Reagrupament: la flama de tot un poble en moviment!

21:00, el X., un company de l’Anoia, m’envia un SMS… 300 persones a l’acte de Reagrupament a Igualada!. Rebo altres SMS: “espectacular!!”, em diuen.

No necessito més crònica. Ja m’ho imagino. No perquè s'estigui repetint a cada acte em sembla menys fantàstic. La setmana passada l’SMS va venir de TGN, més de 300 persones, la sala de gom a gom. I abans a BCN, Vilafranca, Sabadell, Mataró, Girona…

I encara més: la il·lusió. Això és tan important com la mobilització que estem generant: la il·lusió. Una il·lusió que es percep a totes les assemblees constituents (ja estem desplegats i amb assemblees constituïdes a pràcticament tot el territori!) i a tots els actes. Gent molt diversa, molt! Gent de totes les edats. Gent de llarga trajectòria militant, i gent que per primera vegada s’implica políticament, i t’ho diuen, ho volen deixar palès.

Reagrupament està desplegant una activitat frenètica, i la resposta de la gent és brutal, espectacular! Miro un moment enrere, res, fa un mes i mig… i veig el que està passant, el camí ue hem recorregut… i només em ve al cap una cosa: Reagrupament, la flama de tot un poble en moviment!

Sí. És això el que estem generant, un autèntic moviment, una onada d’il·lusió i compromís que m’omple d’esperança, que em té revolucionat. Al web de Reagrupament es pot llegir la carta d’uns patriotes catalans de Costa Rica, emocionats pel sorgiment de Reagrupament, i disposats a ajudar en tot el que puguin. A mi també m’ha emocionat molt llegir-la.

Hem encès la metxa. No en tinc cap dubte. Hem encès la metxa que ha de sacsejar aquest poble, que ha de provocar que siguem realment tot un poble en moviment. Un poble camí de la seva llibertat!

Hi ha encara gent que s’ho mira amb una certa displicència intel·lectual. Gent que potser porta rajant del tripartit fa anys, però que ara, a l’hora de la veritat, sempre troba excuses per a no implicar-se. Es posen esplèndits…

Doncs no, ja no hi ha excuses. Ja no hi ha amagatalls. Ja estem sols davant les nostres pròpies consciències. Ja només podem fer una cosa, convertir-nos també en flama. Ser poble en moviment. Ser Reagrupament.

Fa cosa d'un any i uns quants mesos, amb l’Emili, tots dos solets, Reagrupament va posar per primera vegada els peus a l’Anoia. Érem pocs, en un dinar extraordinàriament agradable amb uns quants militants d’Esquerra. Era el moment del congrés. Aquells companys es van activar, i van muntar un acte, amb en Joan Carretero, que no va anar gens malament, i que va tancar la campanya. Però després els resultats del congrés a l’Anoia van ser fluixos. Per això avui, quan tot allò em sembla del neolític polític, quan m’envien els companys reagrupats un SMS dient que 300 persones a Igualada, he pensat que per fi estem donant veu als sense veu, als sense nom.

Aquesta és la grandesa de Reagrupament. Ja hem deixat de ser sense veu, ja hem deixat de ser sense nom. Ja tenim nom. Ja tenim veu: Reagrupament. La flama de tot un poble en moviment!