Israel té dret a existir. I Israel té dret a defensar-se. És així de senzill.
Israel també és per a molts una frontera moral que sentim com a pròpia, un referent en la seva persistent voluntat de ser en l’adversitat i en la solitud.
I nosaltres som ben poca cosa. I en la ben poca cosa que som hem desenvolupat tota una sèrie de tumors en el nostre cos nacional que ens ensorren dia sí dia també. És deplorable aquesta estúpida pretensió que, no essent res, pretenguem esdevenir quelcom, ser els més llestos, els que tenim solucions per a tots, els que ens permetem pontificar… tenint com tenim de desendreçada nostra casa.
Per això cal dir prou. I cal dir prou a tanta tonteria que ens envolta. A tanta estúpida pretensió, sublimada en el Fòrum de les Cultures: “Des de Barcelona, canviarem el món”. Sí, pijoprogres, sí.
El que està passant aquests dies és greu. I a ningú li agrada. Començant pels mateixos israelians. Però el que estem sentint aquests dies supera qualsevol mida. S’ha desfermat una onada d’antisemitisme espectacular. No és estrany aquests dies que s’obri un programa com l’altre dia a RAC1 en Margarit, o ahir a l’informatiu del vespre de la Sexta, parlant d’assassins per a referir-se als israelians.
Un cop més tots els tòpics de la manipulació informativa, de les informacions sense contrastar. Ningú no denuncia que Hamàs oculta els seus arsenals entre la població civil, tal com va fer Hezbolah al Líban.
Ningú no sembla recordar que és Hamàs qui trenca unilateralment la treva. Ningú no sembla recordar que Hamàs no vol negociar, sinó “eliminar” l’estat d’Israel. Ningú no sembla recordar que Hamàs és un moviment feixista, íntegristament feixista, que és hereu d’aquelles polítiques d’amistat del Mufti de Jerusalem amb els nazis, dels qual rebia regals que lluïa sempre que podia.
Bé, la meva posició és clara, i el meu suport a Israel, inequívoc i total.
Només puc afegir que per a caminar una mica més orientats en el camí de la veritat, us recomano amb passió la lectura del bloc del company Moré Nebukhim. Hi trobareu arguments, notícies, debat per seguir amb una mica més de llum aquest conflicte.
També us recomano la lectura de l’article d’en Moshe Yanai, publicat a La Vanguardia, “¿Por qué se ataca a Gaza”. Com l'amic Moré s'encarrega d'il·lustrar-nos, Moshe Yanai és una de les veus més autoritzades per parlar als catalans: "Periodista de professió va néixer a Barcelona abans de la Guerra d'Espanya, fills de jueus sefaradim retornats a Catalunya des de l'Imperi Turc. El seu pare va ser represaliat pel franquisme pel fet de ser jueu i internat en un camp de treball. La intervenció del JOINT va fer que les autoritats feixistes espanyoles accedissin a solament a expulsar tota la seva familia d'Espanya. Amb el futur incert va partir amb els seus pares en vaixell cap a la llavors "Palestina Britànica". Ha vist néixer Israel i com Europa es debatia en el feixisme més repugnant."
Una abraçada ben forta a tots els companys d’aquesta causa i especialment a tots els que ens vam conèixer a la primera trobada d’internautes CATALUNYA-ISRAEL.
Israel també és per a molts una frontera moral que sentim com a pròpia, un referent en la seva persistent voluntat de ser en l’adversitat i en la solitud.
I nosaltres som ben poca cosa. I en la ben poca cosa que som hem desenvolupat tota una sèrie de tumors en el nostre cos nacional que ens ensorren dia sí dia també. És deplorable aquesta estúpida pretensió que, no essent res, pretenguem esdevenir quelcom, ser els més llestos, els que tenim solucions per a tots, els que ens permetem pontificar… tenint com tenim de desendreçada nostra casa.
Per això cal dir prou. I cal dir prou a tanta tonteria que ens envolta. A tanta estúpida pretensió, sublimada en el Fòrum de les Cultures: “Des de Barcelona, canviarem el món”. Sí, pijoprogres, sí.
El que està passant aquests dies és greu. I a ningú li agrada. Començant pels mateixos israelians. Però el que estem sentint aquests dies supera qualsevol mida. S’ha desfermat una onada d’antisemitisme espectacular. No és estrany aquests dies que s’obri un programa com l’altre dia a RAC1 en Margarit, o ahir a l’informatiu del vespre de la Sexta, parlant d’assassins per a referir-se als israelians.
