Em costarà bastant palar de la demència què el senyor Joan Carretero ha fet i el desastre que ha ocasionat. Però ho faré. No avui, però ho faré. No en tingueu cap dubte.
Ha estat una setmana duríssima, un autèntic infern. Els quatre membres decapitats de la Junta Directiva de Reagrupament hem patit un linxament que, ja us aviso, no quedarà així. Gaudiu per tant d’aquest moment, perquè els temps a venir seran molts dies de fúria.
Avui, tanmateix, i amb caràcter urgent, només volia fer dues reflexions:
Per ordre, la primera, és agrair les impagables mostres d’afecte que he rebut en aquests dies. Crec que mai podré agrair prou a tots els amics i amigues i tota la gent anònima que en aquests dies tan durs han estat al meu costat. He mirat de respondre a tothom, però crec que no ho he aconseguit. En molts casos, a més, molts missatges no sabia de qui em venien. Per tant, i des d’aquí, agrair tot el suport i carinyo rebuts. En aquest capítol d’agraïments vull fer una referència especial a molts dels companys blocaires que des del principi han participat en aquesta aventura que la setmana passada el Dr. Muerte, va decidir que tocava la seva fi. Dir, a més, que em sap molt de greu que un dels efectes de tot plegat és que bons amics i grans blocaires, com Primeres Collonades o Som i Serem hagin decidit, si més no de moment, deixar d’escriure. Confio cegament en un futur proper trobem prou motivació per reprendre junts la nostra activitat blocaire, l’activitat, a ple rendiment, de l’últim exèrcit de Catalunya.
La segona cosa que volia fer és expressar-vos la meva estupefacció per com s’ha produït el nostre linxament. Puc entendre que la gent es posicioni d’una manera o d’una altra, tingui una opinió o en tingui una altra. Tanmateix, hi ha hagut en el tot plegat un reacció absolutament sectària, acrítica, fanàtica, que m’ha posat els pèls de punta. Els qui fa temps tenim blocs des d’on s’ha criticat obertament i durament el tripartit, i molt especialment el paper d’Esquerra, estàvem acostumats a l’ataca d’allò que anomenàvem “jerkis” desquiciats.
Us haig de dir que el fanatisme sectari dels comentaris en aquesta setmana ha ultrapassat qualsevol límit imaginable en l’esfera de la racionalitat humana i, ja no diguem, en l’esfera política.
L’atac d’aquests clons/talibans ha estat tan demendent que desitjo molt que els seus autors se’ls puguin guardar i analitzar d’aquí un temps. Per què… quin és el comportament sectari? Doncs és aquell que, en una època de dificultats, assumeix un lideratge salvador, hi diposita totes les esperances i esdevé un autèntic taliban immolant-se on sigui, amb els arguments més aberrants, en defensa de les majors barbaritats que es puguin imaginar.
Combregar amb el despotisme més atroç, amb l’autoritarisme, amb el nepotisme, amb el totalitarisme chavista exhibit és un símptoma força preocupant del que pot estar passant a Reagrupament. Esdevenir un fanàtic jihadista immolant-se en públic és un símptoma força preocupant de la degradació moral, política i humana a la que poden arribar algunes persones.
Però avui em quedo amb l’article d’en Salvador Cardús. I imbuït pel seu esperit, avui no aniré més enllà. Ja tindrem ocasió, en la mesura que pugui ordenar tots els pensaments que en aquests moments conflueixen amb violència al meu cervell, de parlar-ne. Temps de sobres…
Ha estat una setmana duríssima, un autèntic infern. Els quatre membres decapitats de la Junta Directiva de Reagrupament hem patit un linxament que, ja us aviso, no quedarà així. Gaudiu per tant d’aquest moment, perquè els temps a venir seran molts dies de fúria.
Avui, tanmateix, i amb caràcter urgent, només volia fer dues reflexions:
Per ordre, la primera, és agrair les impagables mostres d’afecte que he rebut en aquests dies. Crec que mai podré agrair prou a tots els amics i amigues i tota la gent anònima que en aquests dies tan durs han estat al meu costat. He mirat de respondre a tothom, però crec que no ho he aconseguit. En molts casos, a més, molts missatges no sabia de qui em venien. Per tant, i des d’aquí, agrair tot el suport i carinyo rebuts. En aquest capítol d’agraïments vull fer una referència especial a molts dels companys blocaires que des del principi han participat en aquesta aventura que la setmana passada el Dr. Muerte, va decidir que tocava la seva fi. Dir, a més, que em sap molt de greu que un dels efectes de tot plegat és que bons amics i grans blocaires, com Primeres Collonades o Som i Serem hagin decidit, si més no de moment, deixar d’escriure. Confio cegament en un futur proper trobem prou motivació per reprendre junts la nostra activitat blocaire, l’activitat, a ple rendiment, de l’últim exèrcit de Catalunya.
