Les europees i els mariachis

Ja han passat, amb més pena que glòria, les eleccions europees. Unes eleccions que preocupen ben poc, que no es visualitzen com un element clau, i això no passa, ni aquí ni arreu d’Europa, perquè sí.

Però en el nostre petit país aquestes eleccions també les hem viscut com un episodi més d’aquesta voràgine caòtica en la que estem sumits. I és clar, la lectura dels resultats aquí té una dimensió especial, pel remogut panorama polític, associat al trascendent debat nacional.

El risc de fer una valoració quan ja fa 24 hores que coneixem els resultats és que ja estigui tot dit.

Però potser no. I dic potser no perquè no comparteixo aquesta mena d’alegria palanganera i moralitzadora que alguns habituals comentaristes, insignes blocaires i facebookeros, fan. Ja estem habituats a la seva escassa capacitat d’interpretar la realitat, no ens hauria de sorprendre. No han recriminat ni una puta paraula a l’estratègia d’Esquerra durant aquest temps i no ho faran ara. Ells van a la seva bola, al seu món prefabricat. Ara a més a més posar-se sota el balcó del C/Còrsega a cantar que CiU en prengui bona nota, dels bons resultats que treu quan fica un sobiranista de cap de llista. I és que en el fons és ben patètic aquest paper tan folclòric de mariachis que han acabat assumint.

Doncs no, xatos, tampoc ara l’encerteu. CiU no ha tret un bon resultat, i CiU faria bé de no fer massa cas a aquests mariachis. CiU ha millorat el seu resultat de les anteriors eleccions, que va ser el pitjor resultat de la seva història, amb aquell execrable cap de llista que fou en Guardans. I CiU, amb aquesta millora dels resultats ha estat l’única força política que pot exhibir un saldo positiu al final de la jornada. Tota la resta han perdut vots, en nombre absolut. Només CiU n’ha guanyat.

Però no ha tret un bon resultat. Si amb un bon cap de cartell com és en Ramon Tremosa, si amb tot el que està caient al país, amb tot el que està passant, crèixer 70.000 vots és el gran resultat… Si amb tot això, i presentant els sociates un dels seus famosos sofàs, aquesta mena de yorkshire que tot el que sabia era sortir davant la premsa a bordar la consigna del dia… CiU encara es queda a 262.000 vots… és perquè s’ho facin mirar si això és un bon resultat.

Jo diria que des del punt de vista de país és important que CiU aposti per candidats sobiranistes, però suposo que per a CiU també és important, a més a més, treure un bon resultat. I per a mi, el que ha tret CiU no es pot considerar un bon resultat. Com dèia, han millorat l’anterior resultat, però és que aquell va ser el pitjor de la seva història. Alerta, doncs, els mariachis, amb les seves lliçons i cançons empalagoses.

Ja hem vist que els sociates, tot i la descomunal baixada de vots (un 22% dels vots), continuen guanyant. Ho fan amb una candidata tipus sofà, de la factoria Nicaragua. Ho fan a més, essent responsables directes de l’ensorrament del país, del monumental desastre econòmic que estem patint, de la paràl·lisi absoluta del país. De manera que el problema el continuem tenint com a país.

Esquerra ha continuat el seu habitual descal·labro electoral que pateix elecció rere elecció. Allò que vam definir com el fracàs de l’estratègia dels nyus. Un cop més la massacre ha estat descomunal, amb la pèrdua de 70.000 vots respecte les darreres europees, el que significa gairebé un 28% dels seus antics votants. I, alerta, amb un candidat bo, independent i de perfil alt, molt alt, mediàtic, com n'Oriol Junqueras. Un candidat que l'únic error que ha comès és acceptar ser-ho.

Aquests resultats s’inscriuen plenament en la caiguda lliure de la confiança electoral que protagonitza Esquerra, en la brutal i constant pèrdua de vots que del 2003 ençà està protagonitzant. De fet, i de la mà de la seva nefasta direcció i la seva estratègia ha tornat Esquerra als nivells dels anys 90.

I si ens cenyim a la interpretació del mamporrero Ridao, que ha dit que hi ha clars indicis de recuperació perquè Esquerra ha incrementat el seu percentatge a les europees respecte el percentatge de les generals… doncs bé, d’acord a aquesta doctrina, en relació a l’inici d’aquest cicle, amb les eleccions europees del 2003, i el primer tripartit… Esquerra, la seva direcció… ha perdut el 68% dels vots que havia obtingut. Evidentment no compto el sostre electoral de les generals 2004, per les especials circumstàncies del tot plegat.

Però els números són un autèntic escàndol, una apoteosis del despropòsit. Han perdut el 28% dels vots en relació a les anteriors europees, i un 68% dels vots amb què va iniciar aquest actual cicle polític del tripartit. Si mirem només europees, tots els partits perden vots en relació a altres convocatòries, això és evident. Però Esquerra és l’únic que porta perdent vots, de manera sistemàtica, elecció rere elecció.

I els mariachis? Doncs ni una paraula en relació a tot això. Simplement a cantar les excel·lències de l’amic Junqueras, amb aquelles lletres patètiques i cursis. La resta, res.

Bé, però més enllà de tot això, dels mariachis i del resultat de les europees, l’únic evident és que Esquerra ja forma part del passat, ha entrat, definitivament, en la irrellevància. I ho ha fet per mèrits propis, pel desastre que ha implicat al llarg d’aquests últims sis anys, mentre els mariachis els hi cantaven les excel·lències, no els criticaven res, s’apuntaven als seus números, etc. Apa, doncs a cantar “que lindo es Jalisco…” al carrer Cal·làbria…