Un cop més tots els tòpics de la manipulació informativa, de les informacions sense contrastar. Ningú no denuncia que Hamàs oculta els seus arsenals entre la població civil, tal com va fer Hezbolah al Líban.
Ningú no sembla recordar que és Hamàs qui trenca unilateralment la treva. Ningú no sembla recordar que Hamàs no vol negociar, sinó “eliminar” l’estat d’Israel. Ningú no sembla recordar que Hamàs és un moviment feixista, íntegristament feixista, que és hereu d’aquelles polítiques d’amistat del Mufti de Jerusalem amb els nazis, dels qual rebia regals que lluïa sempre que podia.
Bé, la meva posició és clara, i el meu suport a Israel, inequívoc i total.
Només puc afegir que per a caminar una mica més orientats en el camí de la veritat, us recomano amb passió la lectura del bloc del company Moré Nebukhim. Hi trobareu arguments, notícies, debat per seguir amb una mica més de llum aquest conflicte.
També us recomano la lectura de l’article d’en Moshe Yanai, publicat a La Vanguardia, “¿Por qué se ataca a Gaza”. Com l'amic Moré s'encarrega d'il·lustrar-nos, Moshe Yanai és una de les veus més autoritzades per parlar als catalans: "Periodista de professió va néixer a Barcelona abans de la Guerra d'Espanya, fills de jueus sefaradim retornats a Catalunya des de l'Imperi Turc. El seu pare va ser represaliat pel franquisme pel fet de ser jueu i internat en un camp de treball. La intervenció del JOINT va fer que les autoritats feixistes espanyoles accedissin a solament a expulsar tota la seva familia d'Espanya. Amb el futur incert va partir amb els seus pares en vaixell cap a la llavors "Palestina Britànica". Ha vist néixer Israel i com Europa es debatia en el feixisme més repugnant."
Una abraçada ben forta a tots els companys d’aquesta causa i especialment a tots els que ens vam conèixer a la primera trobada d’internautes CATALUNYA-ISRAEL.
Jo no seria tan taxatiu.
ResponEliminaI m'agradaria que deixessis clar, que les víctimes d'aquest conflicte, aquests dies són palestins, nens, mares, pares, gent innocent, víctima de la més bèstia pobresa. I m'agradaria que expliquessis, que la treva la trenca Hamàs, però el mur és allà, amb treva o sense, i els palestins no tenen dret, amb treva o sense, a anar a buscar-se la vida a Israel, als territoris ocupats. I m'agradaria que expliquessis, que la gent palestina no té la culpa que Hamàs mani allà, perquè són els únics que els ofereixen una certa educació i una certa protecció, perquè Israel no vol que la ANP sigui el veritable govern dels palestins i la boicoteja constantment. I m'agradaria que, també, en aquest text, te'n recordessis de les víctimes innocents d'aquests dies, nens, pares, mares, joves, i de la destrucció que ha deixat un exèrcit al seu pas.
Si no ets un malnascut, com aquells que volen, exactament igual, que aquells que volen llençar al mar als israelians. Els extrems s'acostumen a tocar massa per les vores.
Jo condemno aquest atac d'Israel, fermament, i crec que la solució als conflictes mai arriba amb mort, destrucció i guerra. I crec que el que està fent Israel no és el millor que pot fer un país per defensar-se.
I crec que aquesta política de destrucció portarà més morts de les dues bandes, i a mi, pesonalment, aquesta guerra em produeix un fàstic que no puc expressar amb paraules.
Gràcies
P.D Estalvieu-vos comentaris de l'estil: "Israel no té la culpa que Hamàs governi a Gaza", o coses així, demostraríeu que no heu entès res.
Gràcies per deixar-me expressar
"Antisemitisme"?...No home, no!
ResponEliminaEls semites històrics, son els palestins. Els altres, els israelians, majoritàriament son emigrants europeus.
I crec que Israel, com tothom, te dret a defensar-se...però...crec que des de la seua fundació, feta amb mal peu (terrorisme d'Haganna i l' Irgún), Israel només ha tingut un lider que de veritat volgués la pau, Isaac Rabin, i fou assesinat, i no foren els palestins, precisament, els que l'assesinaren.
Crec que fou Gandi que digué que la politica de l'ull per ull ens tornará a tots cecs.
Hamás seria absolutament indefensable si no fos legitimat pels excessos d'Israel.
I molta responsabilitat tenen en tot aixó els hipòcrites dels països arabs, que se serveixen dels palestinscom a tontos ùtils per mantenir als seus paisos politiques gens democràtiques ni transparents.