La segona cosa que volia fer és expressar-vos la meva estupefacció per com s’ha produït el nostre linxament. Puc entendre que la gent es posicioni d’una manera o d’una altra, tingui una opinió o en tingui una altra. Tanmateix, hi ha hagut en el tot plegat un reacció absolutament sectària, acrítica, fanàtica, que m’ha posat els pèls de punta. Els qui fa temps tenim blocs des d’on s’ha criticat obertament i durament el tripartit, i molt especialment el paper d’Esquerra, estàvem acostumats a l’ataca d’allò que anomenàvem “jerkis” desquiciats.
Us haig de dir que el fanatisme sectari dels comentaris en aquesta setmana ha ultrapassat qualsevol límit imaginable en l’esfera de la racionalitat humana i, ja no diguem, en l’esfera política.
L’atac d’aquests clons/talibans ha estat tan demendent que desitjo molt que els seus autors se’ls puguin guardar i analitzar d’aquí un temps. Per què… quin és el comportament sectari? Doncs és aquell que, en una època de dificultats, assumeix un lideratge salvador, hi diposita totes les esperances i esdevé un autèntic taliban immolant-se on sigui, amb els arguments més aberrants, en defensa de les majors barbaritats que es puguin imaginar.
Combregar amb el despotisme més atroç, amb l’autoritarisme, amb el nepotisme, amb el totalitarisme chavista exhibit és un símptoma força preocupant del que pot estar passant a Reagrupament. Esdevenir un fanàtic jihadista immolant-se en públic és un símptoma força preocupant de la degradació moral, política i humana a la que poden arribar algunes persones.
Però avui em quedo amb l’article d’en Salvador Cardús. I imbuït pel seu esperit, avui no aniré més enllà. Ja tindrem ocasió, en la mesura que pugui ordenar tots els pensaments que en aquests moments conflueixen amb violència al meu cervell, de parlar-ne. Temps de sobres…
PS: Espero que ningú Des de l'Exili tingui la indecència de fer cap comentari a aquest post
I què faràs ara? Abocar la teva fúria contra Reagrupament? Entenc (de debó) que t'hagis (us hagueu)sentit linxat, però també hi ha hagut un linxament dels mèdia cap al projecte de Reagrupament i, com a cap visible, cap a Joan Carretero i els dimissionaris. Les formes que s'han utilitzat han servit per fer mofa, diem-ne, seriosa des de molts articles d'opinió de diaris importants i mofa directa (com la del Polònia de dijous). Per tant, em sembla que aquí tothom n'ha sortit molt escaldat.
ResponEliminaCom a reagrupat (de moment, i fins que no aconsegueixi treure l'entrellat de què collons ha passat aquí) només et puc dir que no poso en dubte, ni molt menys, la vostra dedicació efectiva i abnegada al projecte. Jo, per la meva feina i circumstàncies familiars no puc dedicar el temps que voldria a un projecte com aquest. I és per aquesta raó que no puc dubtar de vosaltres. Ni ho puc fer jo, ni cap dels reagrupats que no coneguin els detalls dels fets. Igualment, voldria que quedés clar que, per la meva banda, crec en el projecte de Reagrupament que encapçala en Carretero... de la mateixa manera que hi creuria si l'encapçalés la Carmen de Mairena o en Josmar.
Un cop dit això, un cop exposada la meva postura, voldria pregar-te dues coses:
- Que reflexionis sobre qui en pot sortir més beneficiat de continuar amb aquesta lluita. Crec que hauries de tenir en compte a l'hora de fer aquesta reflexió que et prego que facis (t'ho demano, eh? si no la vols fer, no la facis!) com he dit abans, que ningú a Reagrupament pot posar en dubte la vostra enorme tasca mentre vau tenir responsabilitats. I remarco: NINGÚ POT POSAR-HO EN DUBTE.
- Que segueixis les adreces IP dels que pengen molts dels comentaris que són més durs amb vosaltres. Bé, de fet no podràs seguir-ne gaires, ja que la majoria són comentaris anònims (anònim: que no fa conèixer el seu nom). No sóc tan pàmfil com per obviar que alguns d'aquests comentaris que tant injustament us han ferit són fets per membres de Reagrupament, però no crec que siguin ni tan sols la majoria del total dels comentaris que estan en aquesta línia. Ho dic perquè els partits polítics clàssics controlen bastant aquest món, i no podien deixar de passar una ocasió com aquesta de remenar dins la nafra.
Res més. I disculpa si et sents ofès pel meu comentari. No ho sé expressar millor i no sé com te l'agafaràs, però està fet des de la bona fe.
La veritat us farà lliures
ResponEliminaMuntaner a dit..
ResponEliminaQuina veritat?
La del "això no toca" i es fa una foto amb el President de la República francesa (demostració clara del no independentisme).
La del que falseja el pensament polític de Carrasco i Formiguera.
La que utilitza la imatge de Francesc Macià per demostrar un correcte catalanisme.
La que marca paquet i finalment no sap quins calçotets posar-se per baixar-se'ls el més ràpidament possible.
La del pensament únic que es va transformar en ecologista.
