ORDAGO AL SISTEMA!

Continuem amb la mobilització per la independència, per enfortir Reagrupament. Ahir vaig tenir un sopar, i avui un dinar i un sopar. A més a més he fet un cafè amb un amic de la CUP.

Mentre parlem amb els amics amb els qui dino o sopo o prenc cafè, sempre hi ha una idea que intento transmetre: necessitem sumar. Necessitem provocar una mobilització massiva del poble de Catalunya.

Aquest és l’imperatiu: provocar una mobilització sense precedents, i a una velocitat formidable, de tots els patriotes catalans per poder proclamar la independència. I aquesta mobilització comença perquè tothom es faci de Reagrupament, perquè tothom s’associï a Reagrupament.

Estem llençant un autèntic òrdago al sistema.

No hi ha ningú, absolutament ningú, per més radical que es proclami, per més que aixequi la veu, que en aquests moments estigui llençant un òrdago tan clar i tan descomunal al sistema.

El sistema entès com a Espanya, com a aquest règim tripartit, com a aquest ecosistema autonomista i dependentista, com a aquesta putefracció de sistema/dictadura de partits que patim.

Reagrupament situa la proclamació de la independència, assolir la independència nacional, com el gran objectiu polític. Com el nostre gran compromís polític, la nostra raó de ser nacional i per tant política.

Però ho fem, a més, des d’un segon gran compromís, en aquest cas democràtic: necessitem regenerar el sistema polític i partidista català.

Cal un nou sistema ètic i unes noves coordenades democràtiques en la nostra política. Aquest nou sistema només el pot tirar endavant una força com Reagrupament. No hi ha cap partit dels actuals que aposti per cap de les mesures de regeneració democràtica que defensa Reagrupament. Això sí, paguen costosos estudis per estudiar les causes de la desafecció, però la causa són ells, els actuals partits i les seves màfies de burocràcia interna, que han generat un sistema del tot pervers que l’únic objectiu que té és garantir la seva perpetuació en el poder.

El màxim exponent de tot això que combatem, de la dependència d’Espanya i de la putrefacció democràtica són els sociates. Reagrupament té, en aquest sentit, i tal i com molt bé va dir el patriota Jaume Renyer, un compromís inequívoc amb acabar amb l’hegemonia sociata, en posar fi al règim sociata que pateix Catalunya, i que fa que el país es trobi absolutament ofegat, les nostres expectatives nacionals siguin cada cop més primes i la nostra qualitat democràtica menor.

Políticament aquest país només té una sortida: la independència. I democràticament la regeneració.

I la possibilitat de lluitar per aquests ideals només l’ofereix una formació: Reagrupament.

Quan acabo els dinars o els sopar sempre dic el mateix: portem, amb la majoria dels meus interlocutors, molts anys lamentant-nos del que està passant al nostre país. Ara, uns quants -molts- de la mà d’en Joan Carretero, estem articulant una alternativa a tot plegat. Estem intentant acabar amb tot això que tant hem criticat. Però necessitem ser molts més.

Davant d’això només hi cap una actitud: comprometre-s’hi. Tot el que no sigui això és covardia. No s’hi val -no podem- esperar “a veure el què”. És el moment d’implicar-se. És el moment d’associar-se a Reagrupament. Ens esperen uns mesos decisius. I necessitem del suport i la complicitat de tots.

No és el moment d’amagar-se ni de posar-se esplèndits. És el moment de comprometre’s, de donar suport. No estem demanant una fe cega. Estem demanant compromís perquè interpretem el canvi, la revolta, que demana, que exigeix, la nostra nació. Però això no ho podem fer sols. No us ho podeu mirar des de la barrera.

Cal que ho fem tots junts. Cal mullar-se. Cal associar-se a Reagrupament. L’autèntic, l’únic ordago possible a l’actual sistema és la nostra llibertat, la independència i la regeneració democràtica. I això és el que planteja Reagrupament. Tot el que no sigui això són tonteries, ganes de perdre el temps, de florir-se, de perpetuar la dependència, la submissió, la decadència.

Som-hi! Endavant!

Visca la terra, mori el mal govern!