Hi havia una vegada un petit país que havia perdut la seva llibertat, però que mantenia una tensió permanent per conservar el seu sentit nacional, la seva llengua, etc. Era un país sense gaires recursos propis, però ho havien suplert amb iniciativa, amb empenta, amb molt de treball. Aquest país va fer coses prodigioses, va protagonitzar una enorme industrialització, va generar riquesa, cultura i progrés. Va aprofitar, a més, totes les escletxes que el sistema li permetia per posar de manifest aquesta empenta que el caracteritzava, i dotar-se així d’institucions i estructures admirables, modernes, avançades al seu temps. El fruit d’aquestes escletxes sàbiament aprofitades, com la Mancomunitat, encara perdura actualment.
Tanmateix, aquest petit país fa temps que ha entrat en una deriva letal. Atrapat entre un estat espanyol que continua perseguint la seva assimilació per damunt de tot i la pitjor classe política que mai l’havia governat des d’aquestes escletxes... aquest país és una nau sense rumb, sense senyes d’identitat, sense rastre d’allò que fou, sense ni espurna d’aquells valors que durant tants anys –foscos anys- el va permetre sobreviure, creure en ell mateix, continuar sominat en la llibertat.
El nostre país, amics, agonitza.
Avui, i gràcies als bons amics de sempre de la Universitat, us n’explicarem una d’aquelles que t’ensorren, d’aquelles que et submergeixen en un estat d’estupor tal que et sembla impossible, i tens ganes que algú et desperti, que algú et digui que tot plegat és un malson.
Al DOGC d'avui s’hi recull l’aprovació al Parlament de l'Informe 3/2009 de la Sindicatura de Comptes relatiu a l'exercici 2007 de la recaptació de l'Impost de Successions i Donacions.
Avui no entrarem en la valoració d’aquest impost, sinó en la seva gestió, en l’aplicació que se n’ha fet des d’un punt de vista de govern, d’administració a través de l'antiga Direcció General de Tributs i de l'Agènca Tributària de Catalunya (ATC). . Tot això, amics, és obra nostra. Aquí no podem fer responsable ningú més que a nosaltres mateixos.
Per als més agoserats, aquí hi ha l'informe de la Sindicatura de Comptes: http://www16.gencat.net/web_Sindicatura/pdfs/03_09_ca.pdf
De l'informe resulten algunes dades esgarrifoses a tenir molt en compte.
Aquest informe és el primer que es fa d'aquest impost després del realitzat per a l'exercici del 1996, és a dir, onze anys després es torna a fiscalitzar l'actuació de la Generalitat en un dels dos grans impostos que gestiona: Impost de Successions i Donacions (ISD) i Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD).
L'informe s'ha realitzat a partir de la consulta, in situ a l'ATC d'una mostra de 100 expedients, sobre un total de 63.000 expedients.
La primera conclusió és que l'Agència Tributària de Catalunya està bloquejada en la seva gestió, que frega el caos més absolut, en l'Impost de Successions i Donacions. Això es deriva directament de les dades i la informació que dóna la mateixa Sindicatura de Comptes.
L'any 2004 es va canviar el sistema informàtic, passant a un sistema batejat –sembla una broma de mal gust, però és cert- GAUDI (Gestió i Atenció Unificada d'Impostos). El mateix nom de la cosa és prou eloqüent de la ment malalta que tenia al darrere, i sens dubte pressagiava el que ha passat: aquest sistema ha estat un fracàs absolut, i no ha funcionat, fins al punt que les autoliquidacions presentades a partir de l'abril de 2004 no s'han gravat ni digitalitzat fins l'exercici 2007 per problemes del programa informàtic i el baix rendiment de l'empresa responsable. Més de tres exercicis sense fer el que correspon!!!
L'ATC va declarar que el sistema GAUDI no funcionava, i ara ja s'ha rescindit el contracte amb l'empresa i s'ha decidit contractar-ne una de nova que desenvolupi la totalitat del projecte...
Com a conseqüència de tot això, a 31 de desembre del 2007 hi havia 91.441 expedients pendents de tramitar a l'ATC relatius a l'ISD... amb un ritme de demora acumulada en la gestió de 120,8 mesos, és a dir, deu anys de demora en la tramitació dels expedients entrats. A Tarragona la demora acumulada és de 226 mesos. A gener de l'any 2007, l'ATC tenia 70.170 expedients pendents de tramitar, durant l'any 2007 en van entrar 31.210 de nous, i d'aquest total només se'n van tramitar 9.161, un 9%...
