MEN (and bloggers) AT WORK

Ja us ho he explicat moltes vegades… porto des dels 18 anys militant en l’independentisme. Des dels grups de joves cristians vaig arribar a la Crida a la Solidaritat, d’allà vam entrar a ERC, amb la Crida Nacional a ERC, després a la FNEC, després al Casal Independentista de Les Corts, també fundant un centre d’arts marcials tradicionals japoneses de conviccions catalanistes, després al moviment cívic i cultural de les fundacions en l’òrbita patriòtica, com ara la Fundació ESCACC (Espai Català de Cultura i Comunicació) etc. etc.

Fins a la fi dels temps, és a dir, fins a la constitució del segon tripartit. Llavors em vaig desvincular de tot. Si tants anys de militància independentista ens portaven a fer al Montilla president, més valia retirar-se, tallar-se, políticament, les venes. I així ho vaig fer, vaig desaparèixer del mapa. Però vaig obrir un bloc, primer Elies115, després Dies de fúria.

Desvinculat del tot i de tothom, enmmig una illa política i personal pràcticament perfecta… va aparèixer la gent de Reagrupament. I enmig d’aquella illa, vigilant, havia anat establint contacte amb altres nàufrags. Entre tots vam fer Blocs amb Estrella, i vam donar suport a Reagrupament durant el procés congressual d’ERC. Després de l’escassa victòria dels oficialistes i els clans de les xarxes clientelars, ens vam retirar, i vam fer un últim i democràtic exercici de llibertat i dignitat, i vam fundar BAT BLOCS, Blocs Against Tripartit.

Ara, aquests dies, poques setmanes després de l’aparició del magnífic article del Dr. Carretero “Patriotisme i dignitat”, els companys que vàrem fundar Blocs amb estrella ens hem tornat a ajuntar. I malgrat les ferides de guerra que amb tant d’orgull exhibim, hem agafat un altre cop el camí del compromís. El compromís, sempre, des de la llibertat.

Així han tornat Blocs amb estrella. Així, aquells mateixos blocaires que vàrem fundar Blocs amb estrella com a agregador de Blocs que donàvem suport a Reagrupament, a Joan Carretero i a Rut Carandell en el procés congresual d’ERC, ara ens hem retrobat i hem refundat Blocs amb estrella.

I hem fet un nou manifest “Nosaltres sempre hem estat aquí”, en el que renovem públicament el nostre compromís patriòtic i militant, i en el que enllacem amb Reagrupament, el del congrés d’Esquerra i el d’ara. Perquè Reagrupament no ha canviat, i continua defensant el mateix ara i aleshores. Perquè els líders de Reagrupament, començant per Joan Carretero, continuen expressant i exhibint aquesta dignitat i compromís únics, als que ens afegim.

Així hem tornat els Blocs amb estrella. Vam arribar a ser més de 100. I comencem encara més, perquè són molts més els companys i companyes que s’hi han sumat.

Blocs amb estrella és expressió de compromís, però sobretot de llibertat. Men at work. Gent treballant, gent opinant, gent fent coses, gent pensant… gent vivint en llibertat. Men tat work!

Hi ha, en relació a la primera etapa de Blocs amb estrella, una diferència fonamental: llavors érem molts els bloggers que no podíem fer cap altra cosa que opinar. Ara, en canvi, som molts els bloggers, els Blocs amb estrella, que hem reprès (o iniciat) el compromís militant.

Reagrupament, en aquests moments, està ple, farcit, a les seves brutals assemblees territorials, de Blocs amb estrella, de bloggers compromesos amb el seu país, de bloggers compromesos amb uns objectius i amb uns valors.

Això m’emociona molt. Amb els promotors de Blocs amb estrella, tots i cadascun d’ells autèntics personatges, gent apassionant, persones brillants, genials, hem acabat enllaçant una estranya, sorprenent, amistat i compromís. Però ara, a més, és absolutament flipant veure la quantitat de bloggers al capdavant o dintre de les diferents assemblees territorials (comarcals o de districtes de Barcelona).

Me’n faig creus. A les gestores de la majoria de districtes de Barcelona hi ha reputadíssims blocaires: a Sant Martí, a Gràcia, a Sant Andreu, a Sants… També per moltes de les assemblees territorials: al Baix Llobregat, a l’Alt Urgell, a l’Anoia, al Priorat, al Maresme, als vallesos, a les Terres de l’Ebre… uf!

El genial Joan Arnera, a qui gairebé hauríem de tractar de profeta, va parlar de la necessitat “d’una altra cosa”. Doncs bé, aquesta “altra cosa” ja hi és, ja existeix, ja està formulada, ja està implantada a gairebé tot el país, ja té milers d’associats, ja té una magnífica gent que empeny des de tots els barris i comarques del nostre país. Aquesta altra cosa que tots esperàvem és Reagrupament.

I la blocsfera n’és una protagonista privilegiada, un actor privilegiat. No només per la importància que té el massiu suport blocaire, sinó per la massiva implicació de blocaires en el dia a dia del nostre futur, de Reagrupament.

I que ningú n’extregui cap conclusió equivocada. Els blocaires que ens hi hem implicat, que estem empenyent, no estem tots tallats pel mateix patró. Tenim edats i sexes diferents. Tenim molta diferència militant (moltíssima, des de veteraníssims fins a primeres militàncies). Però tots, tots i totes, tenim la mateixa il·lusió i empenta. Perquè realment estem fent “una altra cosa”.

Perquè realment estem despertant passió i il·lusió arreu del país!

Som-hi! Vine a Blocs amb estrella! Vine amb Reagrupament!