Ja ho he dit alguna vegada, al Pròxim Orient no hi haurá pau fins l'extermini d'una de les dues parts. Massa odi acumulat. I com que moralment em repugna que s'hagi d'exterminar un poble per assolir la pau, i com que al final, cap dels dos ara ja no és innocent, potser, per un ens superior que és la humanitat sencera, lo millor seria la desaparició de les dues parts.
És per aixó que no vull pendre partit per cap de les dues parts.Si és el que volen, que s'aniquilin mutuament. Quant aixó passi, el mon será un lloc millor per viure.
Gran Post Elies., cada dia m'agrades més.,no és que combregui massa amb el que dius perquè aquest conflicte no és més que una merda penjada en un pal que no s'acabarà mai, i sí, Israel té dret a existir però Palsetina també i quan un poble vota a hamas que són una colla d'assassins és que alguna cosa passa.,altrament la teva forma d'escriure em posa catxondo....bones festes crack!!!
ResponEliminaLamentable la informació maniqueista de Tv3 i altres mitjans catalans., només cal que es posin el mocador plaestí., colla d'impresentables..
Jo soc amic d'Israel. Estic convençut del dret d'Israel a existir i del dret a defensar-se que se'n desprèn.
ResponEliminaAra, els catalans amics del sionisme hauriem d'anar amb compte per què l'esperit de contradicció (enmig d'un mar d'arabofilia) ens porta alguna vegada a defensar l'indefensable. De tota manera, no crec que aquest cop sigui el cas!
Shalom!
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com
Donç jo defenso el dret d'Israel a existir...i el dels palestins, però no crec que els jueus siguin el "poble eligit" ni tinguin més drets que els palestins... no accepto el sionisme, ni el plantejat per Theodor Herlz, que tants maldecaps ens está portant ni el de la Organització Sionista Mundial. No son pocs els jueus que consideran al sionisme com un moviment antisemita, com p.e. el cas del jueu i ministre britànic Edwin S. Montgau, radical antisionista.
ResponEliminaDe fet, des del moment que el sionisme promou el fet de que els jueus no son una comunitat religiosa sino nacional, está posant les primeres pedres per l'antisemitisme que justificá l'holocauste dut a terme pels nazis. Per entendrens, posaré un exemple proper, son com el PP i ERC, que es retroalimenten.
I com que aixó dona per molt, ho deixo aquí. Si convé, ja hi tornarem.
Sóc amic dels jueus, però no pas d'Israel.
ResponElimina"Israel té dret a existir", i com bé dius, la tendenciositat informativa a Catalunya arriba a límits absolutament descomunals, aberrants.
ResponEliminaIsrael té dret a existir. De fet, Israel existeix. Potser és això, el que molesta tant, també aquí.
Salut!
Quanta feina per fer. Quantes coses per explicar. El sionisme és el nacionalisme del poble jueu. Com qualsevol poble té dret a tenir un estat. I el munten a la terra d'Israel, lògicament. Els jueus van arribar a una conclusió: sense un estat propi són exterminats. Hi ha massa gent que és capaç d'acceptar un jueu mentre estigui, com a molt, per sota. Per un jueu armat i que es defensa.Això és massa per a ells.
ResponEliminaL'autoodi és present a moltes nacions. Hi ha jueus que reneguen de l'Estat d'Israel. Però la majoria dels jueus no. També hi ha nascuts a Catalunya que van contra la Catalunya nació, oi?
El Mandat britànic de Palestina va ser partit dos cops. Un primer cop va ser per crear la Transjordània, per donar un regne a un príncep àrab. Per cert, es va prohibir que hi anés cap jueu (era "Judenrein"). El territori restant del Mandat es va tornar a dividir entre àrabs i jueus. I els àrabs encara no ho han acceptat.
Per cert, el darrer soldat d'Israel mor no és jueu, és drus. Potser això va pensar a algú una mica.
Israel es va retirar de Gaza fa 3 anys. I Hamas l'ha acabat controlant. Des d'allí han estat atacant Israel constantment. Us imagineu viure cada dia de l'alarma antimíssils?
Finalment, s'ha de saber que Egipte té frontera amb Gaza. I no l'obre gairebé mai. És més, diu que no la pensa obrir fins que a Gaza no hi mani l'ANP. Qui fa el blogueig?
Sisplau, que alguns s'estalviïn segons quines parides pacifistes. A vegades cal emprar la força per aturar el mal.
