A mitja tarda em truca un camarada, i em pregunta si sé “lo del Sostres”. No en tenia ni idea, he estat tot el dia reunit. Entro al seu bloc (del Sostres), llegeixo el seu article i no puc contenir la indignació.
Sí, fan fora en Sostres de l’Avui. El liquiden.
Ho trobo fortíssim. No estrany, però sí fortíssim. De fet som molts els que ens preguntàvem fins quan aguantaria el règim tripartit sense consumar la liquidació d’una de les últimes columnes de llibertat que quedaven al país.
Ho he dit i escrit: el tripartit és un règim de terror. Un règim lliberticida. El tripartit ha estat i és un règim enfocat a sumir aquest país en una letàrgia infinita, i el més molest per a les letàrgies, són les veus pròpies. No dic ni tan sols veus crítiques. Parlo de veus pròpies.
I en Sostres era -i espero que segueixi essent- una veu pròpia. Una veu que jo em llegia cada dia. Una veu a la que de vegades m’hi sentia molt aprop, totalment identificat, i una veu que també de vegades em provocava nàusees. Però en tot cas, una veu singular, valenta, original, amb criteri, i amb uns articles meravellosament escrits.
Avui han volgut silenciar en Sostres. És un més en la cadena de crims contra la llibertat perpetrats pel tripartit. Silenciar és la manera que tenen els covards, les rates, d’actuar.
El país s’arrossega per un fangar pudent. I ens hi volen arrossegar. Ens deixen sense Sostres, però ens fan més forts. Més convençuts, més durs, més radicals, en les nostres conviccions.
No hi ha cap bé més preuat que la paraula, l’opinió, les idees. No hi ha res més mensypreable que l’intent de liquidar la paraula, l’opinió, les idees. Aquesta és l’emprempta del tripartit: el lliberticidi, el combat a la paraula, el combat a la llibertat. En el fons, la por a la llibertat. En el fons, una idea totalitària subjacent en tot plegat que es manifesta en l’aniquilació de la dissidència, en instaurar la por com a mecanisme polític. En fer de la por un mitjà de control social.
Caldria llençar una campanya “jo també sóc Salvador Sostres”, una campanya que ens assenyali a tots i cadascun dels que ens hi adherim com a amics de la llibertat, amics d’en Sostres, i per tant, enemics de la barbàrie i el lliberticidi.
Cal que acabem amb el règim de terror! A la vista de tot plegat, està clar que el combat contra el Tripartit és el combat més urgent que tenim com a nació i com a persones. Modestament, Blocs Against Tripartit, BAT BLOCS, és una marca de llibertat que em sento molt i molt orgullós d’haver llençat amb la resta de companys blocaires, amb aquesta finalitat, combatre el terror, la fosca, la por.
La llibertat és la font d'aigües vives de tot el que som i el que volem ser. Defensem-la!
Visca la terra, mori el mal govern!
Sí, fan fora en Sostres de l’Avui. El liquiden.
Ho trobo fortíssim. No estrany, però sí fortíssim. De fet som molts els que ens preguntàvem fins quan aguantaria el règim tripartit sense consumar la liquidació d’una de les últimes columnes de llibertat que quedaven al país.
Ho he dit i escrit: el tripartit és un règim de terror. Un règim lliberticida. El tripartit ha estat i és un règim enfocat a sumir aquest país en una letàrgia infinita, i el més molest per a les letàrgies, són les veus pròpies. No dic ni tan sols veus crítiques. Parlo de veus pròpies.
I en Sostres era -i espero que segueixi essent- una veu pròpia. Una veu que jo em llegia cada dia. Una veu a la que de vegades m’hi sentia molt aprop, totalment identificat, i una veu que també de vegades em provocava nàusees. Però en tot cas, una veu singular, valenta, original, amb criteri, i amb uns articles meravellosament escrits.
Avui han volgut silenciar en Sostres. És un més en la cadena de crims contra la llibertat perpetrats pel tripartit. Silenciar és la manera que tenen els covards, les rates, d’actuar.
El país s’arrossega per un fangar pudent. I ens hi volen arrossegar. Ens deixen sense Sostres, però ens fan més forts. Més convençuts, més durs, més radicals, en les nostres conviccions.
No hi ha cap bé més preuat que la paraula, l’opinió, les idees. No hi ha res més mensypreable que l’intent de liquidar la paraula, l’opinió, les idees. Aquesta és l’emprempta del tripartit: el lliberticidi, el combat a la paraula, el combat a la llibertat. En el fons, la por a la llibertat. En el fons, una idea totalitària subjacent en tot plegat que es manifesta en l’aniquilació de la dissidència, en instaurar la por com a mecanisme polític. En fer de la por un mitjà de control social.
