Diuen que diuen...

L’amic Joan Oliu en un gran post d’ara fa una setmana, i que incomprensiblement ha passat desapercebut, va avançar la notícia -digueu-li rumor- que el conseller Tresserras havia presentat la seva dimisió.

Avui, modestament, des d’aquest bloc, estem en condicions de dir que la notícia -digueu-li rumor- podria ser certa, ben certa. Com a mínim en els ambients especialitzats en l’administració pública d’aquest petit país nostre aquest rumor ha esdevingut autèntica remor. Se'n parla massa...

Per què hauria presentat la dimissió en Tresserras? Aquí no hi ha una versió clara. De fet només hi ha especulacions: dues especulacions. Una de les versions apunta un desenllaç fatal per al conflicte de les obres d’art del bisbat de Lleida, amb un acord del montillisme per a traspassar-les a l’Aragó, que el conseller Tresserras no vol subscriure.

La segona versió apunta el disgust del conseller amb uns suposats certs tractes de favor cap a certes empreses en el marc de la seva conselleria, dels que ja se n'hauria parlat a diferents mitjans digitals i dels que ara, a més a més, se n'estaria fent difusió per la xarxa amb tota mena de fets i dades a partir d’uns mails enviats des d'una adreça yahoo i signats per un "autodenominat" J.Ortiz, que els estaria fent arribar a molts i diversos mitjans i persones. "L'anònim", redactat en un impecable castellà, esmentaria fonts d'una investigació parlamentària de "Ciudadanos", però sembla, pel que diuen que diuen, anar molt més enllà en les dades que aporta, que inclourien consultes i moviments registrals.

En qualsevol cas, i admetent que no hi ha una versió clara dels motius, el que tothom “en els ambients” dóna per fet és la dimissió del conseller. Això explicaria perquè Esquerra està pressionant per tal que hi hagi una remodelació del govern. I per què Iniciativa, que està al cas del problema que té Esquerra, els hi intentaria tornar la pilota a la seva teulada, tot convidant-los a que diguin quin és el conseller que caldria rellevar.

A Esquerra l’interessa que la remodelació sigui en el marc d’una operació més ampla, que afecti més conselleries, les que es consideren “cremades”. Seria una manera de fer passar, un cop més, gat per llebre en relació al fracàs de les seves pròpies polítiques. El problema que també té Esquerra és que una de les conselleries més cremades és la de "l'ideòleg" Huguet, que a aquestes alçades de legislatura bat rècords mundials de cessament i/o dimissions de col·laboradors, i que des dels diferents sectors que abasta la seva macroconselleria és valora com el conseller "més nefast" que mai hi ha hagut.

Però no s'acaben aquí el que diuen que es diu: hi hauria una segona dimissió, la d’en Xavier Bru de Sala del seu flamant càrrec de President del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

Si sobre la primera pressumpta dimissió planen molts interrogants, sobre la d’en Xavier Bru de Sala encara més. És certa aquesta dimissió? Està, en el seu cas, vinculada a la primera?

Això és el que diuen que diuen. Això és del que en els ambients propers al govern i a l’administració molta gent en parla…