Bé, companys, crec que ho heu dit tot. Ningú ha parlat que els palestins no tinguin dret a un estat propi; em sembla que això Israel també ho vol, ja no ho dubta ningú. El que molts dubtem és que s'hi pugui arribar mentre una part -Hamàs- l'únic que pretèn és fer desaparèixer Israel.
ResponEliminaEfectivament, Israel té dret a existir i a defensar-se. I a aquest dret hi aboco la meva solidaritat.
Una solidaritat, d'altra banda, profundament fonamentada en el respecte a aquest poble, i en saber que mai, ni ara ni mai, han estat de part de la barbàrie, del mal, del feixisme. Avui, els mals que assetgen Israel són els de sempre: el feixisme. Mireu-vos-ho com volgueu.
I Israel, per a la seva supervivència no pot cedir un mil·límetre en la seva voluntat de ser i en la seva defensa.
Us recomano un antic post meu:
per si us fa mandra, us transcric el tema essencial. Fa, com no, referència a la batalla de l'ebre:
http://elies115.blogspot.com/2007/07/aunque-me-tiren-el-puente-115.html
"Al llibre "La batalla del Ebro, de Jorge M. Reverte, he trobat aquest testimoni basat, a la seva vegada, en el llibre "Shalom libertad! Judíos en la guerra civil española", d'Arno Lustinger (editorial Flor del Viento, Barcelona, 2001):
"(21 de setembre del 1938). La compañía Botwin es parte de la XIII Brigada Internacional (...). Los de la Botwin son judíos, y cuentan incluso con una publicación propia, que se edita en yiddishy. En sus filas hay judíos palestinos, de los que han acudido más de dos centenares como voluntarios (...).
La compañía ha sufrido enormes bajas desde que comenzó la ofensiva del Ebro. El 30 de julio cayó muerto su capitán Israel Halbersberg en el asedio de Gandesa (...). Desde hace cuarenta y ocho horas, la artillería les machaca con una eficacia terrible. Los morteros de los franquistas completan la tarea. Las trincheras en las que se refugian casi han desaparecido por efecto de las numerosas explosiones. Las bajas se cuentan por docenas y la moral decrece a marchas forzadas. Los hombres saben que sus unidades van a ser disueltas en pocos días. Son sus últimas horas en el frente (...).
El teniente Mischa Skorpurinski manda una sección de ametralladoras que hace fuego de contención sobre el enemigo, que ya ha saltado las trincheras. Los acontecimientos se sucedent con rapidez. El comandante Mateu, del 5 tabor de regulares, el mismo que protegió la retirada hacia Gandesa el 25 de julio, cae en el asalto. Sus tropas, atacan con fiereza (...). El fragor de las granadas y el polvo enloquecen a los defensores, que casi pierden el sentido. En pocos minutos, los regulares les han rodeado y les conminan a rendirse. Los pocos supervivientes alzan las manos. Un oficial ordena que se separen los españoles de los extranjeros y todos obedecen la orden. El comisario de la compañía, el español Diego Mula, impide a Skopurinski que se desplace con los demás extranjeros, le obliga a quedarse a su lado. Los dos ven con horror cómo los legionarios disparan sobre los prisioneros y los rematan en el suelo, uno por uno (...).
La compañía Botwin ha dejado de existir. Ningún gobierno protestará por ello."
ELLS NO S'HAN EQUIVOCAT MAI DE BÀNDOL. JO TAMPOC HO PENSO FER.
Moltes gràcies Elies. Ara més que mai.
ResponEliminaAlguns de vosaltres, que critiqueu tant els periodistes que fan les informacions aquests dies, si tinguessiu el poder d'elaborar les notícies vosaltres, em queda molt clar com les elaboraríeu... jejeje...
ResponEliminaBé, jo només volia dir que veig que el fanatisme del conflicte no distingeix gaire entre uns i altres. Els que repetiu trenta vegades el dret de defensar-se d'Israel i no us he llegit una sola línia sensible als que estan patint aquests dies a Palestina. I els que defenseu aquesta violència, amb frases com "el dret d'Israel a existir" o amb justificacions històriques. I no us adoneu que el que fa Israel és terrorisme, exactament el mateix terrorisme que fan els de Hamas que tan dieu odiar. I em queda clar que alguns, alguns, posen la vida de les persones per sota de les idees.
Almenys és la sensació que tinc. Molta trista.
Al Pròxim Orient, a Palestina, hi havia fa molts d'anys els palestins, que eran les victimes i eran innocents.
