CABARET BERLÍN

Sopar en un dels pocs llocs de tota la vida del barri de la Ribera, que et conegui la mestressa, que puguis fer bromes i gaudir de la nit i un bon sopar en companyia dels amics.

Sortir després d’haver exhaurit les reserves de vi i donar compte de patxaran i primeres copes, passejar per les places de la Ribera camí de Sant Pere de Puelles.

I arribar al que, a hores d’ara, és el local més impressionant de Barcelona, el Cabaret Berlín, al número 22 del carrer Bailén. Sí, on abans hi havia aquell local…

CABARET BERLÍN. Em va agradar el nom des del primer moment. I em va agradar més encara que el portin gent de la nit que conec de fa molts anys, bona gent, gent com cal. Saludo al Franki i a l’Albert. I els felicito pel local i la iniciativa. És espectacular.

El nom del local i l’ambientació et transporten a un període que fins ara només existia a les nostres ments i fantasies a través dels relats i les películes. Però avui és un territori dels nostres mites fet realitat, fet columnes embellutades de vermell i barres servides per delicioses cambreres esculpides amb can-cans d’escots impossibles. Els Dj’s oficiant des del fons de la sala. I tot de números cabareteros, com el trapeci que llisca pel damunt de la barra fins l’escenari, cavalcat per una go-go de mitges negres i barret de copa.

El local és net i pulit, i és ple de gent guapa i seductora. La música i l’ambientació inunden els sentits. T’embriaga un estat eteri de decadència, la decadència que ens envolta, la decadència on estem sumits. La decadència del no-futur, del marbre on s’estabellen tots els nostres somnis i esperances. La decadència de les morals embargades, de les mentides despullades, de les bales que alimenten somnis de justícies impossibles.

La història s’escriu i després es recorda des dels locals on pren forma, des dels locals que resumeixen una època. CABARET BERLÍN és el local de la nostra època, de la nostra decadència, del nostre desengany.

Un local de la Barcelona real, de la nostra Barcelona, la que no aspira a grans muntatges per a descobrir-se, per a existir, i que arrela en una història canalla i imprescindible.

Finalment hem trobat el nostre temple, el lloc des d’on ser partíceps i oficiar una petita part de la nostra història. Un lloc que interpreta i acull la nostra decadència ànonima, i la transforma en una oportunitat de viure, de lliurar-se als sentits. L’únic que ens manté amb vida, els nostres sentits…