IRRESPONSABLES

Les rates han acompanyat, des de sempre, la humanitat. La nostra convivència no és gens pacífica. De fet, aquests fastigosos rosegadors han estat els agents propagadors de les més terribles malalties que han castigat els homes, com p.ex. la pesta negra.

Són animals prolífics. I les seves fonts d’alimentació múltiples, i inclouen els materials (fusta, estany, goma, plàstic…). A les nostres societats urbanes, les rates han establert un hàbitat preferent a les clavegueres i a les diferents conduccions que porten els subministraments bàsics als nostres habitatges. És comú el deteriorament dels serveis per l’acció de les rates. Així, p.ex. les conduccions de telefonia, de gas o de llum en resulten afectades perquè les rates es mengen el plàstic o altres materials que les protegeixen. Les rates són les causants dels desperfectes, però són irresponsables, en la mesura que la seva acció rosegadora es dirigeix al plàstic, al protector, i no al conductor. Els danys en les conduccions són conseqüència de l’acció sobre el protector, no perquè facin una acció directa sobre els conductors.

Políticament hi ha molts personatges l’acció dels quals presenta sorprenents similituds amb l’acció irresponsable de les rates. Polítics que cegats per la recerca del seu propi aliment, és a dir, per la satisfacció del seu ego polític, roseguen els protectors de les diferents conduccions de la nostra societat i acaben causant un dany brutal sobre els nostres subministraments bàsics, sobre els nostres elements bàsics. No és, per tant, que la seva acció s’hagi encaminat a destruir aquests fils conductors de la nostra societat política. No. Simplement es tracta d’animals polítics irresponsables, que en el seu afany polític roseguen elements protectors bàsics, i acaben causant aquests desastres.

Aquesta reflexió m’ha vingut al cas aquest matí, quan sentia que aquest irresponsable absolut de n’Oriol Amorós havia decidit rosegar, com una rata de les que abans parlàvem, els protectors que condueixen la nostra convivència i relació social i política amb els “immigrants”.

En la seva ambició política, havia començat a rosegar i menjar-se els elements cabdals que conformen el contracte social. I ho havia fet amb absoluta irresponsabilitat, sense representar-se que en cap cas els seus deliris personals podien afectar greument tota l’estabilitat del nostre sistema convivencial.

El sr. Amorós ens ha proposat avui que els immigrants comencin a votar a les eleccions municipals amb la simple consideració d’haver viscut cinc anys a casa nostra, sense importar en quina condició hi hagin viscut.

Abans de seguir i anticipant que aquest debat no s’acaba avui, vull deixar ben clara una cosa: el pitjor del tripartit, el pitjor d’aquests líders del políticament correcte és que ens hagin inculcat la por de parlar de certs temes. En alguns casos, ho han convertit directament en delicte. En d’altres casos, i mercès al seu poder mediàtic i la seva fastigosa i falsa superioritat moral, en un delicte social, de manera que certs temes els han convertit en autèntic tabús. Si goses parlar-ne no dubtis que seràs etiquetat cruelment i llençat al pou de les bèsties, amb el pitjor de la humanitat. Ells, els que tan critiquen l’Església i que, un cop més, amb tant menyspreu consideren els catòlics, s’han convertit en la pitjor amenaça per a la llibertat, en els pitjors inquisidors, en La Nova Inquisició.

Doncs sí, amics meus. Des d’ara us aviso que no em fa CAP por parlar del tema de la immigració. I que en aquest bloc hi abocaré tots els arguments que em semblin oportuns en relació al tema de la immigració. Sense CAP por. Perquè jo sé perfectament que no sóc racista, i no m'haig de justificar per res. I perquè sé, encara més perfectament, que el debat sobre l’impacte de la immigració, el seu tractament i les polítiques a aplicar és un debat necessari, imprescindible, per a la nostra societat, i que no el podem fer ni matenir sota cap coacció, que no pot estar en cap cas presoner d’aquestes rates del políticament correcte. Perquè ja sabem que ells, davant qualsevol argument relacionat amb el tema de la immigració, ens acusaran de xenòfobs i de racistes. Per això proclamo que no em fan por. I que si volen, aquí em tenen. No sóc racista, però tampoc no sóc un covard que en un tema cabdal per al futur de la nostra societat no es pugui atrevir a parlar dels temes i les polítiques relacionades amb la immigració.

Avui intentaré no estendre’m gaire. Prou he fet amb deixar sentats aquest principis i similituds. Simplement crec que cal afegir que tot el debat s’ha originat perquè el tal Oriol Amorós s’ha volgut fer la foto política i mediàtica presentant tota una sèrie de bajanades polítiques en relació a les polítiques d’immigració. Les animalades que ha proferit en el seu document, que porta per títol “un pacte per viure junts i juntes” han necessitat que la consellera de justícia hagi sortit a dir públicament que no era cap document del govern, ni tan sols un document de treball, i que totes tan sols era un “document de bases”. I ha volgut treure ferro a l’afer.

Només amb aquest fet es demostra que n’Oriol Amorós ha actuat amb irresponsabilitat absoluta. Ha volgut instrumentalitzar un tema tan important com aquest en benefici propi, ha volgut “fer-se la foto”, i fer-se-la envoltat de tots els tòpics més menyspreables que acompanyen el políticament correcte.

Sense entrar, encara, al fons de l’assumpte, resulta revelador que a la pregunta del dia de RAC1, el resultat de l’enquesta hagi estat del 78% en contra de les propostes del tal Amorós, i només un 22% a favor.

Aquests resultats han començat a ser així des de primera hora del matí. De manera que mentre m’acabava de vestir per anar a treballar, ja han donat les primeres dades (un 72% en contra). A la tertúlia hi havia aquesta tertuliana horrorosa, insuportable, que es diu Gemma Calvet. Normalment quan hi és ja canvio d’emisora directament, perquè és insufrible. Si hi hagués un avisador de tòpics, com el que van treure en aquell gag del Krakòvia, mentre parla ella estaria petant contínuament. Doncs bé, aquesta impresentable no ha pogut estar-se d’acabar la seva arenga totalisticopoliticorrectoide dient que els resultats “amagaven una xenofòbia latent”. Vàtua l’olla la filladesamare.

El que us deia. No és possible parlar d’immigració sense que els totalitaris del políticament correcte s’abraonin a sobre nostre i ràpidament ens acusin de xenòfobs.

Doncs bé, en parlarem. Perquè, d’acord a les informacions que he llegit, el document “de bases” (algú m’ho pot explicar?), conté una barbaritat darrere l’altra. I pretén convertir, en la línia del tripartit, aquest país és una nova arcàdia del políticament correcte, absolutament incontrolada, i edificada totalment al marge dels interessos dels seus ciutadans.

Només un parell de coses. D’entrada, el plantejament del document és pervers. Es fonamenta exclusivament en l’atorgament de drets, sense exigència de cap deure, és a dir, no planteja cap contracte social que equilibri l'assoliment de drets en la mesura que es progressa en la integració i l'assumpció de deures.

Però el document és tan bèstia que fins i tot quan parla d'immigrants que hagin delinquit i hagin estat condemants ho fa establint la necessitat de "desenvolupar programes de retorn assistit per als presos”. A veure… un pres és un pres. I si l'ha feta i ha estat condemnat, a la presó. I si no és d’aquí i vol complir la pena al seu país d’origen, se’l du a una presó del seu país d’origen, per a que la compleixi íntegrament… i evidentment no torni. Però què vol dir “programes de retorn assistit”? O sigui que a sobre que parlem de gent que ha assassinat, maltractat, robat o furtat al nostre país, a sobre els hem d’assistir??

O encara més, quan obviant la separació de poders que ha de regir a qualsevol estat democràtic i de dret, parlen de “buscar solucions per a persones amb ordre d’expulsió ferma, que es pugui fer efectiva”, és a dir, ordres judicials. Aquí se’ls veu el llautó totalitari, perquè les úniques solucions que s’han de buscar a les resolucions judicials són el seu compliment obligatori. Què vol dir “buscar solucions”? incomplir la resolució judicial? Saltar-se les lleis perquè som “molt guais”?. M’agradaria que algú m’expliqués en què consisteix per a aquest personal d’Esquerra “buscar solucions” davant una resolució judicial.

Finalment, una altra discrepància de socarel: diu el document que aquest “pacte” (pacte??) assenyala la immigració com “una nova oportunitat per a definir el país que volem ser en el futur”.

Mira Amorós, no. Mireu, tots aquests que us dediqueu a rosegar els fonaments, els protectors, de la nostra societat… la definició del país que volem ser en el futur ja està feta. Queda clar? No necessito, no necessitem, ningú que m’imposi aquestes “noves oportunitats”. Ni tampoc necessito tot aquest discurset per saber què vull ser quan sigui gran. Una cosa és que parlem de com gestionem la immigració i quines polítiques apliquem, de les que ja s'apliquen (amb tota justícia, com l'assistència sanitària, l'escolarització, etc.). Però aquest poble, el nostre poble, fa molt de temps que sap què vol ser i fa molt de temps també que lluita per assolir el seu somni, la seva llibertat. No ens vingueu ara amb aquests discursets, ok? No necessitem estar-nos repensant contínuament, ok?

Aquesta per ara inexistent "necessitat de repensar què volem ser en el futur" només hi serà si les "rates polítiques" ens acabeu cortocircuïtant, rebentant les conduccions bàsiques per on circula el nostre nervi nacional, la nostra informació i el nostre sentiment nacional. Ja sé que tots els de la direcció d’Esquerra esteu treballant, amb el tripartit, per rebentar-ho, rosegant els nostres protectors, però no deixarem que us n’ensortiu. Portem més de 1.000 anys de nació a l’esquena i ara no ens heu de venir amb aquests discursets de “reinventar-nos” o “redefinir-nos”.