Adjectius, Esquerra i Pornografia

L’ús dels adjectius, en general, és un tema complexe. Saber adjectivar correctament no és fàcil. I fer-ho bé, parlant o escrivint, i adequadament al registre del discurs, és un molt bon indicador del domini d’una llengua.

Els adjectius acaben definint les coses i tracen el nostre discurs. Però al darrere del seu ús hi ha sempre un discurs, un relat (que en diuen ara), una idea a expressar que pren forma –oral o escrita- trobant l’adjectiu precís que construeixi adequadament el missatge que volem transmetre.

Un ús deficient dels adjectius, paradoxalment, el que fa és posar en evidència la persona. El “no sé com dir-ho, no sé com explicar-ho, no trobo les paraules” vol dir que et manquen adjectius a la teva vida. Un abús dels adjectius, un ús barroc, recarregat d’adjectius en les nostres construccions orals o escrites, pot neutralitzar el missatge, submergir-lo en un nus hiperbòlic i buit, sobreactuat, purament retòric. Finalment, no fer servir els adjectius adequats és, per a mi, el pitjor dels escenaris, perquè ens aboca al ridícul.

Ridícul és el que ha fet avui la portantveu d’Esquerra, la sra. Anna Simó. En una mena de botifarrada o no sé què (és admirable la voracitat dialèctica que es desperta en els dirigents d’Esquerra en aquesta mena d’escenaris, botifarrades, calçotades…) la Sra. Simó ens ha dit que unes declaracions del president del govern espanyol, Sr. Zapatero, eren “pornogràfiques”.

És evident que el que hagi dit en ZP i el que hagi dit la Simó no importa a ningú, està mancat de qualsevol rellevància, és intranscendent. Només m’hi refereixo per aquesta adjectivació sorprenent de la portantveu d’Esquerra.

Pel que sembla, en ZP havia dit que no ens calia patir pel sentit de la sentència del TC, ja que des del govern espanyol, en allò que la sentència pugui retallar, declarar inconstitucional, farà servir la via de l’art. 150.2 per a habilitar competencialment la Generalitat, per a restituir, per aquesta via, els continguts de l’Estatut.

A la Sra. Simó això li sembla “pornogràfic”. Quan ho he sentit he flipat. Poc porno, em sembla, ha vist la Sra. Simó. Què vol dir, que és “pornogràfic”. Entenc que ha fet servir aquest qualificatiu amb una voluntat denostadora, crítica, com a sinònim d’una cosa terrible, molt lletja, abominable.

He anat a la viquipèdia, a veure el què. I ens diu coses interessants:

“La pornografia és qualsevol manifestació relacionada amb l'exhibició o evocació explícita d'actes sexuals amb la finalitat principal d'excitar.”

“...No obstant això, admet altres manifestacions lligades a tota mena d'activitats i esdeveniments artístics, culturals o merament socials (pintura, escultura, teatre, discurs, moda, etc.). En els últims anys, el qualificatiu pornogràfic s'ha vingut aplicant en sentit ampli i amb caràcter pejoratiu o de mera desqualificació a un gran nombre de supòsits i situacions. D'aquesta forma s'utilitza sovint per titllar qualsevol cosa de contrària a la moral o a l'ètica dominants.”

Ok, com que no veig res d’excitant ni en el sr. ZP ni en la sra. Simó, suposo que, com deia, estem en aquest supòsit de qualificatiu pejoratiu, desqualificatiu. El que és sorprenent és que aquest ús se situa en referència a coses contràries a la moral o l’ètica dominants.

No entenc, de cap manera, com unes declaracions com les d’en ZP poden ser pornogràfiques. Tornem al context, a veure si les declaracions de la Sra. Simó han vingut induïdes per un cert context o descontext. Una “botifarrada”, mmmmmm

Potser podria acabar el post aquí, i evitar el que tanta gent em critica –justament- que els faig massa llargs. Però no vull, tinc més coses a explicar.

Com p.ex. que ja que la Sra. Simó ha fet anar aquest qualificatiu de manera tan ridícula, ella, que és filòloga, que potser podria saber quina és l’etimologia de la paraula pornografia: ve del grec porne es "prostituta" i grafía, "descripció", és a dir, "descripció de prostitució".

A mi se m’acut que d’acord a aquesta etimologia el que és autènticament pornogràfic és Esquerra, les polítiques d’Esquerra, el discurs d’Esquerra, els pactes d’Esquerra i la direcció d’Esquerra. Tot això sí que és pornografia. Pornogràfic sí que ens serveix per a descriure l’actual Esquerra, convertida en una puta barata que ofereix els seus serveis a canvi de pasta, a canvi d’alimentar les seves xarxes clientelars. Tot plegat, molt d’acord a allò tan porno de la “pluja fina”, mmmm

Pornogràfic és, també, d’acord a la definició abans esmentada, en termes d’adjectiu pejoratiu, fer coses contràries a la moral. O no és contrari a la moral tot el que està fent Esquerra i la seva direcció? No és pornogràfic, és a dir, contrari a la moral dominant, enganyar, fer anar allò de l’equidistància quan ja tens prèviament tancats uns pactes?

O no és pornogràfic, contrari a l’ètica, tot el sarau aquest, tan despòtic, del sr. Puigcercós dient al Sr. Carod que no anirà a les llistes? Caramb amb els demòcrates…

O fins i tot, cenyint-nos al tema del TC… no és molt més pornogràfic tot el recital d’Esquerra en relació a l’Estatut? No és porno dur, p.ex. que reivindiquin una modificació del TC per tal que no pugui conèixer de recursos contra els estatuts d’autonomia? Que encara en volem fer un altre??? Això sí que és porno dur, hard.

En fi, com us deia, tot això, totes aquestes declaracions, tot el que vingui d’Esquerra m’avorreix extraordinàriament, són una mena de llaga que hem de patir, confio que per molt poc temps. Però és que avui, amb aquestes declaracions… home, no es poden deixar boles tan a huevo per a smashar…