Caldria llençar una campanya “jo també sóc Salvador Sostres”, una campanya que ens assenyali a tots i cadascun dels que ens hi adherim com a amics de la llibertat, amics d’en Sostres, i per tant, enemics de la barbàrie i el lliberticidi.
Cal que acabem amb el règim de terror! A la vista de tot plegat, està clar que el combat contra el Tripartit és el combat més urgent que tenim com a nació i com a persones. Modestament, Blocs Against Tripartit, BAT BLOCS, és una marca de llibertat que em sento molt i molt orgullós d’haver llençat amb la resta de companys blocaires, amb aquesta finalitat, combatre el terror, la fosca, la por.
La llibertat és la font d'aigües vives de tot el que som i el que volem ser. Defensem-la!
Visca la terra, mori el mal govern!
Moltes gràcies per alçar la veu, els blocaires patriotes, els usuaris del feisbuc...és la única cosa que no controlen els socialistes en aquest país, hem d'utilitzar bé les nostres forces.
ResponEliminaIncreïble quina baixesa ha arribat l'Avui.
ResponEliminaCanviant de tema, ahir en Moragues també m'ha fet fora del BGS
Doncs jo ni el coneixia aquest home. Però vaja, pel que he descobert, menjava als millors restaurants i gaudia d'una bona vida. Llàstima que ara hagi d'anar demanant almoina per simplement desfogar-se escrivint.
ResponEliminaSerà una gran pèrdua sí, sobretot perquè haureu de guardar ràpid les seves fotos (abans no desapareguin de l'Avui i de Google) per continuar-vos-la pelant amb la moreneta de voyeur.
P.D: Discriminació de gènere homosexual en 1, 2, 3,...
Tots amb la llibertat.
ResponEliminaAmb la llibertat dels responsables de l'AVUI de fotre fora discapacitats morals com aquest cuc del Sostres.
És el que li faltava a l´Avui, el tripi s´ho emporta tot company...quatre anys més i ens deixen sense país.
ResponEliminaSalut i Pàtria!
P.S. Aquí els veritablement discapacitats morals són els sociates anònims.
Han fet fora el millor que tenien.
ResponEliminaFins quan ha de durar tota questa merda? Quan seràn jutjats tots aquests traïdors a la patria? I tot això era la pluja fina i no sé quantes collonades més? A casa meva això s'en diu alta traïció, i es paga amb l'honor (a altres llocs on haurien d'estiuejar i quedars-hi tota aquesta colla, en menys de 24h ja han enviat el casquet a la família per què aboni el cost)..el pròxim que em trobi parlant de collonades de les esquerres i la seva superioritat moral et juro que...
ResponEliminaPotser exagerem, no? (hehe)
ResponEliminaAra que fa 20 anys de la caiguda mur de Berlín, l'Stassi sociata al·lòctona, nostàlgica d'aquell sistema, i amb la complicitat dels habituals col·laboracionistes, pretén aixecar-ne una altre i deixar-nos-hi a dins, muts i engabiats. Doncs no. Heus ací una altra estaca que cal tombar perquè ells són aquí entre nosaltres, i nosaltres on som? Jo també sóc Salvador Sostres
ResponEliminaJo també sóc Salvador Sostres!!!. Jo m'he enterat avui i com no he pogut contenir la indignació he escrit corrents el meu corresponent post....acabarem amb ells!
ResponEliminaAi, senyor, però com es pot ser tan crèdul! Si és que al final tothom ens fa beure a galet, als catalans. Ja n'hi ha prou d'embolicar-se amb la senyera perquè tothom combregui amb rodes de molí. Tot això del Sostres és un muntatge que va començar quan se li va ocórrer demanar aportacions per al seu blog. Ara resulta que es despenja i diu que l'ha trucat el Laporta per proposar-li no sé quin negoci. Si tot estava apanyat de bon començament i aquest home, el Sostres, es dedica a fer-se posades en escenes a mida i tothom hi cau com a babaus. Aquest home no fa cap pas que no tingui ben apamat i hi hagi algú que li cobreixi les espatlles. La resta és el conte del ploramiques i el llop..
ResponEliminaJo com que ja fa molt de temps que no compro l'Avui...
ResponEliminaNo estic d'acord amb força coses de els que diu, però és intolerable que avui en dia, més que directors, els diaris tenen comissaris polítics que esperen impacientment una subvenció.
ResponEliminaa prendre pel cul, espanyols
ResponElimina