Demà, de fet avui, dissabte hi ha un d’aquests partits grans per als que som futboleros: FCBarcelona vs Real Madrid.
Estic molt orgullós d’haver donat suport al Joan Laporta. D’haver-lo defensat des de la modèstia del meu bloc davant l’orgia reaccionària dels promotors de la moció de censura. En Joan Laporta ho va fer molt bé, ho va deixar de fer tan bé, però en cap cas per merèixer una moció de censura, i finalment ho torna a fer molt i molt bé.
Per tant, m’aplaudeixo i aplaudeixo que la majoria de socis no recolzéssim aquella infecta moció de censura.
Demà, per tant, futbol. Però no només futbol. M’enorgulleixo de pertànyer a la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi. Demà hem muntat un torneig de penyes barcelonistes en suport de les seleccions catalanes. Amb un parell de collons, sí senyor.
L’enfrontament contra el Madrid és el gran sucedani que tenim del nostre enfrontament nacional. Com a culers, ens motiva. Però com a catalans i catalanistes, en volem més. Per això ens va semblar molt oportú promoure aquest torneig. Serà un quadrangular, en el que també hi participaran les penyes barcelonistes de l’Urpa, de Cardedeu i de Formentera. Un autèntic luxe.
Tot plegat, amb el suport de la Plataforma proseleccions catalanes. Mireu, això em serveix per explicar una cosa. Jo vaig ser molt actiu en el tema del reconeixement internacional de l’esport català. Molt. Sempre ho he sigut. Fins el moment que la plataforma va decidir donar suport a ERC a les eleccions. Llavors me’n vaig desfer, vaig pensar que era indigne, i malgrat els molts amics, me’n vaig desentendre.
Però no m’he desentès de la reivindicació nacional. I per tant, hi seré sempre. Això són coses que els de la secta d’ERC no poden entendre, però que a mi em semblen cabdals. ERC i el seu sectarisme són un obstacle per a qualsevol reivindicació nacional, incloses les nostres seleccions. I tanmateix, no podem abandonar la seva reivindicació.
Així estem, i així demà, impulsat per la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi d’esdevindrà el 1r. Torneig de penyes barcelonistes en suport de les seleccions esportives catalanes.
Després ens fotrem una bona teca a un Via Fora, i més tard anirem al camp, a donar suport al nostre equip. Plegats, acabarem plegats, ja ho sé.
Però com sempre: Visca el Barça, Visca Catalunya… i mori el mal govern!
Estic molt orgullós d’haver donat suport al Joan Laporta. D’haver-lo defensat des de la modèstia del meu bloc davant l’orgia reaccionària dels promotors de la moció de censura. En Joan Laporta ho va fer molt bé, ho va deixar de fer tan bé, però en cap cas per merèixer una moció de censura, i finalment ho torna a fer molt i molt bé.
Per tant, m’aplaudeixo i aplaudeixo que la majoria de socis no recolzéssim aquella infecta moció de censura.
Demà, per tant, futbol. Però no només futbol. M’enorgulleixo de pertànyer a la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi. Demà hem muntat un torneig de penyes barcelonistes en suport de les seleccions catalanes. Amb un parell de collons, sí senyor.
L’enfrontament contra el Madrid és el gran sucedani que tenim del nostre enfrontament nacional. Com a culers, ens motiva. Però com a catalans i catalanistes, en volem més. Per això ens va semblar molt oportú promoure aquest torneig. Serà un quadrangular, en el que també hi participaran les penyes barcelonistes de l’Urpa, de Cardedeu i de Formentera. Un autèntic luxe.
Tot plegat, amb el suport de la Plataforma proseleccions catalanes. Mireu, això em serveix per explicar una cosa. Jo vaig ser molt actiu en el tema del reconeixement internacional de l’esport català. Molt. Sempre ho he sigut. Fins el moment que la plataforma va decidir donar suport a ERC a les eleccions. Llavors me’n vaig desfer, vaig pensar que era indigne, i malgrat els molts amics, me’n vaig desentendre.
Però no m’he desentès de la reivindicació nacional. I per tant, hi seré sempre. Això són coses que els de la secta d’ERC no poden entendre, però que a mi em semblen cabdals. ERC i el seu sectarisme són un obstacle per a qualsevol reivindicació nacional, incloses les nostres seleccions. I tanmateix, no podem abandonar la seva reivindicació.
Així estem, i així demà, impulsat per la Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi d’esdevindrà el 1r. Torneig de penyes barcelonistes en suport de les seleccions esportives catalanes.
Després ens fotrem una bona teca a un Via Fora, i més tard anirem al camp, a donar suport al nostre equip. Plegats, acabarem plegats, ja ho sé.
Però com sempre: Visca el Barça, Visca Catalunya… i mori el mal govern!
Demà dia complet. A veure si el Barça ens dóna una alegria que ja patim prou amb el govern que tenim.
ResponEliminaVisca Catalunya!...mori el mal govern!...i visca el barça...no?
ResponEliminaArribo aquí a misses dites. Quin partidàs!! quin patir!!
ResponEliminaCom dius, més o menys per aquí, molts varem viure el partit d'ahir com si fora selecció catalana contra Espanya. De moment és el que més s'hi assembla, i que bé que ens ho passem!
Vaig veure el partit en un bar (quina enveja si eres al camp) prop de casa envoltat de jovent apassionat i algún iaio entranyable. Amb l'ansietat del partit, se'm van escolar per la gola com si res quatre mitjanes. Dues a cada part.
En tornar a casa, em trobo la sogra (71 anys) acabant de veure un DVD amb la dona i la cunyada.
Has vist com plou? Oi que les portes a casa en cotxe? Com li podia dir a la sogra que havia begut massa.
Em vaig arriscar i vaig agafar el cotxe, sortosament la ciutat estava tant col·lapsada que no em vaig trobar cap control d'alcoholèmia. La retirada de carnet hauria estat el mínim.
Menys mal.
Em vaig fotre un xop de cal déu a l'estadi, precedit d'una nata espectacular en relliscar sobre el formigó humit quan sortia per anar al lavabo i que va anar seguit del penal fallat per Etoo, però tanta passió i penúria varen tenir la seva justa recompensa.
ResponEliminaAh, i la PB de Formentera va fer tercera al torneig, que no està gens malament ateses les baixes d'última hora, molt més rellevants que les del mandril.