DEMOCRÀCIA? DRETS? ESTAT DE DRET? AIXÒ ÉS EL QUE REALMENT PASSA EN AQUEST PAÍS: UNA PUTA VERGONYA

Dimecres vaig publicar en aquest bloc que el nomenament d’en Josep Lluís Carod-Rovira com a vicepresident del Govern, pel Decret 230/2008 de 2 de desembre era NUL DE PLE DRET com a conseqüència d’estar fonamentat en una llei, la Llei 13/2008 de 5 de novembre, que el dia de promulgar el decret no estava en vigor.

És evident, per tant, que no hi pot haver cap acte jurídic vàlid fonamentat en una llei que no està en vigor.

A més de publicar el post al meu bloc, vaig enviar la informació a diversos mitjans de comunicació. Cap d’ells se n’ha fet ressò, fins el moment, d’aquesta il·legalitat.

Només un bon amic, periodista, em diu que ha intentat contrastar la informació amb Vicepresidència, i que a vicepresdiència li diuen que “ells consideren vàlid el nomenament”.

Tot plegat em sembla molt greu. Gravíssim. Estigueu atents a la cadena de despropòsits:

- un govern incompetent comet una ilegalitat total fent un nomenament que és NUL de PLE DRET.

- La conseqüència d’un acte nul és la nul·litat de tots els actes que es despleguen a la seva empara. En tècnica jurídica regeix el principi de “quod ab initio vitiosum est tracto tempore convalescere non potest”. No sé si el meu llatí és encara precís, segur que he escrit alguna cosa incorrecta. Però aquesta màxima jurídica aplicable al nostre dret indica que quan un acte és nul, el pas del temps no el pot convalidar, és a dir, que continua essent nul. En la teoria del dret això és el que diferencia els actes nuls dels anul·lables, que són convalidables pel pas del temps.

- El fonament de la meva argumentació està contrastat amb bons amics meus, prestigiosos juristes. No és un blocaire xalat que diu el que li sembla, no. És una denúncia que faig pública després de contrastar-la jurídicament amb juristes de primer nivell.

- La denúncia d’aquest fet gravíssim cau en un sac trencat. No hi ha cap mitjà de comunicació que “gosi” fer-se’n ressò. És la confirmació del totalitarisme en els mitjans que ha acabat imposant el tripartit. O és que a algú li sembla poc greu que un govern cometi una ilegalitat tan bèstia en el nomenament del seu vicepresident? Això seria, a qualsevol país del món, motiu suficient per a un escàndol, unes quantes dimissions i uns altres quants cessaments.

- Estem davant un govern que assumeix amb naturalitat saltar-se el dret, violar les lleis. No de cap altra manera podem interpretar que assumeixin un acte nul com a vàlid. És una actuació ilegal que posa en qüestió absolutament tots els actes que es despleguin a l’empara del decret de nomenament del senyor Carod Rovira. És, per tant, una situació que provoca una evident indefensió jurídica i que viola els més elementals principis de seguretat jurídica.

- Si amb una cosa tan evident com aquesta fan el que els hi ve de gust, saltant-se a la torera totes les normes del dret, què no faran en les coses que els ciutadans no som capaços de seguir i controlar????

- És una vergonya el paper dels mitjans de comunicació. Són l’evidència que estem en una democràcia “castrada”, en la mesura que no hi ha cap mitjà que s’atreveixi a fer-se ressò d’una denúncia tan greu, d’una ilegalitat tan bèstia comesa per un govern, i que pot tenir unes conseqüències imprevisibles. Si un govern no respecta les pròpies lleis, què ha de respectar?

- Em direu que els terminis, que un dia no és tan important. I tant si ho és. El compliment dels terminis, la subjecció al dret i la llei aplicable modelen absolutament la nostra estructura jurídica. Els terminis són una part fonamental de tot el dret, i el seu compliment és tan important, que comporta la validesa, la invalidesa, la nul·litat o l’anul·labilitat de tots els actes administratius.

Estic totalment desconcertat per aquesta situació. Davant la seva gravetat. Davant la gravetat que exemplifica… crec que no em queda cap altre remei que promoure una acció cívica per portar davant els tribunals aquesta actuació ilegal del govern de la Generalitat de Catalunya. Com a ciutadà, em sembla gravíssim que el meu govern actuï vulnerant el dret aplicable, i que fins i tot essent conscient, ho obviï. Per tant, només queda que els ciutadans, un cop més, ens armem i ens adrecem a l’administració de justícia per tal de denunciar aquesta vulneració dels més elementals principis de seguretat jurídica.

Resulta penós que el govern de la Generalitat de Catalunya cometi ilegalitats. Resulta penós que els mitjans de comunicació, per por del mateix govern, no s’atreveixin a denunciar-ho, a fer-ho públic. I resulta penós que hàgim de ser els ciutadans normals, anònims, d’apeu, que ens hàgim de mobilitzar fins al punt d’haver d’acudir a l’administració de justícia per defensar la nostra seguretat jurídica.

Ho farem. Més enllà de qualsevol consideració política en relació al tripartit, aquest menyspreu absolut del dret aplicable, aquesta vulneració del principi de seguretat jurídica no pot quedar en no res.

Per tant, us anuncio des d’ara que em mobilitzo per tal de restituir la legalitat i demanar a l’administració de justícia que declari NUL DE PLE DRET el nomenament del senyor Carod Rovira com a vicepresident del Govern. No dubto que l’administració de justícia atendrà la meva petició. I això serà una vergonya que s’escamparà sobre el govern i sobre tots els mitjans que no s’han atrevit a denunciar aquesta incomprensible situació i aberració jurídica.