la conexió internacional que permeti als nostres polígons convertir-se en l’espai logístic més important del sud d’Europa, amb tot el valor afegit que pot representar? “Lo cualo?” Diuen que diuen a la Generalitat.

I és que quan un govern és tan absolutament incapaç com aquest no li podem demanar que estableixi prioritats de manera lògica i ordenada, i molt menys encara que intervingui en les decisions que altres prenen per nosaltres, i no precisament a favor nostre. I menys encara defensar els nostres interessos.

Diguin el que diguin els mamporreros habituals (p.ex. el sr. Saül Gordillo, quina vergonya!), la inauguració de la T1 d’avui és un despropòsit, és la consumació del nostre fracàs com a societat, com a govern, com a país, com a tot. És una autèntica vergonya.

I n’Hannibal “Huguet” Lecter? Ni hi és, ni hi era, ni se l’espera. I en Montilla passant la mopa darrere en ZP. I tots plegats mirant de sortir a la foto i penjar-se alguna medalleta, per més esquifida que sigui. Lamentable, tristíssim.

PS: i que consti que això, un cop més, ja ho havíem advertit, fa temps, de tot el que se'ns venia a sobre amb el tema de l'aeroport. Però és clar, aquí els mamporreros, els llepaculs, els estòmecs agraïts, els mariachis... no tenen temps per a aquestes coses.