dissabte, 2 de gener del 2010

Microdimensions


Avui et lleves d’hora per anar a buscar l’oli nou al poble de la teva àvia materna, a Les Garrigues Altes. Fa un fred que pela. Però hi ets. Et reconeixen a la cooperativa, xerres sobre el poble i la gent que coneixes. Carregues el cotxe: oli abundant, anous, mel... Dones un cop d’ull al casalici familiar deixat de la mà de Déu. Fas el vermut, i dines un bona teca de carn a la brasa al Foment.

Travesses tots els païsatges de la teva vida: la serra, les oliveres, les vinyes, els boscos… Enmig d’un silenci d’hivern.

Arribes a BCN, i vas la Barça. Primer les birres prèvies amb la penya. Empatem.

Després unes bones llesques de pà amb tomàquet i pernil al Roure.

I finalment arribes al Maria. I has quedat amb Epístoles. I de sobte foten Depeche Mode, Enjoy the silence. I somrius a la gerra de cervesa, que és un somriure pràcticament universal, d’agraïment.

I penses, un cop més, de la sort que tens, i de la sort que tenen molts de poder gaudir -encara- del meu silenci. Del nostre silenci... Il·limitadament?

1 comentari: