POLÍTICA PER A IMPOSTORS i l’editorial de La Vanguardia…

Fart. N’estic molt fart d’aquesta política tan miserable del nostre país, aquesta política feta únicament per impostors i per a impostors. Dissortadament és l’única política que es practica en el nostre país, com a mínim en el país i en els mitjans oficials.

L’últim exemple l’hem tingut amb el tema Tardà. Un tema francament ridícul. “Visca la República, mori el borbó”, va proferir enmig un escenari patèticament buït. Una autèntica “boutade”, una expressió que no té res a veure amb la política d’Esquerra, que ja no és ni independentista. Una d’aquestes coses que fa la direcció d’Esquerra de llençar algun estirabot, amb un major o menor grau d’elaboració, per allò del marcar paquet i mantenir entretinguts els incauts, perquè al darrere no hi ha res, absolutament res. Són frases, conceptes, inútils, buits, sense res, dits amb l’única intenció d’aparentar el que no s’és, com aquelles decrèpites actrius hoollywoodienses que encara es pensen que en la seva vellesa continuen essent un sex-symbol i fan els ulls caiguts a la càmera.

És evident, per tant, que no era cap alegat republicà, ni res que s’hi assembli. Igual que en el seu moment el tema del referèndum, igual que allò de les línies vermelles, etc. Pur fum per a continuar embaucant la parròquia sectaritzada.

Després les justificacions. Més patetisme.

Però és clar, una cosa que no hauria d’haver passat dels espais d’humor –negre en aquest cas, si voleu-, és sempre aprofitat pel feixisme espanyol i el col·laboracionisme local per muntar el ciri. I així comencen a magnificar els fets, com si fossin res. I comencen a dir barbaritats encara més grosses que les d’en Tardà. Aquesta gentussa ja sabem que no necessiten res per anar a per nosaltres, però amb aquestes coses tan gratuïtes com grotesques a sobre “els hi posem a ou”. A mi no em fa cap por fer-hi front, però per quelcom que valgui la pena, no per un patètic, només faltaria!

I així ens trobem empaitats pels impostors, atrapats, sense espai per a respirar, per a moure’ns, per a res. A una banda el patetisme dels qui defensen en Tardà. Per favor! Que si volem ser lliures alguna vegada el primer que cal fer és ser seriosos, fer les coses bé, no ser més patètics que els nostres enemics.

I a l'altra banda, el feixisme espanyol sense màscara. A què ve ara això dels fiscals? I després aquestes coses d’aquest xiringuito de matons que es fa dir sindicat, els tals “Manos limpias”, especialitzats en denúncies contra tot el que es mou, i que fa olor de llibertat. Un grupuscle de matons que hauria de ser ilegal, incapacitat per a exercir qualsevol acció legal. Doncs llegeixo que han denunciat en Tardà, els mossos, les mosses, la generalitat, les jerc, la plaça o el pavelló on es feia l’akelarre, els fotògrafs, les homilies d'Organyà i Déu Nostre Senyor per haver creat els catalans.

No amics, per a res. Ni tan sols volia escriure sobre aquest tema. Però em sembla necessari que denunciem que tots som víctimes d’aquesta política farsant, feta per impostors, que no té res a veure ni amb la nostra causa ni amb la nostra lluita. Res. I fins que no ens desempelleguem, no farem res.

Però la guinda de la impostura ha vingut de la mà de l’editorial de La Vanguardia. Avui s’han superat. Espectacular.

Ens ha dit La Vanguardia: "per a accedir al Parlament -al Congrés dels Diputats o al Parlament de Catalunya- s'haurien d'exigir-se uns requisits bàsics: saber parlar en públic, saber expressar-se amb una mínima correcció sintàctica el que es pensa; en definitiva, saber coordinar parla i pensament. Estar a l'altura. Tot treball correctament remunerat exigeix uns requisits. També el treball de diputat. El personal de segona, tercera o quarta categoria no hauria de passar el tall. Aquest és el veritable problema. La incompetència és el problema".

Senyors de La Vanguardia: NOMÉS PUC QUE APLAUDIR, i dir-vos que estic TOTALMENT D’ACORD AMB VOSTÈS. Totalment, insisteixo.

Ara bé, això potser també ho podrien exigir no només del diputat Tardà, sinó p.ex. i sense anar més lluny, del president de la Generalitat, el senyor Montilla. No els hi sembla?

Perquè és clar, si només s’atreveixen amb en Tardà, vostès fan trampa, molta trampa. Perquè si parlem de formació, és evident i conegut per tots, que el senyor Tardà reuneix uns “requisits” àmpliament superats en relació al senyor Montilla.

Perquè és clar, si demanem “saber parlar en públic, saber expressar-se amb una mínima correcció sintàctica el que es pensa; en definitiva, saber coordinar parla i pensament”… senyors vostès estan parlant del que no sap fer el senyor Montilla!!!

Perquè és clar, una cosa és que no ens agradi el que diu el senyor Tardà, però ho diu i ho expressa correctament, i sense llegir-ho, a diferència del president Montilla, que és un analfabet funcional en català, que fins i tot necessita d’una xuleta per poder escriure una dedicatòria de dues línies en un llibre d’honor.

Ah! Senyors de La Vanguardia. Em sembla que se’ls ha colat un follet a la seva assenyada editorial, i l’han atribuïda al senyor Tardà, quan en el fons, tan il·lustre diari el que volia és llençar l’atac més brutal que mai s’ha fet des d’un mitjà de Catalunya contra el president de la Generalitat. I que consti que estic d’acord amb el que diuen, però o bé fan trampa o bé s’han equivocat de destinatari….