dissabte, 20 de desembre del 2008

Manel


L’altre dia el gran Joan Arnera parlava de les seves peripècies, de les seves coses, i ens explicava la descoberta del grup musical Manel. A mi m’havia passat una cosa semblant a la seva. N’havia sentit a parlar amb un tal papanatisme que m’havia manllevat les ganes de conèixer-los. Passava.

Però és clar, si el gran Joan Arnera ens en parla, i ho fa en termes elogiosos, i a sobre ens linka una cançó que vaig escoltar i em va semblar deliciosa… llavors està clar que les coses canvien de sobte.

Em vaig plantar al Revòlver i em vaig comprar el disc. Un disc que no he deixat de sentir des d’aleshores. És fantàstic. Si voleu, irregular també. Però té alguns temes d’aquests que et fan feliç. Tenen, els Manel, una música que et recorda un munt de músiques. No perquè no siguin originals, sinó perquè són tan originals que la seva qualitat ens evoca els millors moments de moltes altres músiques que hem sentit. N’Arnera citava els Antònia Font i els Mishima. Jo als Mishima no els acabo de trobar del tot. En canvi sí hi trobo pinzellades del millor i únic Pau Riba. O també d’en Sisa. O també en alguns punts en Pascal Comelade.

Bé, en tot cas, us hi enganxareu, segur. I fins i tot us podeu deixar arrossegar no només per les seves músiques, sinó també per les seves lletres, que juguen amb una irrealitat onírica absurdament propera, com de cada dia. De vegades fins i tot m’ha semblat que feien música d’anunci de compreses, que com tots sabeu, és la música i són els anuncis que ens prometen el món més net i feliç.

I és clar, no hi falta tampoc ni aquesta cançó ni aquesta lletra que evoca, des de la quotidianitat, lirismes èpics, d’aquests que tan necessitem per sobreviure, per tirar endavant:

“I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, se’ns baixa verge i de sobte ens revela que ens en sortim.
I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,
tot fent evident,
que per un moment,
ens en sortim.”

3 comentaris:

  1. Manel no està malament. Els Beirut són molt bons.

    ResponElimina
  2. Hòstia company, te'n vares comprar el disc? No sabia que encara quedés gent honrada que fes aquestes coses :-)

    ResponElimina
  3. GRAÇIES PER COMPRAR CULTURA.
    "SE TIENE QUE ACABAR CON LA PIRATERIA,O SE ACABARA LA MUSICA"
    MANZANERO.
    "LA PIRATERIA AUDIO-VISUAL,HA PROVOCAT MES ATUR QUE TOT EL SECTOR DEL AUTO-MOBIL.
    JAUME ROURE.
    NO PUC AMB ELS "LLESTOS"
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina