Inglourious basterds II: més sobre la resistència blocaire

Últimament escric menys i ho faig més crípticament. De vegades simplement em lliuro a posts delirants, on deixo anar les meves vivències barrejades amb les meves fantasies. Em sap greu per vosaltres, perquè fins i tot jo de vegades perdo l’orientació sobre el que és realitat i fantasia.

La implicació en el projecte de Reagrupament fa que tot el temps que la meva activitat professional em deixa lliure el dediqui a aquest projecte polític. Llavors, quan arribes a casa, sempre tard, tens el cervell eixut, un enorme cansament físic i psíquic, incrementat pel funcionament en xarxa i a la xarxa, que fa que no puguis desconectar gairebé mai. Però estic orgullós, molt orgullós, de la feina feta. I també estic molt orgullós que en aquesta aventura política ens hi hàgim aplegat, militant, molts dels meus millors amics i amigues blocaires. No cal passar llista, però hi som, i tothom està donant “el callo” per aquest projecte independentista i de regeneració democràtica que tant urgent és per al nostre país.

Ja ho havia comentat alguna vegada, però no em fa res tornar-m’hi a referir: és molt emocionant trobar-te treballant amb els camarades que ens vam conèixer a Blocs amb Estrella i després a BAT BLOCS. De fet, és molt emocionant, també, veure el nivell tan alt de compromís que hem adquirit i de coincidència entre tots nosaltres. No és estrany que quan ens trobem acabem tots fent unes birres i unes risses. Hi ha, entre nosaltres, una especial camaraderia.

Avui, tanmateix, em vull referir a aquest darrer exèrcit de Catalunya que som els blocaires, no només des del punt de vista del compromís adquirit, sinó des del que ens va unir, fer entrar en contacte: l’activitat als nostres blocs.

Primer de tot, el primer que cal, és descobrir-se davant els amics, els camarades, del Cimera (Extraordinària). Mireu, els cimerencs sempre han estat l’exercici blocaire més brillant, desacomplexat, gamberro i original de la catosfera. I ho continuen essent. El darrer post, denunciant els Kinkis, és una obra mestra de compromís, diligència, inteligència i denúncia… és un compendi de totes les virtuts del “fet blocaire”. Senzillament insuperable. Aquests posts són un dels exercicis més grans de llibertat als que podem assistir. Els Cimera han aconseguit modelar un estil propi, un llenguatge vibrant, gamberro, corrosiu, fins i tot vitriòlic. Han aconseguit generar un llenguatge propi, una autèntica “jerga”, que juga amb una sorprenent intel·ligència i imaginació amb els conceptes, els fets i, sobretot, les persones. Des d’una insubornabilitat patriòtica a prova de bombes i atacs, Cimera (Extraordinària) és un dels més extraordinaris blocs que ha parit la catosfera. Un bloc senzillament genial, indispensable, únic, insubstituïble i inimitable.

Segon, vull homenatjar el retorn del mític Joan Arnera a la catosfera. Ho ha fet des d’un nou bloc, Les segones intencions. Un nom crec que molt pensat i adequat a l’autor i a aquesta segona etapa catosfèrica, després que ens abandonés, ens deixés orfes, fa uns quants mesos. N’Arnera, és, sens dubte, el blocaire més brillant de la catosfera. Els seus posts brillen com un bisturí, són fins, esmolats, tallants… i tan elegants! L’Arnera sempre ha estat, per a mi, l’enfant terrible de la catosfera, perquè té aquesta personalitat marcada, lliure, que reivindica permanentment… però sempre des d’un compromís tan únic com la reivindicació lliurepensadora, el dret a dir sempre el que pensa, el dret a ser sempre àcid. Per això trobo que l’estètica de la nova capçalera del bloc li escau del tot: evoca el dimoni que porta dintre, evoca perfectament aquest esperit rebel i compromès, però que situa per sobre de tot el seu dret a dir en tot moment el que pensa, i a fer-ho amb totes les paraules i l'acidesa que calgui. El retorn del gran Joan Arnera és la millor notícia que hi ha hagut a la catosfera des de fa molt de temps, potser, si m’ho permeteu, des de la festa que vam fer al Pepsi Club els Blocs amb Estrella o des de la posada en marxa de BAT BLOCS…(je je je)

Tercer: la catosfera és viva!!! No només perquè blocs com el Cimera hagin continuat sempre al peu del canó, o perquè poguem cel·lebrar el retorn de vells camarades com en Joan Arnera… No, la catosfera rebel, el maquis blocaire, és viu, ben viu, perquè encara sorgeixen nous blocs brutals, sensacionals. Sí senyors, avui vull cel·lebrar i compartir amb tots vosaltres que tenim uns nous camarades militant en la nostra rebel·lia: EL SOMETENT DE MAIANS. Quin gran bloc! M’encanta! M’encanta redescobrir aquesta energia del bloc novell, aquesta força, aquest nou estil que podem redescobrir a cada nou post. El Sometent de Maians és un dels nous blocs de referència de la nostra xarxa rebel. No us el perdeu. Un bloc gamberro, un bloc desacomplexat, políticament insolent, fins i tot insultant contra la tonteria que ens envolta. Un bloc, com diria n’Arguiñano, “con fundamento”, és a dir, amb molts fonaments: ideològics, estilístics, temàtics… Un bloc, sobretot, amb aquesta vocació gamberra i desacomplexada que tan important és per a tots nosaltres i, perquè no dir-ho, per a la nostra causa i el nostre país.

Sí, enmig aquest país desolat, gris, ensorrat, tripartiditzat, espanyolitzat… el maquis blocaire continua tenint el seu espai, continuem essent ben vius i combatius. Continuem essent uns autèntics Inglourious basterds. No esperem cap recompensa, ni canviar el fil de la història, però farem la nostra feina…

Visca la terra, mori el mal govern!