ResponEliminaAvui, a Palestina, no n'hi ha d'innocents, TOTS son culpables. No es pot pendre part per cap de les dues parts.
El maniqueisme no és ni bo ni convenient.
Però, en un conflicte, la responsabilitat sempre és proporcional a la força de la qual es disposa.
volia dir avorrit
ResponEliminaHi ha una questió que no deixa de donar-me voltes pel cap:
ResponElimina-Si a la franja de Gaza hi ha dessenes d'edificis oficials.
-Si la ofensiva de l'exercit israeliá diuen que no ha fet més que començar.
-Si ja s'han llençat centenars i centenars de bombes des d'avions...
-Em pregunto quantes vegades s'ha de destruir el mateix edifici.
Perqué la franja de Gaza, és el que és, i no dona pas per gaire, i més aviat que tard, resultará molt aburrit pels militars destruïr una vegada i un altre, i un altre, i un altre les runes del mateix edifici, no?.
A Oslo es va oferir un estat propi als Palestins que va ser rebutjat per Arafat. Personalment penso que la resposta ha estat desmesurada si es contempla com a reacció a un fet més o menys anecdòtic.
ResponEliminaTots els països àrabs tenen prohibida la concessió de visats als Palestins, segurament és aquest fet el que es vol desencallar. Els moviments de la Hilary anaven per aquí. Si el món àrab ho vol, tant Gaza com Cisjordània poden esdevenir enclavaments riquíssims, però amb la riquesa s' acabaria el conflicte o l' enfrontament i això sembla no convenir a ningú.
Salut i independència,
Cesc.
Com diu l'anònim, efectivament hi ha molta feina per fer i molt per explicar, a persones com ell sense anar més lluny.
ResponEliminaEl sionisme no és "el nacionalisme del poble jueu". El sionisme avui en dia és una romanalla del colonialisme occidental al pròxim orient. Abans hi havia el Mandat Britànic, ara Israel. No hi ha cap principi emparat en el dret i la justícia que ho legitimi, si no és el "justo derecho de conquista" que tan bé coneixem els catalans i per això és més grotesc que ho defensem nosaltres.
Si el principi que tot poble té dret a un estat passa per damunt el dret d'altres pobles a la propietat de la seva terra i a la sobirania sobre el seu territori, haurem d'acceptar el dret dels gitanos a establir un estat al Panjab indi prèvia expulsió dels seus habitants per exemple, amb la diferència a favor dels gitanos que almenys ells són originaris d'aquella regió, mentre que els milers de russos, bielorrussos, ucraïnesos, alemanys, txecs, hongaresos, turcs, serbis, holandesos, nordamericans, etc que varen colonitzar Palestina no tenien cap relació genealògica amb els antics hebreus, amb independència de la religió jueva que un dia un avantpassat seu més o menys llunyà va adoptar. Vull dir, els jueus, per començar no són un poble. A partir d'aquí, defensar-ne la constitució com a estat i més a terra aliena per a la majoria (amb l'excepció dels 80.000 que hi vivien abans de la II Guerra Mundial), només es pot fer des d'un constructe identitari de base teològica com a coartada d'un procés colonitzador, tot plegat poc ajustat, jo penso, a valors occidentals moderns basats en criteris racionalistes i democràtics.
L'esgotadora faramalla que els jueus estan perseguits i això faculta els governs d'Israel a cometre matances impunes, s'ha d'acabar. En primer lloc, perquè avui en dia, hi ha molta gent, és cert, que cova prejudicis contra els jueus, com també molta altra en cova contra altres col·lectius, però això és un mal que vol altres remeis que no pas fer pagar als palestins la factura de 2000 anys de greuges als jueus. Si la reparació exigia un estat, que haguessin fet Israel al land alemany on més vots va obtenir Hitler, o que els haguessin donat Sefarad.
O, i si em permeteu la conya, que ho haguessin fet a Catalunya prèvia conversió massiva de tots els catalans. Ells tendrien el seu estat i nosaltres la independència. Jo si cal em tallo el prepuci.
Salut i bon any a tothom.
Ara més que mai: ENDAVANT ISRAEL!!
ResponEliminaIsrael és la nostra primera línea de batalla front l´islamisme genocida antioccidental. Contra la barbàrie, la llum!
Salut i Bon Any a tothom!!
Ròdia,
ResponEliminavolia contestar el teu missatge però, finalment, passo de fer-ho. Amb les teves paraules quedes ben retratat. Segur que ho saps: la teva argumentació coincideix, fil per randa, amb el millor antisemitisme de tots els temps. Però no et desesperis del tot. Amb una mica d'esforç, voluntat i cultura, es pot superar.
