Reagrupament arrenca amb força a Sant Martí!

Aquest vespre hem constituït l’assemblea local de Reagrupament al districte de Sant Martí. Ens hi hem aplegat una enorme colla de reagrupats, en el que és realment una aventura político-sociològica: la gran aventura de Reagrupament. I dic gran aventura en el sentit més positiu i engrescador del terme.

Fins ara sempre que havia començat a militar, als molts llocs on he militat, ho havia fet acompanyat d’amics. Primer havia estat la colla, i després la decisió militant. Així va ser quan vaig entrar a la Crida. Així va ser quan vam entrar a ERC. Així va ser quan vam entrar a la FNEC, així va ser quan vam fundar el Casal Independentista de Les Corts, etc. etc.

I així ha estat, d’alguna manera, amb Reagrupament, perquè no hi he entrat sol, hi hem entrat un munt d’amics. Però sí ho ha estat el començar a militar a Reagrupament en la meva assemblea territorial, la de Sant Martí, que inclou els barris del Poble Nou, El Clot i La Verneda.

Ens hem trobat a una de les sales de la Farinera del Clot, un edifici fantàstic, magníficament restaurat i rehabilitat, que conserva tots els elements fabrils i alhora proporciona un gran servei cívic.

En JS havia estat l’encarregat, a través de la gestora de BCN de Reagrupament, de convocar-nos a tots els reagrupats del districte. Ha fet una feinada, i tots hem respost fantàsticament. Hem omplert la sala, i la reunió ha estat molt participativa i engrescadora. A més a més hem tingut la sort que n’Emili Valdero finalment pogués assistir-hi, i, en tant que membre de la Comissió d’Acció Política –provisional- de Reagrupament (fins a l’assemblea nacional), i ens pogués explicar de primera mà com estan les coses.

De l’assemblea n’han sortit un munt de projectes. El primer dels quals portar en Joan Carretero a fer un acte al nostre districte. Hem parlat de moltes coses, la conversa ha estat oberta i fluïda, i tothom s’ha mostrat hiperparticipatiu i engrescat. Fins al punt que m’ha agradat veure’m en el paper d’intentar calmar els ànims, de sosegar una mica les expectatives, i ajustar-les al calendari polític de Reagrupament.

Tots n’hem sortit molt contents. Molt. A més a més finalment hi hem coincidit alguns i algunes blocaires que ens coneixíem de l’etapa de Blocs amb estrella. Ni tan sols sabíem que érem veïns. I ara, a més dels nostres blocs, compartim militància a Reagrupament BCN-Sant Martí.

Crec que farem una feinada. El nombrós grup, que esperem tanmateix creixi molt més a partir del nostre activisme al districte, és molt heterogeni. Gent de totes les edats (jo diria que des de patriotes que enfilen els 80 anys fins a joves de 18) i perfils. Però tots, tothom, amb un molt emocionant desig de fer coses.

Hem parlat molt de política. Però vull destacar la importància que tots els presents hem donat al discurs de regeneració democràtica i cívica que implica la proposta de Reagrupament. Hem parlat molta estona de la importància que té per al nostre país aquest discurs que només fa Reagrupament, sobre els valors republicans i la necessitat de regeneració democràtica del nostre sistema polític.

La majoria dels presents, a més, no procedim de cap militància política concreta immediata. Ningú n’ha parlat. I essent això el més important, també us haig de dir que m’ha agradat enormement veure-hi participar activament amics que venen del PRC o d’UNC. Tots hi hem entrat a títol individual, a Reagrupament, sense exhibir cap CV, i tots hi som per a construir, per a treballar, i realment em sento molt orgullós de compartir militància amb tots ells.

És una sort començar una aventura d’aquesta mena, tan a cegues en relació als qui han de ser els teus companys de militància al barri, i tenir l’honor de fer-ho al costat de gent tan apassionada com els que avui hem constituït Reagrupament-Sant Martí.

Amunt i crits! Som-hi! Reagrupeu-vos!

Visca la terra, mori el mal govern!