A la vista del descomunal caos, la gestió de l’Impost es va encarregar en part als registradors de la propietat, amb un cost per a l’herari públic català de 8 milions d’euros per les despeses de gestió. A les oficines liquidadores dels registradors de la propietat hi havia, a 1 de gener del 2007, 14.872 expedients pendents i durant l’any 2007 en van entrar 57.318 de nous. Del totalls es van despatxar 41.547 expedients, el 57% del total, amb una demora de 8,9 mesos.
Com a oficines liquidadores, els registradors de la propietat van recaptar l'any 2007 un total de 274 milions d'euros per l'ISD (un 33,8%), gestionant la Generalitat el 66,2% dels imports ingressats. Com dèiem, per aquest servei la Generalitat va haver de pagar als registradors de Catalunya que fan aquestes funcions 8,7 milions d'euros (1.442 milions de les antigues pessetes), que a la vista del caos en la gestió pròpia semblen diners molt ben invertits...
Però no s’acaba aquí eldespropòsit: resulta, de forma alarmant per a la Sindicatura, que de la mostra consultada (recordem-ho: només 100 expedients de 63.000 possibles) que el 20% de les autoliquidacions eren d'herències prescrites. És a dir, com a mínim sembla que un 20% dels obligats que declaren no paguen l'Impost.
Quin és l’origen d’aquesta situació? Doncs que la Generalitat no processa ni crèua les dades de morts que li envia el Registre Civil cada mes, ni els índex que els notaris també envien cada mes des de l'any 2004, és a dir, que la mesura bàsica per aconseguir que els particulars tributin, conèixer els morts i identificar els possibles hereus, no s'ha implementat durant diversos exercicis tributaris, com a mínim des de l'any 2004.
Tot això, amics, amigues, forma part, evidentment, del nostre naufragi.
Tot això, amics, amigues... no tindrà cap conseqüència. Probablement no se n’assabentarà ningú, ni ningú s’hi hagués fixat de no ser perquè malgrat tot encara hi ha entre nosaltres gent amb empenta, amb patriotisme, que es mira aquestes coses, i les vol denunciar. Perquè això... fa mal, molt de mal. I ja n’estem més que tips!
Visca la terra, mori el mal govern!
Tanmateix, aquest petit país fa temps que ha entrat en una deriva letal. Atrapat entre un estat espanyol que continua perseguint la seva assimilació per damunt de tot i la pitjor classe política que mai l’havia governat des d’aquestes escletxes... aquest país és una nau sense rumb, sense senyes d’identitat, sense rastre d’allò que fou, sense ni espurna d’aquells valors que durant tants anys –foscos anys- el va permetre sobreviure, creure en ell mateix, continuar sominat en la llibertat.
El nostre país, amics, agonitza.
Avui, i gràcies als bons amics de sempre de la Universitat, us n’explicarem una d’aquelles que t’ensorren, d’aquelles que et submergeixen en un estat d’estupor tal que et sembla impossible, i tens ganes que algú et desperti, que algú et digui que tot plegat és un malson.
Al DOGC d'avui s’hi recull l’aprovació al Parlament de l'Informe 3/2009 de la Sindicatura de Comptes relatiu a l'exercici 2007 de la recaptació de l'Impost de Successions i Donacions.
Avui no entrarem en la valoració d’aquest impost, sinó en la seva gestió, en l’aplicació que se n’ha fet des d’un punt de vista de govern, d’administració a través de l'antiga Direcció General de Tributs i de l'Agènca Tributària de Catalunya (ATC). . Tot això, amics, és obra nostra. Aquí no podem fer responsable ningú més que a nosaltres mateixos.
Per als més agoserats, aquí hi ha l'informe de la Sindicatura de Comptes: http://www16.gencat.net/web_Sindicatura/pdfs/03_09_ca.pdf
De l'informe resulten algunes dades esgarrifoses a tenir molt en compte.
Aquest informe és el primer que es fa d'aquest impost després del realitzat per a l'exercici del 1996, és a dir, onze anys després es torna a fiscalitzar l'actuació de la Generalitat en un dels dos grans impostos que gestiona: Impost de Successions i Donacions (ISD) i Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD).
