Terres de l'Ebre: futur en venda (o no-futur)

Arribo de la concentració que hi ha hagut a la Plaça Sant Jaume contra el cementiri nuclear a les Terres de l’Ebre.

I dic a les Terres de l’Ebre i no a Ascó perquè ja n’hi ha prou de tanta misèria de voler enganyar i fer passar una cosa per una altra. Hi ha decisions que afecten molt més enllà dels límits municipals. Encara més, hi ha decisions com aquesta que deixen la merda més aprop d’altres municipis que no pas del que es queda “els beneficis”. El tema nuclear no és local. I això em sembla que no hi ha ningú que ho pugui discutir.

No sóc un antinuclear militant. Ho vaig ser. Però sóc dissortadament realista amb aquest tema. El post d’avui no és un post antinuclear. És un post anti no-futur.

El cementiri nuclear a les Terres de l’Ebre és la pedreta que faltava per a ensorrar-nos. Les Terres de l’Ebre ens hem convertit en l’abocador de Catalunya, en una puta barata i apallissada. I ja n’hi ha prou. Volem tenir futur. I el nostre futur no passa per ser el cul de ningú.

I ja n’estem farts, d’aquesta cara de cul que s’està quedant a les nostres terres. Nuclears, parcs eòlics salvatges, transvassaments… i misèria, molta misèria. Una pagesia absolutament empobrida. Cap desenvolupament industrial. Cap esperança per a un desenvolupament sostenible que combini una agricultura basada en el vi, l’oli i els fruïts tradicionals… amb un turisme ordenat, basat en poder gaudir d’un entorn privilegiat des del punt de vista paisatgístic, natural i històric. Res, per a nosaltres merda, la merda.

I ja n’estem farts. Amb les Terres de l’Ebre tot s’hi val. I amb la gent de les Terres de l’Ebre no cal comptar-hi. Fet i fet, si votéssim tots a una no crec que moguéssim més d’un o dos diputats del Parlament. Doncs que ens donguin.

I encara més, que ens donguem nosaltres mateixos. Per desgràcia, la misèria atàvica ens ha dut a que proliferi aquest servilisme absurd, suïcida, de la falta de demà, de la falta absoluta de confiança en què hi pugui haver un demà. I ens atrapen en els nostres mesquins egoïsmes, particulars i locals.

Ara li ha tocat fer el caragirada a l’alcalde d’Ascó. Per motius d’egoïsme extrem i de demència política espanyola i catalana. Una decisió que afecta tot un territori i de la qual només se’n “beneficiaran” localment.

Igual que amb la massificació eòlica. No estem en contra dels molins, de la instal·lació de parcs eòlics. Estem en contra de la massificació eòlica i d’un model que només beneficia uns pocs i empobreix molts. Us recordo com funciona: s’obtenen –en molts casos il·legalment- els permisos per a la instal·lació dels parcs eòlics. Llavors es decideix la instal·lació dels aerogeneradors en determinades finques. I als amos d’aquestes finques “els hi toca la loteria”, perquè per més que és una puta merda el cànon anual que els hi pagaran, són uns ingressos fixes anuals que per a una comarca com la nostra, on l’agricultura no dóna bo i res, són molt importants. Però llavors resulta que per treure la llum d’aquests aerogeneradors han de fer passar una línia MAT (molt alta tensió), amb instal·lació de torres en tot de finques veïnes d’aquests molins, i als pobres als que els hi toca una d’aquestes torres, se’ls expropia la part justa de la finca, sense atendre a que la puguin desgraciar i fer econòmicament inviable (les explotacions a la Terra Alta són familiars, petites), i no veuen un puto duro mai més.

És el mateix model: uns pocs (els espavilats o afortunats) es “beneficien” molt i molts, tota la resta, es perjudiquen molt.

Així estem. Amb aquest model.

I a prendre pel cul si el molí l’instal·len en la finca colindant a un dels pocs emprenedors que ha decidit posar un negoci de turisme rural en marxa. I en general, a prendre pel cul si la massificació eòlica, amb molins alts com la torre AGBAR, en un front de 40 quilòmetres trinxen el territori i el destrossen paisatgísticament. I a prendre pel cul també si s’instal·len damunt els escenaris de la Batalla de l’Ebre i de les restes dels combatents de la Batalla de l'Ebre... i ho trinxen tot, miserablement ho trinxen tot.

Què volen que fem? Quin és el nostre futur? Que ens ho diguin clar d’una vegada. Per què no ens evacuen? Per què no ens traslladen a tots a un límit geogràfic determinat i converteixen directament tot allò en un abocador oficial.

L’altre dia, arran de la vergonya de l’incendi dels Ports, d'Horta, recordava el cas d’un pagès al que li van fotre una multa descomunal perquè havia ampliat una mica el mas (petita construcció de planta d’ús agrícola) per poder-hi encabir la nova maquinària, res, 25 m2. Però és clar, resultava que segons algun buròcrata superecologista havia “malmès” un espai protegit (la seva finca agrícola), en una zona d’especial protecció. Dos anys després el mateix pagès rep la notificació d’expropiació per a la instal·lació, a la seva finca, d’una torre MAT.

Mireu, n’estem farts. No us podeu imaginar fins a quin punt n’estem farts. No us podeu ni imaginar el que és, per als nostres pagesos, no saber mai ni tan sols si li sortirà a compte collir. I que a sobre es caguin permanentment a sobre teu. No us podeu imaginar el que és veure com trinxen el teu territori i la teva història, i la història de tants, les restes dels combatents de la Batalla de l'Ebre... i no poder-hi fer res.

I jo també estic fart de que siguem tan egoïstes que no hàgim pogut plantar cara a tantes agressions, que pensem que no hi ha futur, i que més val pillar el que es pugui, per més merda que sigui, per més que sigui reivindicar-se com a cul. Tites, tites, tites… et tiren merda i tots allà, a veure què pillem… Quina vergonya.

Per sort també hi ha molta gent que es mou. Gent com la Plataforma per a la Defensa de la Terra Alta, gent com la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Per això avui he anat a la Plaça Sant Jaume. Per això no em cansaré de reivindicar que ja n’hi ha prou, i de demanar-vos la vostra comprensió.

Visca la terra!