La que falseja vergonyosament la història imposant bilingüisme i centralisme com el súmmun del catalanisme.
Benvolgut Sr: A grans amics grans enemics.
No tinc ni idea del que ha passat, però crec que Reagrupament seguirà endavant amb bon peu. Possiblement també, d'una o altra manera, s'unirà un Messies, que no m'agrada ni un pèl però aconseguirà vots i obligarà a un canvi radical en el discurs polític del país.
Quan l'anomenada classe política d'aquest país tingui sentit d'estat, actuarà com a estat. Mentrestant pur infantilisme, corejat per centenars de blocaires i anònims con jo, que intenten redimir el país.
Des de l'exili, esborrat sense ni llegir-te. No persisteixis, malalt. No em llegeixis. Oblida't.
ResponEliminaJosep Puigverd
ResponEliminaParles de mofa i d’aprofitament dels nostres enemics per atacar a Reagrupament. Els arguments per generar aquesta mofa no els han donat els quatre, ni tant sol si realment fossin uns traïdors, aprofitats i que estiguessin actuant de mala fe. Els arguments per a tal mofa els han donat Joan Carreterro i els 12 dimissionaris que van cometre l’immens error de fer el ridícul amb un acte (dimitir 12 en front 4) injustificat.
Un cop comès l’error, repeteixo que immens, en lloc d’intentar reconduir-lo, van fer un pas més. Aquest pas ha estat el d’aprofitar-se de la bona fe dels reagrupats desconeixedors de la situació i de les persones per girar-los en contra dels quatre. Han abocat merda a sobre dels quatre amb l’únic propòsit de justificar els seus actes davant els associats i que aquests els donessin suport oblidant coses tant importants com la regeneració democràtica i la dignitat. Vull recordar-te com la Rut va sortir davant dels mitjans parlant de “cop d’estat”. Quina animalada. Es va parlar que els quatre estaven en contra del Laporta. En primer lloc això no és cert i en segon lloc, si ho fos, quin problema hi ha? No és pot discrepar? Davant aquestes declaracions, es normal que Reagrupats de bona fe es creguessin el que dient Carretero, Rut i els altres. I ells eren conscients de la seva força i ho van fer conscientment per maxacar els quatre i justificar el seu error.
Com tu dius, lo important és el projecte, i per això, que aquest projecte el lideri un grup de gent capaç de fer el que ha fet, no li dona gaires garanties d’èxit.
Muntaner ha dit
ResponEliminaCaram amb el seu sentit de la democràcia.
Déu ens guardi el que vostè pugui entendre per renovació democràtica.
El que he escrit anteriorment: Pur infantilisme.
Amunt i Crits ¡¡
QUE TRIST¡ JORN A JORN,TINC LA SENSACIO QUE HEM TORNAT AQUELLS ANYS DE "RADIO PIRENAICA"...O APOCALIPSIS O FANTASIES FORA DE MIDA.CALMA COMPANYS,TOTS SOM NECESSARIS,LA LLUITA CONTINUA.
ResponEliminaJUGANT AMB BCN.
Muntaner a dit:
ResponEliminaPer anònim "que trist"
Si la lluita contínua, però com va dir el Molt Honorable Heribert Barrera, de "catalans catalans" som ja minoria.
La globalització (internet), ens inclina a la microsegmentación i pot destruir en pocs anys el que els espanyols no van aconseguir en 300 anys. En qualsevol cas el pròxim decenni pot ser molt important per a les nostres llibertats, davant la greu crisi en què entrem (encara estem a les portes).
Només volia dir-te que em sap molt de greu com us han tractat als 4. No són maneres, passés el que passés i tinguéssiu (o no) alguna culpa.
ResponEliminaSi havia algun tema a reconduir es podria haver fet d'una altra manera? Tampoc trobo bé els atacs contra el que ha quedat d'RCat, perquè el projecte era bo, fins ara.
Espero que la cosa es rectifiqui i tot torni a mare.
Ànims!! I si has d'explicar la teva veritat fes-ho amb seny, no et deixis emportar per un "dia de fúria", siusplau.
Sobretot per tu mateix, que ets qui més patiries, perquè RCat continua com si res. O això sembla.
Per fi s'ha aconseguit, expulsar-vos de la Junta. Feia dies que tenia una ampolla de xampany per celebrar-ho. Amb animals com tu les coses no anaven bé. Ets un desastre que ha fet moltes coses malament i en Carretero t'ha salvat el cul 4 o 5 vegades, fins que ha obert els ulls.
ResponEliminaGràcies Carretero per treure aquesta miseria de persona com és el Dies de fúria.
Anònim si tant malament ho feia perquè no vas sortir tu a explicar a la resta de Reagrupats com fariem els actes de l'11 de setembre? és un exemple perquè hi han molts.
ResponEliminaL'Abad és un patriota de cpa a peus, dels pocs que vaig votar per la Junta és dels que va sortir i del que n'estava més orgullós que em representés, ara casi no em trobo representat amb aquesta Junta.
Ànims!