S’ha fet tard. Feia dies que no tancava el Maria. Llavors han posat The Cure, Boys Don’t Cry.
He mirat els maniquís darrere la barra. Sempre hi han estat. Boys Don’t Cry. He sabut que anava per mi, he sabut que anava pels camarades (i les camarades) amb els que compartia les cerveses. He sabut que anava per tots els meus camarades.
Sentia repicant al meu cervell:
“But I know it’s too late
And now there’s nothing I can do”
I m’hi he resistit. No. No plorarem. No som de plorar. No som de creuar-se de braços. No em vull lamentar. No vull ser una nenaza ploranera. Els meus camarades no s’ho mereixen. Ni jo. El somni és massa bonic. M’agrada deixar-me arrossegar per la música, pel somni. Lluitarem pel somni.
M’agrada mirar els ulls a la gent que estimo, a la gent que sé que m’estima. Un altre cop, boys don’t cry, repicant al meu cervell. No, no ploraré. No, no em lamentaré. No. Prefereixo disfrutar d’aquest moment èpic, sentir-lo com enganxat a tots nosaltres.
M’agrada saber que fem el que hem de fer. Que no tenim por, que no ens volem lamentar, que no volem que un dia ens diguin que és massa tard, que ja no hi ha res a fer.
No. Boys don’t cry. No. Costa d’entendre. Però és així. Per això continuem somniant. Per això ens diuen somniadors. Per això reconeixem el nostre coratge en la nostra camaraderia. Per això ens obliguem a exercir el nostre coratge. Per a no lamentar-nos quan sigui massa tard.
I sé que farem el que hem de fer. I que no ens lamentarem. I que un dia ho explicarem. I que molts dies, per molts dies, ens podrem mirar als ulls. I sabrem que hem fet el que calia. I sabrem que som com la música, però no com les lletres. De nosaltres mai podran dir que vam fer tard i només ens queda plorar.
He mirat els maniquís darrere la barra. Sempre hi han estat. Boys Don’t Cry. He sabut que anava per mi, he sabut que anava pels camarades (i les camarades) amb els que compartia les cerveses. He sabut que anava per tots els meus camarades.
Sentia repicant al meu cervell:
“But I know it’s too late
And now there’s nothing I can do”
I m’hi he resistit. No. No plorarem. No som de plorar. No som de creuar-se de braços. No em vull lamentar. No vull ser una nenaza ploranera. Els meus camarades no s’ho mereixen. Ni jo. El somni és massa bonic. M’agrada deixar-me arrossegar per la música, pel somni. Lluitarem pel somni.
M’agrada mirar els ulls a la gent que estimo, a la gent que sé que m’estima. Un altre cop, boys don’t cry, repicant al meu cervell. No, no ploraré. No, no em lamentaré. No. Prefereixo disfrutar d’aquest moment èpic, sentir-lo com enganxat a tots nosaltres.
M’agrada saber que fem el que hem de fer. Que no tenim por, que no ens volem lamentar, que no volem que un dia ens diguin que és massa tard, que ja no hi ha res a fer.
No. Boys don’t cry. No. Costa d’entendre. Però és així. Per això continuem somniant. Per això ens diuen somniadors. Per això reconeixem el nostre coratge en la nostra camaraderia. Per això ens obliguem a exercir el nostre coratge. Per a no lamentar-nos quan sigui massa tard.
I sé que farem el que hem de fer. I que no ens lamentarem. I que un dia ho explicarem. I que molts dies, per molts dies, ens podrem mirar als ulls. I sabrem que hem fet el que calia. I sabrem que som com la música, però no com les lletres. De nosaltres mai podran dir que vam fer tard i només ens queda plorar.
Amb tot el respecte, l'escrit m'ha agradat molt, però m'hagués agradat més si enlloc de "nenaza" hi haguessis posat "neneta", "mitja nena", etc.
ResponEliminaContinuem endavant!
Jo tinc la gran sort de ser un dels camarades que compartia ahir nit cerveses amb tu i amb l´altre gent,que no coneixia de res,però se sent quelcom al costat d´aquesta gent,es veu que les coses s´estan fent bé,que la gent s´esforça tot el que pot i més,em vaig sentir molt proper aquesta gent,i sé que el dia de demà ens podrem mirar als ulls,vam fer tot el que calia,no sé si plorarem o no tan de bo sigui per la joia d´haber aconseguit allò que tots desitgem i pel que lluitem,i hem plorat,per aquells que no hi son i no ho podren veure com per aquells que vindran i viuren en llibetrtat,i ens tindran com a referents,d´un temps passat,de lluita,de sang suor i llàgrimes...!
ResponEliminaContinuen els insults dels anònims...
ResponEliminaNo cal que us hi esforceu. Eliminaré tots els vostres comentaris, les vostres imbecilitats. Que no entengueu res no és el vostre problema. El vostre problema és entrar en aquest bloc. El vostre problema és que no podeu entendre res dels valors que s'hi defensen, amb més o menys encert, d'una manera més o menys literària i creativa.
Ara, si us pillo disfrutaré una estoneta, je je je
tu no la pilles ni quan t´ho diuen clar...company!
ResponEliminaAnònim: "quien a hierro mata, a hierro muere".
ResponEliminaI, evidentment, pel terme "pillar" no hem entès el mateix. Jo no em refereixo a ser una rata, a parlar i/o relacionar-me amb rates...
Vigila la teva IP...
Si et pillo, pillaràs... je je je