No crec que a ningí li agradi veure com mor gent innocent, però quan el mateix líder palestí diu que la culpa de tot això és de Hamas, serà per algún motiu.
ResponEliminaEl que és molt lamentable és rebre la informació totalment sesgada i manipulada, la fastigosa manipulació de la premsa per fer veure les coses des del punt de vista que interessa al govern per tal de que es crei una opinió pública favorable als seus interessos fa fàstig.
M'hagués agradat veure les penoses condicions de vida dels israelians pel telenotícies, abans de veure una i una altra vegada els bombardejos que encara continuen emetent.
Israel té dret a existir i a defensar-se, només faltaria.
El meu suport al poble israelià i la meva més ferma condemna als criminals de Hamas
Bon any 2009
Anònim,
ResponEliminapasses de respondre'm perquè no n'ets capaç, cosa que es detecta immediatament quan apareix el gran "argument": l'antisemitisme.
Antisemitisme és el nom que doneu els defensors incondicionals de l'ocupació a la indignació creixent entre l'opinió pública mundial davant els crims del govern israelià i la impunitat amb què els perpetra.
Shalom
Amb aquests amics no calen enemics...
ResponEliminaNo en tinc pas cap obligació, faltaria més!, però vull fer un aclariment.
ResponEliminaSi tot aixó hagués succeït avants del mes d'agost d'aquest passat 2008, sense cap mena de dubte, hauria opinat al 100% i sense matissos com n'Elies i altres companys, possant-me sense cap mena de dubte al costat d'Israel.
Después de l'agressió de Georgia contra civils a Ossètia del Sur, la manipulació informativa que sofrirem a occident i el continuat recolzament a un individu com en Saakashvili, que és un perill per la pau, amb els seus serveis secrets, recolzats per occident, sembrant el terror dia si dia també a Ossètia del Nord, Ingussetia i Chechènia, ho he possat tot en quarentena i he arribat a la trista conclussió que en aquest mon que vivim, no hi ha un pam de net i que estem TOTS sotmesos a una manipulació tant bèstia que avants de pendre partit per ningú, conto fins a mil, mentres tant, miro per internet les mentides que diuen totes les parts implicades i m'esforço per reconstruir una realitat que tothom vol manipular. És una inmensa feinada, però, no hi ha cosa que més m'empreny que el fet de que em manipulin. No ho puc suportar.
Perque tot el que us he explicat fin aquí, m'ha fet veure que la llibartat d'expressió i d'informació, en les formes clássique, ja no existeixen a cap lloc més que a Internet...per ara. I cal fer un grandissim esforç per fer-se una idea real del que succeeix al mon. Tothom no está dispossat a fer aquest esforç.
I si la informació i la opinió estan manipulades, la democràcia está pervertida. I crec sincerament, i amb el perill de que em tracteu de "paranoic" que realment, estem en un moment històric en que la democracia, al mon, ho está d'amenaçada, encara que ens vulguin vendre bou per bèstia grossa.
Cordialment
In dubio, Pro-reo.
ResponEliminaIn dubio, pro-libertate.
Pro Israel, abans d'ahir,ahir, avui, demà i sempre.
Quan Israel mantingui un conflicte armat amb un altre estat democràtic, on hi hagi llibertats, eleccions, i pluralisme, aleshores m'ho tornarè a mirar.
Sempre, en els conflictes entre els qui gaudeixen i fan gaudir de llibertat, en democràcia, al seu poble, i els qui són dictadures de qualsevol signe, color, i grau de corrupció, sempre, sempre, sempre, vaig a favor dels estats o països lliures i democràtics.
I Hamas i la democràcia no han coincidit "jamàs".I l'OLP tampoc.
Pro Israel, pro llibertats, pro democràcia, pro pluralisme, pro Israel.
Cordialment,
Andreu
Celebro llegir un post com aquest. Ara que a Catalunya només hi campa una oficialitat de fireta, aquesta mena de pensament ha d'aflorar encara que vagi en contra del que dicti el règim.
ResponEliminaBenvolgut Andreu,
ResponEliminaEstic d'acord amb el que dius quant parles d'estats democràtics, llibertats i eleccions, però podriam parlar de persones?.
Perque, la mort d'una criatura palestina o israeliana, no se jo qué te a veure amb estats, llibertats o eleccions. Parlem de civils innocents.
