BLACK HAWK DOWN

Estigue’t tranquil. Respira. No importa que plogui. No importa que portis molts dies tancat en aquesta gàbia. No importa que comptis per minuts el temps que falta fins que te’n puguis sortir. O intentar-ho.

He encès una altra cigarreta, i he demanat una altra canya. El cambrer, negre i prim, m’ha fet venir al cap la película Black Hawk Down. “Los larguiruchos”, deien els Delta. He fet per pagar. Però llavors el meu cap ja se n’havia anat.

Mentre t’esperava he recordat el meu diàleg favorit de BHD. Quan el Delta, un cop rescatats de l'infern, s’adreça al marine i li diu que hi torna, perquè encara hi queden companys... “Mai entendran perquè ho fem. No entendran mai que la raó és el company que tenim al costat. I això és tot. I res més”.

Sovint sobrevolem les nostres pròpies misèries, o les misèries dels altres. Sovint, o en el millor dels casos només alguna vegada, ens veiem abocats a recórrer a aquesta fidelitat brutal, gairebé sanguínia, indestructible.

Segons la Viquipèida, l'honor és una qualitat personal que reporta l'estimació i el respecte de la comunitat per les pròpies virtuts i la conducta.

Les virtuts són tot sovint discutibles. Però la conducta no. Conduir-se adequadament forma part del nostre honor. Saber que fins i tot en situacions límits pots fer una cosa pel company, pel camarada, que tens al costat... forma part d’un cert codi d’honor que molts de nosaltres assumim fins les últimes conseqüències.

No deixar tirat mai un camarada. Fer coses fins i tot pel damunt del que voldries, perquè hi ha un camarada. No apretar a córrer davant una situació de risc, perquè hi ha un camarada, i et quedes al seu costat.

Hi ha uns codis de conducta que es corresponen amb codis d’honor. Però que només podem valorar les persones per a les qui l’honor forma part del nostre codi vital. L’honor com a divisa, l’honor guanyat per la pròpia actitud, per la pròpia conducta. Davant tanta mesquinesa i covardia que ens envolta.

Com que aquest blog és anònim, hi ha coses que em puc permetre el luxe d’explicar-les, sense por de semblar impúdic, sense vanitat. Fa molts anys d’això, molts, uns companys em van salvar d’una pallissa monumental, d’hospital. Ens coneixíem i respectàvem, però érem poca cosa més que saludats. I se la van jugar, i em van salvar la pell. D’aquell dia ens vam fer amics, i fins ara. No en vam parlar mai, d’aquell incident. Anys després, força anys després, mentre estàvem fent unes birres amb alguns d’aquests amics va aparèixer una banda de nazis que anava a per un d’aquests amics, justament qui feia tants anys m’havia salvat de la pallissa. Van aparèixer navalles. Jo era conscient que anaven a pel meu camarada. El vaig posar darrere meu, contra la paret, i em vaig interposar al nazi que el volia mullar. Vaig passar molta por, moltíssima. No sabia com reaccionaria l’individu que tenia al davant, navalla en mà. Però per sort per a mi va marxar.

No n’hem parlat mai més, amb el meu camarada. No cal. Tots dos vam actuar guiats per un codi d’honor, per un codi de conducta que fa que no abandonis mai un camarada.

No calen noms ni cognoms. No cal res. No calen agraïments. Només cal mantenir-se fidels a un cert codi d’honor, no pel codi en si, sinó pel convenciment d’estar fent sempre el que toca, que la teva conducta és sempre la que s’espera de tu, és sempre la que creus que els altres esperen de tu, sense demanar-t’ho, sense agraïr-t’ho. No cal.

Torno a sentir el soroll de les aspes de l'helicòpter sobre meu. Miro la cigarreta encesa, i el mòbil que sona. El cambrer negre serveix altres birres, i porta una samarreta que demana que somriguem. Ho faig. Deixo l’euro de la canya sobre la barra, recullo la jaqueta i surto al carrer. Ha deixat de ploure. La veig aparèixer per la cantonada, i m’hi acosto, content. Darrere meu el camió de la brossa aixeca els contenidors, els sacseja i s’engull la seva immundícia.

Ella no sap que necessito de la seva mirada transparent, neta, per a alliberar-me de tanta merda, de tanta misèria, i li agraeixo que hagi volgut quedar. Anem al Maria. Vull sentir Ring of Fire. La veu de Jhonny Cash ofega el so de l’helicòpter, i somric. Ring of fire, camarades, honor... per a molta gent codis inaccessibles, incomprensibles, conductes impossibles.