dissabte, 30 de maig del 2009

The return of the ugly…


WAAAAAAWWWW

Ja sóc aquí! The return of the ugly, je je je… que canten els mítics Bad Manners , aquest grup d'ska que tantes festes ens ha animat... Ja sé que tots em trobàveu a faltar, però volia dedicar el post i el seu títol a tota la gran família sociata i d’altres sectes i palanganeros que estic segur també m’han trobat molt a faltar… Ja sóc aquí!!!! I n’hi haurà per a tots, no patiu!!!!

Vaig arribar divendres nit. Avui he dedicat el dia a descansar, família i posar-me al dia.

I quina felicitat, uf! El que estem vivint és mític! Aquest viatge a Roma, aquesta final, aquesta Champions, aquesta lliga, aquesta copa, aquest joc, aquests jugadors, aquest entrenador… aquest president!

El país ha vibrat com mai. Aquest Barça ha generat una onada d’entusiasme, enmig d’una crisi sense precedents a tots els nivells, absolutament fascinant, increïble. Fins i tot l’amic Dessmond el mateix dimecres m’enviava un SMS que denotava una evident satisfacció… ;-)

El Barça, aquest Barça, de la mà d’aquests protagonistes, ha fet història i ho ha fet des de la més estricta fidelitat a la seva història, al seu ideari de club, tant a nivell esportiu com d’identitat. A nivell internacional, a més, la identificació amb la causa de Catalunya és total, i a Roma l'he viscuda en primera persona. És una lliçó tan bonica, tan fantàstica!

Pel que he vist en aquesta posada al dia d’avui (a Roma evidentment vaig desconectar del tot i em vaig dedicar a passar-m’ho bé!) el país continua arrossegant-se, en caiguda lliure. Només Reagrupament està generant il·lusió, trempera.

Aquests dies, a Roma, amb la gent que m’hi he trobat, amb les trucades rebudes després de dimecres i de la rua de dijous… tothom es feia la pregunta si serem capaços de fer alguna cosa així amb el país.

Salvant totes les distàncies, crec que sí. Crec que està a les nostres mans. Crec que estem assistint a una mobilització massiva que cal concretar donant suport a Reagrupament, alimentant el projecte, fent-lo gran, enorme, brutal. I que aquesta mobilització massiva, sense precedents, transversal de debò, donant la benvinguda a tothom, posant a treballar a tothom… són els fonaments sobre els que s’edificarà, es concretarà, una proposta política radicalment emancipadora, independentista, i radicalment democràtica, rupturista amb l’actual nomenklatura de partits que cohabita al Parlament.

M’han fet mola il·lusió tots els missatges i mails que he rebut d’amics, fins i tot d’amics que feia temps ens havíem perdut la pista, i que em diuen que ja s’han fet de Reagrupament, i dels que em diuen que encara no ho han fet, però que comptem amb ells. Uf! Realment espectacular!

Vaig creure en Joan Laporta i el seu projecte. Vaig creure en Josep Guardiola i la seva capacitat. I mireu…

Ara crec, de manera inequívoca, en el projecte de Reagrupament, en Joan Carretero. Però sobretot crec en tots nosaltres, en la nostra capacitat d’engrescament, de mobilització, de treball, de lluita.

Ara crec que estem generant un projecte absolutament innovador, trencador, desacomplexat, sense hipoteques de cap mena, sense etiquetes, amb una evident voluntat regeneradora i amb un objectiu polític central ineludible, inajornable: la nostra llibertat.

Reagrupament: Il Rissorgimento! Crec que entre tots podem fer de Reagrupament l’eina per la que tant hem treballat. Una eina nova, amb noves maneres, amb noves idees, però també amb una fidelitat radical a la nostra identitat, a la nostra història i a la nostra lluita, al pensament de Macià i el de tants i tants independentistes que ens contemplen des de la història. El ressorgiment català, una nova època per a la nostra Nació.

El monstre ja ha tornat, je je je

Apa, visca la terra, mori el mal govern!

18 comentaris:

  1. Els èxits recents del Barça ens vénen com l'anell al dit per fer un símil amb la política catalana i esperar el ressorgiment catalanista que cada dia sembla més proper. Que comenci la nova época!

    ResponElimina
  2. Estimadíssim company, amb el risc cert de no agradar-te, no puc evitar discrepar de tota aquesta efervescència Reagrupacionista en una setmana electoral tant important com aquesta, en la que Reagrupament no es presenta.

    Carretero? Molt bé.
    Reagrupament? Molt bé.
    Han tingut i tindran el meu suport, a més de, probablement, el meu vot i algun més que he arreplegat.
    Però aquesta setmana, als catalans, ens toca ballar una altra dansa en la que RCat no toca. Donat que una de les principals virtuds de l'aparició d'RCat era la recol·lecta de vot abstencionista, seria ara una desatrosa paradoxa que, a la primera de canvi, RCat fos una nova justificació de la inhibició electoral.
    Ja sé que és impensable, i tampoc desitjable, que RCat demanés el vot per cap dels dos candidats catalans votables, però una crida a la participació amb llibertat d'elecció podria ser molt lloable. Un partit polític sense opinió política en una contesa electoral...

    Disculpa el comentari si no t'ha semblat oportú, però és que quasi trobo forçat el teu silenci sobre les eleccions Europees en un blog eminentment polític com aquest.

    Una forta abraçada company i felicitats per els èxits compartits, els assolits i els futurs, els esportius i els nacionals.

    ResponElimina
  3. Benvolgut Elies 115 i furiós,

    Els que no acabem de veure clar l'assumpte aquest de Reagrupament i veiem en Carretero com una escissió d'Esquerra, amb lo que aixó representa, els que creiem que avants de fer experiments ens cal foragitar el tripartit i pensem que a hores d'ara (recalco lo d'ara!)els ùnics que ho poden fer son els de CiU i que si hem de parlar de noves singladures ha de ser quant aixó s'hagi materialitzar, creus que tenim perdó de Déu...o bé estem condemnats a cramar a l'infern?.

    I si resulta que amb tot plegat, acabem per fer possible el tripartit 3.0...quina cara d'idiotes ens quedará si aixó passa?. Et recordo els motius per tu mateix esgrimits per justificar la teua "furia".

    No ens assisteix cap raó als que així ho veiem?.

    I disculpa, que ja saps que no vull molestar a ningú.

    Cordialment.

    ResponElimina
  4. BENVINGUT ELIES!!!
    ETS EL PUTU CRACK!!
    Endavant i amunt i crits!!!
    Ens veiem a la presentació a les cotxeres!!!
    Salut i Pàtria!

    ResponElimina
  5. Enhorabona, per poder gaudir in direct de la sèrie més triomfant en la història del nostre més que un club, el Barça!!

    Esportivament, el decisiu més de maig, ha estat insuperable.
    En 30 dies, des de finals d'abril, com una cursa olímpica de 400 tanques, el 2-6 al Bernabau, molt més que una pallissa; l'1-1 final amb el Chelsea, desprès de patir i patir, la final de copa amb l'Atheltic, a Mestalla, amb gran victòria, i amb la més gran i sonora xiulada unànim que han rebut les autoritats espanyoles de manera espontània i clamorosa; la LLiga espanyola guanyada amb gran diferència i gran autoritat i fent un joc esplendoròs, i, finalment, una final teòricament molt difícil, amb el Manchester Utd., extraordinari equip, guanyada de manera clara i espectacular.

    Un mes que ha estat un miracle. Ni vist abans ni crec que es vegi altra vegada. No podem exigir-ho. No podem esperar que es pugui tornar a produir.

    Ha estat una temporada, i un mes final de maig, irrepetibles. De somni. De pitet. De gaudi continuat.

    Quant a la política, jo crec que, per mí, ara no toca. Ja hi haurà oportunitat de comentar les diferències d'opinions.

    El Barça....el millor que hi ha !!

    Cordialment,Andreu

    ResponElimina
  6. Bé, ara cal que el Barça faci vacances, ben merescudes, que a partir de setembre engeguem amb sis competicions i costarà tornar a fer Història.
    Ens veiem dimarts a les cotxeres.
    Salut i independència,
    Cesc.

    ResponElimina
  7. Orgull i Patria !!!

    FCB 1899 !!!

    El nostre dia arribara.



    Akor

    ResponElimina
  8. Orgull i Patria !!!

    FCB 1899 !!!

    El nostre dia arribara.



    Akor

    ResponElimina
  9. Joliu, jo diria que ja m'hi he referit. Fins i tot fa poc vaig dir que havia demanat a l'Oriol Junqueras, després de tot el que havia passat, que renunciés.

    És evident que no és possible cap pronunciament. Em sembla que tothom farà el que cregui més oportú. Estem a les portes d'un nou escenari polític, i tu mateix ja veus que no és possible cap altra estratègia que el no pronunciament.

    RCat té claríssim que un dels objectius és posar fi a l'hegemonia sociata. En Renyer ho va deixar molt i molt clar en el seu article, quan explicava els motius per donar-se de baixa d'Esquerra.

    Amunt i crits. Ens veiem dimarts, companys.

    Elies

    ResponElimina
  10. Doncs jo crec que Reagrupament, i Carretero al davant, s'estrellaran de mala manera. El problema de l'independentisme és això de Carretero: pocs, o uns quants, i molt mal avinguts. No li dono ni tres telenotícies, mal us pesi...

    ResponElimina
  11. Felicitats a tots els culers!
    Visca el Barça i visca Catalunya lliure!!!

    ResponElimina
  12. Des del Lluçanès t'hem trobat a faltar!

    ResponElimina
  13. Marité, aquí els únics que s'han estrellat i han perdut més de la meitat dels suports que s'havien aconseguit, i que han ficat al país en aquest carreró de misèria que patim és l'actual direcció d'Esquerra i tots els seus sicaris sectaris.

    ResponElimina
  14. Benvingut de l'arena de Roma!
    Estic molt content que ja estiguis a aquí.
    Necessitarem molta ajuda per Reagrupament.

    Endavant les atxes!

    ResponElimina
  15. Fa anys, quan va arribar o millor dit, quan va caure sobre el país el primer tripartit vaig veure com, després del desencant inicial molta gent que passava de la política, i sobretot, que ho havia deixat s'hi tornava a posar. Llavors d'aquest moviment, i en certa manera, “sentiment” en vaig dir “ La Represa”. Hem de saber els catalans que, si ens hi posem, podrem i el sentiment generat pel Barça, i pel Pep i pel Laporta ens ajuda. Justament, en Tremosa feia un encertat símil: la gran importància de guanyar la lliga europea en front el que vol dir guanyar la lliga Ecspañola.

    ResponElimina
  16. Ben tornat!
    Jo sóc un blaugrana de pedra picada. Passa que rebo la incomprenssió de la majoria per no donar al futbol un protagonisme social que és immerescut a les totes.

    ResponElimina
  17. Perdona la meva insìstència, però l'independentisme no anirà molt lluny amb escissió rera escissió. Mira't sinó els d'EA al País Basc. És o no és, que pocs i mal avinguts? I, ep, no et pensis que dient això defenso a l'ERC oficial: aquests només aguanten al Govern i a la política que fan per la menjadora: simple corrupció.

    ResponElimina