Avui tenia dinar familiar. Després de la tertúlia m’he instal·lat a una de les butaques del saló. He acabat fent una becaina. Quan m’he despertat un dels meus germans havia sintonitzat Canal 9, hi feien “Kingdom of Heaven”.
L’havia vist feia temps. I m’hi he quedat a tornar enganxat. Gran película…
Ja fa molts anys que vaig arribar un dia fent el turista a l’illa de Rodes. I vaig passejar pel carrer dels cavallers, on encara es conserven, en algunes de les cases, escuts de cavallers catalans que havien participat a les creuades. Una època que sempre m’ha fascinat…
El compromís amb la fe, el sacrifici perquè la Creu de Crist fós sempre present als Llocs Sagrats…Déu meu!
Llavors hi ha la película. Magnífica. I Eva Green, que em torna boig, i la seva bellesa descomunal, fascinant, aclaparant…
I un jurament que es repeteix reiteradament.
‘’No muestres miedo frente a tus enemigos. Di siempre la verdad aunque te llegue la muerte. Protege a los desamparados y no hagas mal. Éste es tu juramento.’’
Passo revista: mai a la meva puta vida he manifestat por davant els meus enemics. És el pitjor que pots fer. Mai ho pots fer. Mai ho he fet. Ni que pensis que poden acabar amb tu, mai has de manifestar por davant els teus enemics. I crec que no ho he fet mai.
Protegeix als desamparats i no facis mal. Uf! Aquesta és una part molt ambígua en el seu compliment. Com protegeixes els desemparats? Qui són realment els desemparats? Ho intento, crec que sempre ho he intentat. I “no facis mal”... Què m’estàs demanant amb aquest jurament? He interpretat netedat d’esperit. No existeix un no fer mal universal... existeix un no fer mal moral, ètic.
I la part més complicada del jurament: “digues la veritat, ni que et porti a la mort”. Aquesta és la part més dolorosa del jurament. Hi penso.
No he fet cap jurament. No sóc cap cavaller. Però hi ha una espina dorsal en la nostra cultura que ens converteix en ésser morals, en autèntics cavallers de la fe, de l’esperança, d’un món just, d’uns valors.
“Digues la veritat, ni que et porti a la mort”...
Fins on estàs –estic- disposat a portar el teu compromís ètic de manera vital? Dir la veritat no és cap altra cosa que ser transparent davant les coses que passen i que saps.
On està el nostre compromís amb la veritat? En dir les coses, peti qui peti... o en callar? En fer del teu silenci mur impenetrable, altíssim?
Llavors hi ha un altre moment espectacular a la película. “El mal menor”. Has de sacrificar, com a mal menor, totes les coses en les que creus... per mor d’un bé superior?
“Digues la veritat, ni que et porti a la mort”. I saps perfectament que si dius la veritat estàs mort. Però no saps si dir la veritat és el mal menor...
L’havia vist feia temps. I m’hi he quedat a tornar enganxat. Gran película…
Ja fa molts anys que vaig arribar un dia fent el turista a l’illa de Rodes. I vaig passejar pel carrer dels cavallers, on encara es conserven, en algunes de les cases, escuts de cavallers catalans que havien participat a les creuades. Una època que sempre m’ha fascinat…
El compromís amb la fe, el sacrifici perquè la Creu de Crist fós sempre present als Llocs Sagrats…Déu meu!
Llavors hi ha la película. Magnífica. I Eva Green, que em torna boig, i la seva bellesa descomunal, fascinant, aclaparant…
I un jurament que es repeteix reiteradament.
‘’No muestres miedo frente a tus enemigos. Di siempre la verdad aunque te llegue la muerte. Protege a los desamparados y no hagas mal. Éste es tu juramento.’’
Passo revista: mai a la meva puta vida he manifestat por davant els meus enemics. És el pitjor que pots fer. Mai ho pots fer. Mai ho he fet. Ni que pensis que poden acabar amb tu, mai has de manifestar por davant els teus enemics. I crec que no ho he fet mai.
Protegeix als desamparats i no facis mal. Uf! Aquesta és una part molt ambígua en el seu compliment. Com protegeixes els desemparats? Qui són realment els desemparats? Ho intento, crec que sempre ho he intentat. I “no facis mal”... Què m’estàs demanant amb aquest jurament? He interpretat netedat d’esperit. No existeix un no fer mal universal... existeix un no fer mal moral, ètic.
I la part més complicada del jurament: “digues la veritat, ni que et porti a la mort”. Aquesta és la part més dolorosa del jurament. Hi penso.
No he fet cap jurament. No sóc cap cavaller. Però hi ha una espina dorsal en la nostra cultura que ens converteix en ésser morals, en autèntics cavallers de la fe, de l’esperança, d’un món just, d’uns valors.
“Digues la veritat, ni que et porti a la mort”...
Fins on estàs –estic- disposat a portar el teu compromís ètic de manera vital? Dir la veritat no és cap altra cosa que ser transparent davant les coses que passen i que saps.
On està el nostre compromís amb la veritat? En dir les coses, peti qui peti... o en callar? En fer del teu silenci mur impenetrable, altíssim?
Llavors hi ha un altre moment espectacular a la película. “El mal menor”. Has de sacrificar, com a mal menor, totes les coses en les que creus... per mor d’un bé superior?
“Digues la veritat, ni que et porti a la mort”. I saps perfectament que si dius la veritat estàs mort. Però no saps si dir la veritat és el mal menor...
ho has de posar en el seu context, aquesta gent son monjos-guerrers i per tant creuen en un més enllà i morir sense pecar significa anar al cel.
ResponEliminatot es basa en el cel i l'amenaça de si et portes malament t'envàs al infern
el que no té sentit és en el cas del ateus, ja que morir significa el final definitiu.
ja saps protegeix els desemparats i porta una vida de "bondat" sinó vols anar al infern.
però aquesta amenaça es pot aplicar en altres situacions amb la mateixa força pels creients, mata l'infidel o de pet al infern o paga una indulgència a "l'esglèsia".
Bacus.
ResponEliminaSi no fos pel teu comentari avui el comentari faria figa. Ep¡ sense intencio de ofendre a ningu.
No és imprescindible fer un jurament per ser un cavaller. És temptador de vegades no dir la veritat, perque no és el camí més fàcil en el moment, però si ho serà a la llarga. Qualsevol cosa que no és veritat esdevé un camí perillós que genera encara més falsedats. No fer mal, no unir-nos als qui fan que altris pateixin la manca de veritats ajuda a fer-nos sobris i vigilants per poder resistir i reconèixer les coses que passen i que un sap que passen. “I saps perfectament que si dius la veritat estàs mort. Però no saps si dir la veritat és el mal menor...” Dir la veritat és el mal menor: quan no la dius estàs mort igual perque el coneixement de les mentides sufocarà per sempre més la veu de la teva consciència...que és la teva propia veu.
ResponElimina“ No us escric per dir-vos que desconeixeu la veritat, sinó per dir-vos que la coneixeu i que cap mentida no prové de la veritat”. 1a. De Joan 2:21