L'informe s'ha realitzat a partir de la consulta, in situ a l'ATC d'una mostra de 100 expedients, sobre un total de 63.000 expedients.
La primera conclusió és que l'Agència Tributària de Catalunya està bloquejada en la seva gestió, que frega el caos més absolut, en l'Impost de Successions i Donacions. Això es deriva directament de les dades i la informació que dóna la mateixa Sindicatura de Comptes.
L'any 2004 es va canviar el sistema informàtic, passant a un sistema batejat –sembla una broma de mal gust, però és cert- GAUDI (Gestió i Atenció Unificada d'Impostos). El mateix nom de la cosa és prou eloqüent de la ment malalta que tenia al darrere, i sens dubte pressagiava el que ha passat: aquest sistema ha estat un fracàs absolut, i no ha funcionat, fins al punt que les autoliquidacions presentades a partir de l'abril de 2004 no s'han gravat ni digitalitzat fins l'exercici 2007 per problemes del programa informàtic i el baix rendiment de l'empresa responsable. Més de tres exercicis sense fer el que correspon!!!
L'ATC va declarar que el sistema GAUDI no funcionava, i ara ja s'ha rescindit el contracte amb l'empresa i s'ha decidit contractar-ne una de nova que desenvolupi la totalitat del projecte...
Com a conseqüència de tot això, a 31 de desembre del 2007 hi havia 91.441 expedients pendents de tramitar a l'ATC relatius a l'ISD... amb un ritme de demora acumulada en la gestió de 120,8 mesos, és a dir, deu anys de demora en la tramitació dels expedients entrats. A Tarragona la demora acumulada és de 226 mesos. A gener de l'any 2007, l'ATC tenia 70.170 expedients pendents de tramitar, durant l'any 2007 en van entrar 31.210 de nous, i d'aquest total només se'n van tramitar 9.161, un 9%...
A la vista del descomunal caos, la gestió de l’Impost es va encarregar en part als registradors de la propietat, amb un cost per a l’herari públic català de 8 milions d’euros per les despeses de gestió. A les oficines liquidadores dels registradors de la propietat hi havia, a 1 de gener del 2007, 14.872 expedients pendents i durant l’any 2007 en van entrar 57.318 de nous. Del totalls es van despatxar 41.547 expedients, el 57% del total, amb una demora de 8,9 mesos.
Com a oficines liquidadores, els registradors de la propietat van recaptar l'any 2007 un total de 274 milions d'euros per l'ISD (un 33,8%), gestionant la Generalitat el 66,2% dels imports ingressats. Com dèiem, per aquest servei la Generalitat va haver de pagar als registradors de Catalunya que fan aquestes funcions 8,7 milions d'euros (1.442 milions de les antigues pessetes), que a la vista del caos en la gestió pròpia semblen diners molt ben invertits...
Però no s’acaba aquí eldespropòsit: resulta, de forma alarmant per a la Sindicatura, que de la mostra consultada (recordem-ho: només 100 expedients de 63.000 possibles) que el 20% de les autoliquidacions eren d'herències prescrites. És a dir, com a mínim sembla que un 20% dels obligats que declaren no paguen l'Impost.
Quin és l’origen d’aquesta situació? Doncs que la Generalitat no processa ni crèua les dades de morts que li envia el Registre Civil cada mes, ni els índex que els notaris també envien cada mes des de l'any 2004, és a dir, que la mesura bàsica per aconseguir que els particulars tributin, conèixer els morts i identificar els possibles hereus, no s'ha implementat durant diversos exercicis tributaris, com a mínim des de l'any 2004.
Tot això, amics, amigues, forma part, evidentment, del nostre naufragi.
Tot això, amics, amigues... no tindrà cap conseqüència. Probablement no se n’assabentarà ningú, ni ningú s’hi hagués fixat de no ser perquè malgrat tot encara hi ha entre nosaltres gent amb empenta, amb patriotisme, que es mira aquestes coses, i les vol denunciar. Perquè això... fa mal, molt de mal. I ja n’estem més que tips!
Visca la terra, mori el mal govern!
Però aquest no era aquell impost tan just que havien de pagar "els rics" per fer polítiques socials? Ja veiem el que fan amb els impostos aquesta genteta!
