"Helena, ara ja ets gran,
Ja ets una noia
Se t’ha encès el cos
Els pits t’han crescut
I ara alces la cara…
T’hem de dir
Que els déus…
Foren sempre els pares… "
Estem en un bar sòrdit del Poblenou amb els camarades. El nostre ambient és pessimista, una mica “alatriste”. Patriotes de pedrapicada, curtits en mil i una batalles, que pensàvem vençut l’escepticisme i apostàvem les nostres armes a la batalla definitiva…
Estem en un bar sòrdit del Poblenou amb els camarades, i això esdevé l’únic important.
Llavors, de la TV del bar, on tenen sintonitzada TVE-1, emergeix una sintonia de continuïtat que ens fa desvetllar. És “Helena”, del gran Pau Riba, de l’incomparable “Dioptria”.
“Helena, Desenganya’t”… I no sé com explicar que som això, un desengany.
Ja ets una noia
Se t’ha encès el cos
Els pits t’han crescut
I ara alces la cara…
T’hem de dir
Que els déus…
Foren sempre els pares… "
Estem en un bar sòrdit del Poblenou amb els camarades. El nostre ambient és pessimista, una mica “alatriste”. Patriotes de pedrapicada, curtits en mil i una batalles, que pensàvem vençut l’escepticisme i apostàvem les nostres armes a la batalla definitiva…
Estem en un bar sòrdit del Poblenou amb els camarades, i això esdevé l’únic important.
Llavors, de la TV del bar, on tenen sintonitzada TVE-1, emergeix una sintonia de continuïtat que ens fa desvetllar. És “Helena”, del gran Pau Riba, de l’incomparable “Dioptria”.
“Helena, Desenganya’t”… I no sé com explicar que som això, un desengany.
et faria res concretar una mica amb això de l'escepticisme?
ResponEliminaQue gran el Pau Riba!
ResponElimina