Els que hem tingut el trist honor de viure sota una dictadura, no se jo si hauriam acceptat que matessin als nostres simplement perque l'estat en el que viviam no era democràtic. Ja prou que ens martiritzaba i putejaba aquest estat "nostre".
Al Pròxim Orient, no hi haurá pau mentres no hi hagi justicia, i la injusticia, el poble palestí no només la pateix per la prepotència d'Israel, sino per la corrupció dels seus governants i la manipulació dels seus altres veïns arabs.I qui ho pateix, majoritàriament, son persones innocents. Una persona no és culpable pel sol fet d'haver nascut negre o blanc o groc o israeliá o palestí...o catalá. Qui culpabilitza a les persones pel sol fet de ser d'un colectiu racial o religiós o nacional, son els nazis, te'n recordes de Bertol Brecht?.
Israel és intrinsicament, com a organització estatal, molt millor que els seus veins arabs, al menys des de la meua òptica occidental, però hi trobo a faltar més Daniels Baremboim o Isaacs Rabin i un excés de radicals religiosos d'extrema dreta (no foren ells els que assasinares a Isaac Rabin?). Radicals i religiosos!, mala barreja, siguin jueus, mussulmans o cristians.
M'agradará que arribi el dia que poguem parlar amb calma de tot plegat.
Perque, si prenem partit per una de les parts de manera acrítica, potser ens situarem en una posició tant radical com la que pretenem criticar.
Cordialment.
Benvolgut Josep-Empordà,
ResponEliminaLa síntesi escrita sí era acrítica. 100% acrítica i a favor.Però, es clar, un conflicte com aquest, enquistat, enverinat, tantes dècades, no es gens senzill d'esquematitzar.
Si, te'ns tota la raó. Les persones. Les families. Les persones. A Gaza són hostatges de Hamas. (tenen dipòsits d'armes, i militars-soldats als hospitals, a les escoles, als serveis civils).
Qui va trencar la treva existent? Hamas.
Que la resposta es desproporcionada?
Això es el que diu i repeteix la informació/propaganda d'un banda.
Pero per primera vegada, que jo recordi, l'ANP ha dit publicament que la responsabilitat d'aquest conflicte armat és de Hamas.
I els governs israelians han estat formats, democràticament, al llarg dels anys, per gent de totes les tendències ideològiques , laics, religiosos, i tots els colors de l'arc de Sant Marti.
I mai, malgrat les intencions inicials, han pogut deixar d'utilitzar la força dels seus exercits, però sobretot la dels seus reservistes, per aturar i casstigar els terroristes palestins.
Laboristes, de dretes, liberals, nacionalistes estrictes, els ministres comunistes o dels partits religiosos també n'han format par dels governs israelians.
Dissortadament, la població civil rep. I molt. I mor. També la israeliana. Els civils israelians també son persones. I no comptem.Si us plau.
Amos Oz, Premi Internacional Catalunya, conegut de tothom pel seu pacifisme i postura, que ha dit:
D'antuvi, cal dir-ho i deixar-ho clar: Hamas es culpable i responsable. Per haver estat dos anys trencant la treva, llençant missils i cohets contra la població civil israeliana.
Segon: aturar el foc creuat de Hamas i d'Israel a Gaza. L'unic objectiu possible d'Israel, a Gaza, és que Hamas deixi de matar i de llençar proiectils contra la població d'Israel.
Aquest ha estat el parer d'Amos Ozi.
I em sembla bé. Però cada conflicte té el seu inici concret. Si tots els fem relacionar amb la història anterior, Abraham seria culpable de tot.
I en aquest conflicte, Hamas és el terrorisme. Es el responsable. Es l'organització assassina a la qual cal fer anul.lar i callar les seves armes de destruccio.
I, des de la llunyania, a mí, personalment, m'impressiona molt la resposta dels reservistes quan són cridats. I són empresaris, quadres empresarials, investigadors, comercials, de tota mena de formació i condició,....i hi van tots, o gairebé tots, sabent els riscos que corren.
Per que? Per què aquesa gairebée unanimitat civil dels reservistes en respondre positivament a les crides urgents, quan les reben?
Per alguna cosa serà.
Més forta que les opinions d'articulistes als diaris del món occidental o àrab.
La gent, el poble, dona suport, en un estat democràtic, lliure i plural, a aquestes accions. Reservistes. No és un estat militaritzat. Son reservistes civils, que compleixen les seves obligacions amb la seva pàtria.
Encara que siguin obligacions en circumstàncies dolentes, perilloses.
