No ha estat el que esperava. No m’he pogut converit en calamar. Depeche Mode, avui, ens ha ofert un concert de funcionaris. Res a veure amb el concert del 2006. Suposo que tots ens fem grans.
Només Enjoy The Silence ha semblat trencar la rutina del concert. Però ha estat un miratge. De fet hem estat nosaltres els que hem convertit la cançó en himne. Els audiovisuals de l’escenari han tingut moments brillants, fins i tot molt impactants. Però l’escenari no ha deixat de ser una mica pajillero, per al que ens havien acostumat.
Personal Jesus també ha estat a l’alçada.
Jo he trobat molt a faltar que en Dave comencés a fer la loca de manera desbordada. No hem transgredit mai la cordura.
Tot i així, Depeche Mode continuen essent un grup brutal, solvent, amb una posada en escena potser massa funcionarial, però impactant.
Inevitablement, a mi se me n’ha anat l’olla, i he abordat una noia que estic segur que coneixia, però no sé de què. En aquestes circumstàncies només tens una oportunitat. I avui m’he quedat amb cara de lluç bullit.
I malgrat ser una mica crític, i trobar a faltar molts dels temazos DM, ha estat un concert d’aquests que no et pots perdre…
I malgrat tot, ara que arribo a casa i faig aquest crònica subnormal, i em vaig posant discos… encara trobo a faltar més temes que m’han arraconat contra els sentiments, Little 15.
Som el que sentim.
Només Enjoy The Silence ha semblat trencar la rutina del concert. Però ha estat un miratge. De fet hem estat nosaltres els que hem convertit la cançó en himne. Els audiovisuals de l’escenari han tingut moments brillants, fins i tot molt impactants. Però l’escenari no ha deixat de ser una mica pajillero, per al que ens havien acostumat.
Personal Jesus també ha estat a l’alçada.
Jo he trobat molt a faltar que en Dave comencés a fer la loca de manera desbordada. No hem transgredit mai la cordura.
Tot i així, Depeche Mode continuen essent un grup brutal, solvent, amb una posada en escena potser massa funcionarial, però impactant.
Inevitablement, a mi se me n’ha anat l’olla, i he abordat una noia que estic segur que coneixia, però no sé de què. En aquestes circumstàncies només tens una oportunitat. I avui m’he quedat amb cara de lluç bullit.
I malgrat ser una mica crític, i trobar a faltar molts dels temazos DM, ha estat un concert d’aquests que no et pots perdre…
I malgrat tot, ara que arribo a casa i faig aquest crònica subnormal, i em vaig posant discos… encara trobo a faltar més temes que m’han arraconat contra els sentiments, Little 15.
Som el que sentim.
Un plaer trobar-te al concert, amic Elies. Coincideixo amb tu: l'espectacle va ser un punt descafeinat. Jo diria que li va faltar intensitat, múscul.... Però amb els Depeche en directe passa una mica com amb el Barça de la temporada passada (el d'aquesta està agafant encara velocitat de creuer): potser hi havia partits que no jugaven del tot lluït però, si allò era jugar "malament",quan jugaven bé feien poesia digna de Premi Nobel.
ResponElimina... Jo vaig suar com una truja!!!
Ens veiem!!!