INDIGNITATS, dels 175.000 euros de l’onada groga a 6 mil milions d’euros de dèficit

Hi ha una cosa que esgarrifa de l’actual situació del país, i és la indignitat dels polítics del tripartit.

Són moltes les necedats que hem hagut d’escoltar aquests dies. Són moltes les imbecilitats a què assistim cada dia amb les seves polítiques, la seva gestió. Però és encara més gran la falta de dignitat, l’absoluta indignitat de que fan ostentació cada dia.

Avui aquest personatget que es diu Carod Rovira ens diu que amb un estatut de talla S han aconseguit un finançament XL. Bé, ja sabem que aquest fracassat que ara es fa l'homenet no afina gaire amb les talles, només cal veure aquestes imatges espantoses quan es fot un jersei de coll rodó i s’arromanga les mànigues. És una de les imatges més grosteques –estèticament- amb què ens obsequia el tripartit.

Avui mateix, també, aquest home demenciat, aquesta caricatura, en què s’ha convertit en Castells diu que “han blindat el finançament” davant una possible sentència del TC.

Com es pot tenir la cara tan dura? Com es pot ser tan mentider? Com es pot ser tan indigne?

És francament irritant moure’s per aquests terrenys de la politiqueria més nauseabunda. A veure, els mateixos que es carreguen l’Estatut, incomplint-lo, diuen que l’han blindat. Els mateixos que subscriuen un acord que no contempla elments absolutament bàsics de l’estatut, diuen que han assolit una talla XL davant una llei orgànica S.

Quanta mentida, quanta falsedat! Per sort ja hi ha molts economistes, com en Xavier Sala Martín, n’Emili Valdero, l’Elisenda Paluzié, etc. que han explicat ben clarament les coses, sense deixar-se intimidar pel règim.

Si una cosa està clara és que aquest finançament no arriba ni a la sola de la sabata del previst en l’Estatut.

I si una altra cosa està clara és que el sistema de l’Estatut tampoc no és el que necessitàvem. Però això són figues d’un altre paner. Quan hom no assoleix ni els objectius que ja estan pactats i desenvolupats en una llei orgànica, com és l’estatut, el millor que pot fer és plegar, dimitir.

Doncs no, aquesta colla d’indignes encara es dediquen a dir imbecilitats, a mentir, a estafar la gent.

Hi ha, a més, la indignitat de sumir el nostre país en un dèficit bananero, propi de l’Argentina del corralito, amb 5.000 milions de dèficit el 2008 i uns 6.000 milions per al 2009 (comptat el finançament XL que diu la morsa). Això és d’una indignitat absoluta, d’una irresponsabilitat esfereïdora. I és conseqüència d’una pèssima gestió i d’un pèssim acord de finançament.

Aquests dies ens hem assabentat, a més, que la broma de l’onada groga pel Tour ha costat a la ciutat de Barcelona… 175.000 euros!!!!! No estic parlant de les despeses de fer venir el Tour. No, estic parlant de la majaderia aquesta de “a Barcelona farem l’onada groga més gran del món”. El que hem fet a Barcelona, un cop més, és el ridícul més gran del món. En un món que camina dramàticament enmig d’una crisi brutal, els nostres il·luminats es gasten 175.000 euros en una autèntica majaderia, que va ser un fracàs absolut, un despropòsit.

Joan Carretero, a l’històric article de l’Avui, va parlar de “Patriotisme i Dignitat”. Justament el que falta a aquesta púrria tripartita.

Dignitat implica no mentir, no enganyar, no estafar. Però dignitat implica també austeritat, fer servir els diners públics amb cura extrema. Dignitat implica no llençar els diners, que és justament el que fan els sociates i el tripartit: llençar els diners. Llençar els diners amb coses absurdes com aquesta patètica onada groga, llençar els diners creant hiperestructures de control a presidència, amb una assignació brutal de funcionaris, llençar els diners creant coses tan esotèriques com a cossos d’agents d’igualtat, llençar els diners comprant voluntats als diaris, insertent-hi anuncis de pàgina sencera explicant mentides. Llençant els diners de tots. A això també se’n diu indignitat.

I hi ha una sortida: “Patriotisme i Dignitat”. Joan Carretero. Reagrupament.