La figura de Salvador Espriu forma part de tots els mots que maldestrament fem anar. Ell, l'home pulcre, endreçat, que meravellosament va descriure n'Espinàs a Relacions particulars. En homenatge, i amb tota l'admiració per qui va lluitar per salvar-nos els mots.
FINAL DEL LABERINT, I
ResponEliminaAmb lent dolor esdevé somni fosc
aquella llum dels altíssims palaus.
I el temps l’escampa pel record, ja flor desfeta
als dits aspres de pluja del meu extrem hivern.
Miro tota la nit i sento el cor
vastíssim de la terra, el maternal
respir fangós que guarda el vinent blat.
Arribaran demà tranquil·les hores,
obertes ales amples dels ocells
duran al camp les grans calmes d’estiu.
Hi haurà potser molt piadosos arbres
d’ombres esteses damunt secs camins.
Però jo, que sabia el cant secret de l’aigua,
les lloances del foc, de la gleva i del vent,
sóc endinsat en obscura presó,
vaig davallar per esglaons de pedra
al clos recinte de llises parets
i avanço sol a l’esglai del llarg crit
que deia per les voltes el meu nom.
Ps, Gràcies, Elies.
Al final hem estat més de 200 els blocs de la catosfera que hem recordat Espriu, Un molt bon homenatge!
ResponElimina