L’afició a la boxa continua creixent a Catalunya. Divendres hi va haver una magnífica vetllada de boxa a les Cotxeres de Sants. Cinc combats amateurs i dos de professionals, l’últim dels quals, per al Campionat d’Espanya de pesos lleugers.
L’ambient, un cop més, fenomenal. Ple total. Vam saludar tota la gent de la boxa més moderna a Catalunya i ens van convidar a seure a la segona fila, davant del quadrilàter, i entre algunes velles glòries de la boxa a Catalunya.
Els cinc combats amateurs van ser interessantíssims. I algun de realment espectacular. Hi ha nivell…
Pel que fa al primer dels combats professionals, una mica decebedor, per excessivament passiu.
El plat fort de la vetllada era el campionat d’Espanya de pesos lleugers, entre en Suso, de Galícia, i el púgil local, en Karim, àlies “El Diablo”, en un combat previst per a 9 assalts de tres minuts. En Suso arribava a la disputa del campionat després de 12 victòries consecutives. Però no va ser rival per en Karim. En el primer assalt, després d’un intercanvi de cops en proximitat, en Karim va fer anar per terra en Suso en dues ocasions. L’arbitre va iniciar el compte enrere en la segona ocasió, però el púgil es va recuperar, fins la campana del primer assalt. Malgrat la campana, tots els assistents vam veure que no hi havia combat. I així va ser. Només iniciar-se el segon assalt en Karim li va fer entrar un cop que va acabar amb el combat, per KO.
En Karim és de nacionalitat marroquina, i va pujar al quadrilàter al costat de la senyera, i es van interpretar Els Segadors.
Sortint de la vetllada, amb el meu germà, vam rememorar l’època daurada de la boxa a Catalunya, amb en Gironès, campió d’Europa, que va disputar, l’any 1934, a una plaça Monumental plena de gom a gom, el títol mundial a un nordamericà, que va guanyar. En Gironès formava part de la guàrdia personal del president Companys.
En un apunt a facebook en Roger Malló (el Canari Visionari) recordava que el seu avi havia fet d’espàrring d’en Gironès. Dissortadament, després d’una gran tradició a Catalunya, la boxa es contempla, avui en dia, i malgrat la recuperació que està experimentant, com una cosa estranya i amb un punt marginal. Però a Catalunya hi ha molta gent que estem amb la boxa, i hi ha molts clubs i gimnasos que estan fent una feina increïble per tornar la boxa al lloc que es mereix.
Des d’aquí, el meu reconeixement a tots ells. I especial agraïment a tota l’organització i els amics del BF.
L’ambient, un cop més, fenomenal. Ple total. Vam saludar tota la gent de la boxa més moderna a Catalunya i ens van convidar a seure a la segona fila, davant del quadrilàter, i entre algunes velles glòries de la boxa a Catalunya.
Els cinc combats amateurs van ser interessantíssims. I algun de realment espectacular. Hi ha nivell…
Pel que fa al primer dels combats professionals, una mica decebedor, per excessivament passiu.
El plat fort de la vetllada era el campionat d’Espanya de pesos lleugers, entre en Suso, de Galícia, i el púgil local, en Karim, àlies “El Diablo”, en un combat previst per a 9 assalts de tres minuts. En Suso arribava a la disputa del campionat després de 12 victòries consecutives. Però no va ser rival per en Karim. En el primer assalt, després d’un intercanvi de cops en proximitat, en Karim va fer anar per terra en Suso en dues ocasions. L’arbitre va iniciar el compte enrere en la segona ocasió, però el púgil es va recuperar, fins la campana del primer assalt. Malgrat la campana, tots els assistents vam veure que no hi havia combat. I així va ser. Només iniciar-se el segon assalt en Karim li va fer entrar un cop que va acabar amb el combat, per KO.
En Karim és de nacionalitat marroquina, i va pujar al quadrilàter al costat de la senyera, i es van interpretar Els Segadors.Sortint de la vetllada, amb el meu germà, vam rememorar l’època daurada de la boxa a Catalunya, amb en Gironès, campió d’Europa, que va disputar, l’any 1934, a una plaça Monumental plena de gom a gom, el títol mundial a un nordamericà, que va guanyar. En Gironès formava part de la guàrdia personal del president Companys.
En un apunt a facebook en Roger Malló (el Canari Visionari) recordava que el seu avi havia fet d’espàrring d’en Gironès. Dissortadament, després d’una gran tradició a Catalunya, la boxa es contempla, avui en dia, i malgrat la recuperació que està experimentant, com una cosa estranya i amb un punt marginal. Però a Catalunya hi ha molta gent que estem amb la boxa, i hi ha molts clubs i gimnasos que estan fent una feina increïble per tornar la boxa al lloc que es mereix.
Des d’aquí, el meu reconeixement a tots ells. I especial agraïment a tota l’organització i els amics del BF.
Conec en Karim personalment i he de dir que és un tiu força trempat. Espero que tingui força èxits!!
ResponEliminaHaig de reconèixer que en un comneçament no les tenia totes amb mi en relació a donar suport a en Karim, però la posada en escena, prèvia al combat, va disipar els meus dubtes. El gallec al costat de l'estanquera i amb l'himne d'Ecspanya, i en Karim, sota la senyera i Els Segadors com a himne. La majoria dels assistens no es van posar dempeus amb cap dels 2 himnes i en relació amb els que es van posar dempeus amb un i altre, la cosa va estar mot reaprtida, per tant anem pel bon camí. No hem de permetre que esports amb tanta tradició a Catalunya, caiguin en mans dels espanyols.
ResponEliminaSobre la historia de la boxa a Catalunya us recomano el podcast de l'"En Guardia" (programa 177) , a Catalunya Radio. http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944
ResponEliminaAlguns dels boxadors feren d'escolta dels presidents de la Generalitat