De vegades els dies comencen per la nit. En un magnífic sopar en un àtic de Barcelona, on cel·lebres la festa d’aniversari d’un amic i camarada. I així, mentre ens endinsem en la nit, envoltats d’espelmes i música de Franz Ferdinand, Tonight… mentre observes la ciutat il·luminada… sempre hi ha un pensament per a aquesta felicitat que pots agafar entre les mans.
Els Franz Ferdinand canten Ulysses:
LA LA LA ULYSSES
I’VE FOUND A NEW WAY
Sí, sempre estem trobant noves maneres, nous estils. Però en el fons, com en la història d'Ulisses, tot el que vivim només té sentit si sabem el que volem, on volem anar, ni que aquest anar sigui un retorn. Però no és un retorn. Mai és un retorn, perquè les coses no són mai el que eren. És la fideltitat a la idea el que fa que la nostra travessa vital sigui fascinant, i ens permeti gaudir, navegar, descobrir, cercar, aquestes noves maneres.
El taxi, de tornada, va creuar la ciutat. Recordo confusament la conversa amb el taxista. No callava. Jo mirava per la finestra. M’agrada la ciutat de nit. M’agrada creuar els barris, la Gran Via, els edificis il·luminats, la nova ciutat i la ciutat de sempre.
Em queda temps encara de pensar que sóc afortunat de tenir amics com en D., i que després de tants anys, després que estigués fora molts anys, encara ens retrobem, i gaudim de nou de les nostres històries i paranòies, i perquè hi ha una sintonia d’amistat, ones pel damunt de la distància d’aquests anys, et convidi a la seva festa, i t’atorgui el privilegi de conèixer la resta dels seus amics i amigues, i de la seva fantàstica companya, gent estupenda, guapa i divertida.
Al taxi em venç la son. Estic rebentat. Quan arribo a casa encara em desafio i surto a la terrassa amb un gintònic. I també poso en Franz Ferdinand, mentre m’esforço per mantenir-me despert sobre l’hamaca intentant saber si la lluna és plena.
Avui m’he despertat tard. He fotut una dormida de deú. No he pogut arribar al meeting point matinal amb en D., a la Barceloneta, sorry.
Després el dia ha estat com un parèntesi fins que no ha arribat el capvespre. Barcelona té uns capvespres deliciosos, especialment a la primavera i a la tardor. Des de la terrassa el cel és nítid, guarnit per uns pocs núvols. M’estiro de nou a l’hamaca. I torno a ficar Franz Ferdinand, Lucid Dream:
I’LL DREAM A NATION OF YOU
A NEW UTOPIA FOR YOU TO LIVE IN
I’LL DREAM A NATIONS OF ME
A NEW AMBROSIA THAT WE COULD LIVE IN
LUCID DREAMS
I’M LIVING IN LUCID DREAMS
Al fons, davant meu, el Tibidabo il·luminat, a l’esquerra, Montjuïc. I una fresca fantàstica mentre vaig fumant cigarretes i em prenc una cervesa. Franz Ferdinand continua sonant. No segueixo les lletres. No importa. M’he submergit en la música, que sembla s’enfili per la bogambilla.
Ulisses, en certa manera, també, el mite de la lleialtat, la fidelitat, el retorn, els valors, la confiança, la fermesa, i la capacitat de navegar per tota mena d’aigües desconegudes. De descobrir noves maneres. I també de ser-ne, tots, els protagonistes.
Els Franz Ferdinand canten Ulysses:
LA LA LA ULYSSES
I’VE FOUND A NEW WAY
Sí, sempre estem trobant noves maneres, nous estils. Però en el fons, com en la història d'Ulisses, tot el que vivim només té sentit si sabem el que volem, on volem anar, ni que aquest anar sigui un retorn. Però no és un retorn. Mai és un retorn, perquè les coses no són mai el que eren. És la fideltitat a la idea el que fa que la nostra travessa vital sigui fascinant, i ens permeti gaudir, navegar, descobrir, cercar, aquestes noves maneres.
El taxi, de tornada, va creuar la ciutat. Recordo confusament la conversa amb el taxista. No callava. Jo mirava per la finestra. M’agrada la ciutat de nit. M’agrada creuar els barris, la Gran Via, els edificis il·luminats, la nova ciutat i la ciutat de sempre.
Em queda temps encara de pensar que sóc afortunat de tenir amics com en D., i que després de tants anys, després que estigués fora molts anys, encara ens retrobem, i gaudim de nou de les nostres històries i paranòies, i perquè hi ha una sintonia d’amistat, ones pel damunt de la distància d’aquests anys, et convidi a la seva festa, i t’atorgui el privilegi de conèixer la resta dels seus amics i amigues, i de la seva fantàstica companya, gent estupenda, guapa i divertida.
Al taxi em venç la son. Estic rebentat. Quan arribo a casa encara em desafio i surto a la terrassa amb un gintònic. I també poso en Franz Ferdinand, mentre m’esforço per mantenir-me despert sobre l’hamaca intentant saber si la lluna és plena.
Avui m’he despertat tard. He fotut una dormida de deú. No he pogut arribar al meeting point matinal amb en D., a la Barceloneta, sorry.
Després el dia ha estat com un parèntesi fins que no ha arribat el capvespre. Barcelona té uns capvespres deliciosos, especialment a la primavera i a la tardor. Des de la terrassa el cel és nítid, guarnit per uns pocs núvols. M’estiro de nou a l’hamaca. I torno a ficar Franz Ferdinand, Lucid Dream:
I’LL DREAM A NATION OF YOU
A NEW UTOPIA FOR YOU TO LIVE IN
I’LL DREAM A NATIONS OF ME
A NEW AMBROSIA THAT WE COULD LIVE IN
LUCID DREAMS
I’M LIVING IN LUCID DREAMS
Al fons, davant meu, el Tibidabo il·luminat, a l’esquerra, Montjuïc. I una fresca fantàstica mentre vaig fumant cigarretes i em prenc una cervesa. Franz Ferdinand continua sonant. No segueixo les lletres. No importa. M’he submergit en la música, que sembla s’enfili per la bogambilla.
Ulisses, en certa manera, també, el mite de la lleialtat, la fidelitat, el retorn, els valors, la confiança, la fermesa, i la capacitat de navegar per tota mena d’aigües desconegudes. De descobrir noves maneres. I també de ser-ne, tots, els protagonistes.
I'VE FOUND A NEW WAY
Ja tots esperem el nou dia. Noves maneres per a un nou dia. Som-hi!
Gràcies, D, tante grazie, M!
Gràcies, D, tante grazie, M!
I per acabar el dia...el triomf de la USAP !!! Esportivament, el millor any de la historia de Catalunya.
ResponEliminaQuin goig far veure que 350 anys i una falsa ratlla encara no han pogut esborrar als nostres germans catalans del nord !!!
Akor
Quan hi ha oportunitat de bons moments, som capaços d'aprofitar-les, i a més, sentim que ens els mereixem... Només toca viure i sobretot ésser-ne conscients per maximitzar el gaudi. Apa. Salut!
ResponElimina