Pretòria?

Amb el nom de Pretòria s’ha batejat aquesta garzonada que, en aquests moments ofereix un balanç jurídic pobríssim, en contrast amb el balanç mediàtic i penitenciari. No endebades, assistir a aquest espectacle vergonyant d’exposició pública, d’humiliació pública, a l’alcalde de Santa Coloma i als senyors Alavedra (76 anys) i Prenafeta (71 anys) ha sacsejat la societat catalana.

Vagi per endavant dues coses:
- qui la fa, la paga. Si aquestes persones han fet quelcom penalment il·lícit, han de respondre-hi. I han de fer-ho en un judici just, no en un judici mediàtic. La corrupció, el tràfic d’influències… són delictes. Per tant, si s’ha delinquit o hi ha indicis d’activitat il·lícita, el normal és que hi hagi una investigació, una instrucció i un judici.
- No hi ha cap explicació, cap! No hi ha ni hi pot haver cap mena de justificació, al tracte vexatori al que han estat sotmesos els detinguts. És absolutament intolerable i inadmissible. I cal denunciar-ho. Aquesta mena de condemna prèvia en un procés d’investigació vulnera tots els principis penals i morals. La denigrant exposició pública dels detinguts ha estat una vexació inqualificable.

Si voleu que us digui la veritat, no entenc res d’aquest cas. Tant és així que quan van començar a aparèixer les primeres notícies, pensava que es tractava de dues operacions diferents. Veure barrejats patricis convergents amb capitans sociates és un fet, com a mínim, xocant, per més que aquests capitans visquin en luxoses urbanitzacions o pisos a les millors zones de la ciutat de BCN.

No entenc, tampoc, les diferències de tracte i enjudiciament en relació al cas Millet. Són massa diferents. L’excusa de l’associació il·lícita per a justificar la intervenció de l’Audiència Nacional és ridícula. I la resta de diferències… estan a la vista de tots.

Però no era això del que volia parlar. Això simplement ho volia denunciar. Volia parlar del curiós nom que ha rebut la garzonada: Pretòria.

Tot i que algú pensi que remet a la ciutat sudafricana… jo crec que és un nom gens atzarós, perfectament pensat.

Pretòria remet molt, i així han acabat batejant als detinguts, a pretorians. A Guàrdia Pretoriana. És curiós, p.ex. que es tracti d’una investigació que “lligaria” un cert sector de Convergència, molt important en el pujolisme inicial, amb un dels feus dels capitans sociates, Santa Coloma.

D’alguna manera és evident que en Macià Alavedra i en Lluís Prenafeta formaven part de la guàrdia pretoriana pujolista, com a mínim fins a finals dels 90.

I és igualment evident que Santa Coloma forma part del nucli dur sociata, on hi ha els capitans, és a dir, la guàrdia pretoriana del montillisme.

És un avís? Davant què estem, realment?

Tots els que ens movem una mica sabem –i tenim ganes- que algú, algun dia, pugui explicar o estirar de la manta del que està passant en el territori dels capitans sociates. Els amics cimerencs l’altre dia ens feien un tast… I jo, que he tingut judicis contra empreses municipals de ll’Ajuntament de Cornellà, quan era alcalde en Montilla –i els he guanyat-, sé com les gasten.

Però és igualment evident que sense proves no hi ha instrucció possible. El sorprenent és que no hi hagi hagut investigacions. De fet, és la primera vegada que s’actua contra un d’aquests ajuntaments del cinturó de ferro dels sociates, de la seva guàrdia pretoriana.

Contra allò que s’anomenava “sector negocis” de Convergència sí que hi ha hagut causes, la majoria de les quals han quedat en no res. Però la violència de l’actuació contra n’Alavedra i en Prenafeta, aquesta psicopàtica actuació mediàtico-judicial… obre molts interrogants.

Torno al principi. Indulgència amb la corrupció, tràfic d’influències, etc. cap ni una, que qui la fa, la pagui. Però tot aquest cas fa un tuf molt estrany. Garzonada? Té tots els números. Coses estranyes i desproporció? salta a la vista. Tracte vexatori? Tan evident que fins i tot la mateixa Audiència Nacional diu que ho investigarà…

I tanmateix, la pregunta que ens hem de fer és: Pretòria? Avís? Què està passant?

PS: i què voleu que us digui... des que vaig sentir un bon amic meu que dissortadament va haver de passar pel davant del Garzón, després d'haver estat vilment torturat, i descriure'm l'actitud del Garzón mentre ell li explicava les tortures... no hasse falta dessir nada más