Passaria això, ací, en una Catalunya independent d'ací a 30 anys, davant katiuska's, míssils, enviats des de Terol? Els reservistes catalans hi aniriem/anirien de manera tant unànim.
Prefreixo no pensar-hi.
Molts records,
Cordialment,
Andreu
A mi em sembla tant extremament esbiaixat l'apunt com moltes de les respostes. Clar que criticar Hamas és fàcil però Hamas no és el problema palestí o el problema d'Israel, com ETA no és el problema basc o el d'Espanya.
ResponEliminaI posats a comparar i fer historietes de ficció, no entenc com alguns fan el paral·lelisme Israel-Catalunya, com si els dos pobles tinguessim la mateixa situació de pobles ocupats. No és així i cal dir-ho. Israel no és un poble ocupat, Israel és un estat artificial que s'ha construit amb jueus procedents de tots els territoris i estats del món, pocs d'ells originaris de Palestina.
Israel és un estat pretesament democràtic, occidental, enclastat per la força en la geografia àrab però la seva democràcia es substenta a l'origen i en la seva força a partir de la religió.
El que els cristians occidentals no vam aconseguir històricament amb les diferents croades, arrabassar Jerusalem als àrabs, ho hem faciliatt als jueus. La religió ha estat el principal nexe d'unió de jueus establerts durant milers d'anys en molts països i ha estat el vehicle que ha possibilitat un estat com Israel. Per tant, és un estat creat i proposat en la seva base sionista, a partir de la religió, cosa que no és massa democràtica.
A més, és un estat pretesament democràtic que substenta la seva acció eliminant els palestins i substituint-los per contingents de població procedent d'altres països, jueus russos, europeus, americans. No és tampoc aquest un bon exemple de democràcia.
La democràcia és un concepte molt més ampli que un sistema de partits i una constitució, sobretot si s'alimenta amb la religió i amb la substitució de la població orginària amb població procedent de tots els punts del món, si el respecte dels drets individuals es limita als ocupants que susbtitueixen la població originària.
Israel no ha estat capaç de crear un estat nou pacífic i estable al si de Palestina. A l'igual que els espanyols van expulsar per la força moros i jueus de les seves terres al sud de la península ibèrica, per protegir-se, Israel fa el mateix amb els palestins: confinament, expulsió i substitució.
La raó democràtica no hauria de possibilitar ni la creació ni el manteniment d'un estat com el d'israel construit sobre aquests paràmetres antidemocràtics.
Pere,
ResponEliminaquina mania amb la substitució.
Mira el percentatge d'àrabs que el 1948 van passar a ser ciutadans d'Israel i el percentatge actual.
Ha incrementat, ha dismininuït, s'ha mantingut?
Després, pregunta't coses i busca informació per respondre't.
Tant Hamas com Hezbollah son dos organitzacions financades amb el petroli arab. Ambdues amb el seu poder financer son capacos de comprar les voluntats dels palestins desesperats per la situacio politico/economica s'ha viscut i es viu tant al Liban com a Gaza. El seu 'sentit d'existir' es la destruccio d'Israel.
ResponEliminaDavant aquesta situacio, Israel ha d'esperar mentre aquest grups es fan forts i amb el recolzament dels petrodolars, Iran i Sira, es fan cada cop mes amenacadors per a l'estat israelia ?
Es evident que Israel ha comes i comet moltes injusticies en la seva lluita per la seva existencia i que tambe gaudeix d'un fortfinancament internacional, basat en l'inmens poder finacer dels jueus en el mon.
Algu em pot dir quin pot ser 'l'ACORD ACCEPTABLE' per ambdues parts per a que deixin de matar-se uns als altres ?
Qui en pot sortir perdent d'una pau duradora a l'Orient Mitja ?
A mi tot em sembla una complicada partida d'escacs amb molt d'interesos tercers de per mig, en el que com sempre passa reben els mes febles.
Amb aquestes coordenades de joc, a mi personalment, m'es molt mes facil pendre part per Israel, una societat majoritariament molt 'occidentalitzada' i que no representa cap perill potencial per a la nostra civilitzacio.
El que avui mana a Gaza fomenta uns valors que estan clarament enfrontats als que regeixen a la nostra societat.
Per acabar, denunciar el partidisme de TVC en aquest conflicte, que al meu parer no representa el pensar plural en aquest tema que existeix als PPCC.Realment vergonyos !!!
Per criticar el totalitarisme de HAMÀS a mi m'han dit el nom del porc:
ResponEliminahttp://descans.blogspot.com/2008/12/dones-progres-amb-hams.html