ResponEliminaSi en teniu ganes -que ja és masoquisme- al Diari de Sessions del Parlament hi ha el debat entre els diputats sobre l'esmentat informe (p. 11):
http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c641.pdf
El Síndic que el presenta, un dels que es dedica a controlar l'Administració, oh curiosament resulta que és un senyor que ha fet de polític durant mitja vida i ara ha passat a millor vida: a institució de control independent. Pel que fa a les intervencions dels diputats del tripartit tot és una meravella, petits problemes tècnics, res important, que no funciona el programa durant tres anys, no passa res home, després dius, i els mitjans repeteixen, que actues amb fermesa, austeritat, rigor, que fas bona gestió, i tothom s'ho creu, cap problema!
Sort que aquests eren els que havien substituït la Nació per la gestió.
D'altra banda, i seguint amb l'esforç dels cimerencs i el gran Elies, els informes de la Sindicatura de Comptes són una mina. Un exemple n'és el que van fer sobre l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet per l'any 2003, just després de deixar-lo la Manoli. Com el va deixar! Una cova de lladres maldestres semblava allò. Em sembla que no aconseguien complir cap de les lleis que obliguen a la gestió dels municipis.
http://www16.gencat.net/web_Sindicatura/pdfs/07_07_ca.pdf
Espectacular, benvolgut Elies, espectacular !
ResponEliminaQuina colla d'incompetents.
A qualsevol empresa arriba un pajaru amb un sistema informàtic nou i revolucionari que no permet fer ni cinc de calaix en quinze dies...i l' envien a vendre neveres als pingüins!
aquí no cal patir pas. 1.000 dies de coll i qui dia passa any empeny.
Com hi ha món!
Company Jurista Solvent, l' enllaç que ens deixes sobre la madrastra està trencat. El pots tornar a copy&pastejar amb un enter abans i un després?
Salut i independència,
Cesc.
Gràcies Elies, Gràcies per alimentar-nos amb els teus magnífics posts....salud!
ResponEliminaFa mesos un conegut meu que està a la sindicatura m'ho va comentar. Que la premsa només treia xorrades de si hi havia hagut alguna desviació en alguna agència depenent del Carod, però que hi havia coses molt més greus, en concret problemes informàtics que feien que alguns impostos prescribissin sense que ningú se'n donés compte.
ResponEliminaEns podem apostar un sopar que la Gestió dels Impostos a Uganda va millor.
ResponEliminaElies,
ResponEliminaSaps quants calers costaria pagar tres documentalistes durant tres mesos per tal que s'apliquessin a digitalitzar els informes demanats per les conselleries i penjar-los en una web?
Salut,
Popota, crec que ho podríem pagar entre una col·lecta de blocaires i ens sobraria per a birres...
ResponEliminaL'altre dia llegia que a Finlàndia els executius d' empreses importants és sentien amb deute amb el seu País i dedicaven 3 o 4 anys de la seva vida a treballar a les administracions cobrant un 20% menys del sou, per tal de dinamitzar i professionaltzar els procesos que havien aprés a l empresa privada.
ResponEliminaAixò sí és fer País i fer política.
Aqui tenim una colla de border-lines recent sortits de les secta (PSC & cia), que no sols ens foten els calés sino que enfonsen el sistema i el porten a la inutilitat extrema.
Em fot molt de mala llet tot plegat...
Bona feina Elies i jurista.
El nano
Sense comentaris. És que no tinc paraules. Tanta incompetència, m'aclapara.
ResponEliminaBona feina, Elies! Cal denunciar aquestes coses i no defallir, encara que ens sembli que no serveix per a res. Per cert, els informes de la Sindicatura de Comptes són una mina, oi? Ara: per trobar-hi una de merrrrrrda...
Elies,
ResponEliminaCom funciona? Les condicions són igual de fotudes que a Ca l'Hereu, on només pots copiar escrivint a mà?
Mestres, és molt recomenable el de la Xarxa Audiovisual Local, sobretot ara que s'acosta la solució del "desmadre" de Santa Coloma.
Hem arribat a un punt que aquestes coses ja ni ens sorprenen.
ResponEliminaJo, com que sóc malpensat de mena, sospito que entre els impostos que acaben impagats i no reclamats en trobaríem més més d'un que hi ha arribat intencionadament.
Això s'ha de saber. Quan se n'assabentin els que sí ho han pagat pedregaran el cotxe del Montilla.
Sí, el nostre país agonitza i tant els que governen com els que estan a l'oposició no semblen capaços per a tirar-lo endavant. Aquest és el drama!
ResponElimina