dilluns, 1 de febrer del 2010

Sense dignitat

Ara no em puc estendre més. Vull agrair-vos a tants i tants que ens heu fet costat aquests dies. Vull expressar-vos el meu més sincer agraïment. Ha estat molt dur. I encara ho és. Sentir aquest matí la Rut Carandell a Can Basté mentint més del que parlava és vomitiu.

Però ja està. Per a mi la meva paraula és la meva paraula. I en tinc prou, i en teniu prou.

Parlaré abastament de tot el que ha passat. Cap problema. Si no ho he fet ja ha estat perquè no he tingut temps. Parlarem d'aquesta esceneta de "tanta dignitat" de dimitir, ara oralment, ara no per escrit, "elis elis". En fi. Dignitat, moltíssima dignitat...

Per ara us recomano l'article "La faldilla nacional" del Salvador Sostres al seu bloc. També, perquè no, que escolteu l'entrevista de la Rut a RAC1, amb un boli al costat i aneu apuntant totes les mentides que diu. A veure qui l'encerta, prometo donar-vos la solució!

Visca la terra, mori el mal govern i els tirans!

14 comentaris:

  1. Elies, des d'un reagrupat del nord, tot el meu suport. Esteu al costat de la raó, i som molts els que ho sabem.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Ànims, Elies. Amb persones íntegres com tu, el país seguirà tenint un futur esperançador davant seu.... I ja veuràs que, com diria el Butanito: "El tiempo, que es juez supremo, dará y quitará razones".

    ResponElimina
  3. Mai és tard si és a fí de be.

    Però pels que ja tenim molt avançada la 2ª edat i estem trucant a la porta de la 3ª, tot plegat és un "dejà vú".

    ResponElimina
  4. és increïble com ha acabat la Junta... en només 4 mesos! Els reagrupats de base, sense cap mena d'informació sobre les vostres picabaralles personals, hem de donar suport a la majoria de la Junta

    només amb el temps (força temps) sabrem si teniu raó vosaltres o ells

    ResponElimina
  5. Caarnús de Cal Bordoll2 de febrer del 2010, a les 2:15

    La capacitat d'intoxicar i fabular que té la Ruc (secció friskies) només es pot comparar a la de la nena per fer gargares. I efectivament, "estabamos al borde del abismo..y dimos un paso adelante".
    Patriotisme i dignitat deiem?
    No t'ho mereixes, no ens ho mereixem. Visca la terra, morin els mals governants..i a mamar-la a reus.

    ResponElimina
  6. Collons. No entenc absolutament res. Però és ben sospitós que es passi en pocs dies del més absolut abrandament a la més gran de les crítiques. T'he llegit, Elies, els més gran elogis a la figura d'en Carretero que es poden fer a la xarxa, i avui em trobo això.

    Comprendràs que no entenc absolutament res i estic sorprès. Molt sorprès.

    ResponElimina
  7. L'orella del Niki Lauda de Cal Bordoll2 de febrer del 2010, a les 2:55

    El dr.xiflado va convocar a tota la seva família a casa a dinar i quan els va tenir tots entaulats...BOOOOOOUUM. Va, i el tio s'immola al menjador de casa.
    Té collons o no la cosa?

    ResponElimina
  8. Elies, només un consell: no entris al joc de despotrigar tot el que abans defensaves: perderas tota credibilitat. Sigues caballer i el temps donarà la raó o el seny!

    Salut i endavant les atxes!!!!

    ResponElimina
  9. Elies,

    des d'un no-reagrupat, però amic i company, el meu reconeixement, el meu suport i una modesta dedicatòria:

    Honor als qui en les seves vides
    es varen donar per missió
    defensar les Termòpiles
    Que del deure mai no s'aparten
    justos i condrets
    en totes llurs accions
    però també amb pietat i clemència;
    generosos quan són rics
    i quan són pobres
    al seu torn en la senzillesa generosos,
    que ajuden tanmateix
    en allò que poden
    i diuen sempre la veritat,
    per bé que sense odi
    envers els qui menteixen
    I més gran honor els pertoca
    quan preveuen (i molts preveuen)
    que Efialtes apareixerà finalment
    i que els medes passaran.

    "Termòpiles", de Konstantinos Kavafis.

    Una abraçada, i ànims.

    ResponElimina
  10. Els mediocres s'han afiançat en el poder dins de Reagrupament amb el suport d'un líder que ha perdut el nord. Qué ha fet la nostra Pàtria per a mereixer aquesta humiliació? Que heu fet els servidors a la causa per mereixer tanta indignitat? El temps posarà a cadascú al seu lloc. Molts ànims a tots els sacrificats.

    ResponElimina
  11. Compatriota, no defalleixis.

    La dignitat i la raó són de la vostra banda, i el temps us donarà al final un cop de mà posant cadascú al seu lloc.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Francesc,

    Rep tot el meu suport i ànim.
    Tú, una de les poques persones vives, que té sempre present la trilogia "Deu, Pàtria, Honor" com a valors en totes les vessants de la vives, nomès et deus a la teva conciència de patriota lliure, competent i responsable.

    Tindràs, en poc temps, altres tasques patriòtiques, com sempre has fet.

    Una abraçada,
    Andreu

    ResponElimina
  13. Ànims amic, estic tant abatut i tocat que no em surten més paraules......
    Salut i Pàtria!

    ResponElimina