FIGHT CLUB

Ahir vaig tenir la sort de poder assistir a una enorme vetllada de boxa a BCN (àrea BCN), enmig d’un ambient increïble, acollonant.

Vaig tenir la sort, a més, de poder contemplar els diferents combats a la zona VIP, entre alguns dels més grans i nostrats púgils.

La boxa és un esport increïble, fantàstic. Té, a més, una enorme tradició a Catalunya. Als anys trenta, eren molts els militants d’Estat Català que la practicaven.

Pel que fa a mi, sempre l’he admirada molt, sempre l’he considerada un esport molt atractiu. Requereix d’una forma física espectacular, i implica un treball de braços i una defensa superior insuperable.

Com a pràctica esportiva només té un petit problema, i és la seva competència amb les arts marcials japoneses, fins i tot orientals, des del punt de vista de defensa personal. I és que descuida absolutament la defensa inferior, és a dir, de l’abdomen en abaix, especialment cames. En no ser permesos els cops inferiors –evidentment- la defensa de la boxa no proporciona eines ni tècniques de protecció inferior. També té un altre petit desaventatge, que és que la seva defensa superior és molt propera al cos, a la cara, de manera que la protecció superior pot quedar excessivament condicionada davant determinades modalitats d’atac no boxístics, fora del reglament de la boxa.

Arts marcials com el Jiu Jitsu europeu, que vaig practicar una bona colla d’anys, han integrat inteligentment moltes de les tècniques de la boxa, sobretot en relació al colpeig: cross, crochet... Els cops de la boxa són terribles, espectaularment eficaços. I tot i que com en qualsevol art marcial, sempre sorgeixen, parteixen, d’una posició defensiva, el Jiu Jitsu els ha sabut adaptar molt inteligentment a partir de modificar la posició del cos.

Pel que fa a la defensa superior l’única diferència gairebé rau en la distància dels braços en relació a la cara, molt més propera a la boxa, més allunyada al Jiu Jitsu, defensa que proporciona avantatges davant atacs elevats, com p.ex. un atac amb un pal. Sempre proporciona un major marge de defensa.

Evidentment, la defensa inferior és molt diferent en relació a la boxa. La posició de les cames no té res a veure. En el Jiu Jitsu la posició de tot el cos no és frontal, com a la boxa, i sempre tens una cama avançada i el cos alineat de manera que ofereixis la mínima exposició possible a un atac frontal, així les cames són també un element clau en la defensa i el possible contraatac, i els moviments evasius són molt més variats i eficaços. I també, molt important, proporciona una molt més eficaç protecció davant qualsevol atac als baixos, a les zones "nobles".

Ho sento, me n’he anat. Volia parlar només del bon ambient de la vetllada boxística, del gran espectacle que és una vetllada d’aquesta naturalesa, i de la importància que té per a BCN que iniciatives d’aquesta mena siguin freqüents, proliferin, i ens hi congreguem tots els amants dels esports racials, durs, de combat. Combats amb regles, esportius, sans. Combats amb gent (entre els que evidentment no m’hi incloc!!!) que porta infinites hores de gimnàs i preparació, i que mesuren la seva força, tècnica i preparació amb altres esportistes.

Va ser un moment, també, de trobar-se algun que altre antic camarada esportiu i/o polític, de fer algun whisky a la zona VIP i de tornar a casa amb la sensació d’estar participant en el ressorgiment d’un esport magnífic, dur, noble, i de gran tradició al nostre país.

PS: dedico el post al camarada Met, recentment reagrupat, estic ben segur que sabrà valorar, per tradició familiar, aquest homenatge a la boxa, de la mateixa manera que jo sé valorar que formi part del nostre Ring of Fire.