Moltíssimes coses patriòticament rellevants...

Avui tenim moltes notícies, moltes coses a comentar:

L’última, començant per la que fa menys estona, és la bona notícia que la candidatura Iniciativa Internacionalista podrà concórrer a les eleccions europees. Des d’aquest bloc ja ens hem pronunciat abastament contra la llei de partits i tot l’entramat feixistoide per a silenciar l’esquerra independendista basca. Aquesta candidatura, formada per gent de diverses terres i amb tarannà rupturista, ara es podrà presentar. I jo que me n’alegro, i molt. Això no manlleva la precarietat democràtica de l’estat espanyol. Però en tot cas és una bona notícia.

Una altra cosa que s'ha esdevingut avui, i és del tot trascendent és l’article del Molt Honorable Heribert Barrera, donant suport a la proposta d’en Joan Carretero. Un article del tot rellevant, en la mesura que implica, amb el seu suport, el que tantes vegades hem defensat, que la legitimitat històrica està amb nosaltres, amb Reagrupament. Que la legitimitat històrica i l’enllaç amb el pensament de Macià està amb Reagrupament, i no en aquesta crossa sociata en què han convertit Esquerra la seva actual direcció. S’ha acabat. Tot està molt clar. El cop d’estat intern de la direcció d’Esquerra els permet gaudir de les sigles. Però la legitimitat històrica, l’arrelament en el pensament de Macià i la seva obra i projecte polític està amb Reagrupament, està amb Joan Carretero. La resta de coses, ens la bufen. Allà es quedaran les quatre toies de sempre, els col·locats i amics dels col·locats defensant l’indefensable, els sociates i el tripartit. Nosaltres anem per feina, amb patriotisme, i units, legitimament units, al pensament històric de l’independentisme.

I també hem tingut les enquestes del CIS I del CEO. Aquesta és la prova del cotó, amic meus. Ens quedarem amb les dades del CEO. Com sempre, dir d’entrada que el seu baròmetre pateix un biaix monumental. Però malgrat aquest biaix, els resultats ens permeten furgar en les dades i trobar-hi coses molt i molt interessants. La primera de totes és l’esgotament absolut del tripartit. L’enquesta reflecteix clarament un ensorrament de les perspectives electorals de tots els partits que configuren el tripartit (malgrat el seu sobredimensionament a la mostra). És una magnífica notícia per al país. Un indicador clar de que hi ha vida intel·ligent.

Cal fer esment, com a segon punt d'anàlisi, del gran resultat que pronostiquen les enquestes per a CiU. Que amb la mostra tan esbiaixada amb que es treballa, treguin cinc punts als sociates és brutal. De fet no són cinc punts, són molts més. CiU recull, clarament, el vot de l’absolut descontentament amb el tripartit i les seves barbaritats. És, a més a més, un resultat que esgarrapa vots de totes les opcions: d’Esquerra, del PP, del PSC-PSOE i d’ICV. Absolutament sorprenent, però segons les dades de creuament de vot, és així.

Un cop més l’enquesta posa de manifest la pèrdua de vots d’Esquerra, que és el partit –descomptat l’exotisme històric dels Ciutadans- que menys fidelitat de vot té entre els seus antics electors.

L’enquesta, òbviament, no contempla l’opció de Reagrupament, però la fragilitat del vot dels antics votants d’Esquerra, així com el creixement de l’opció independentista entre l’electorat, assenyala ben clarament l’enorme potencial electoral d’aquesta opció. Costarà que trobi una traducció a les enquestes d’aquí a les eleccions, però no hi ha cap mena de dubte, per a cap analista, que és una opció subjacent en el comportament electoral que manifesten les enquestes. Reagrupament és, clarament, l'opció "tapada" a les enquestes, l'opció que és present en l'anàlisi del comportament de vot, però que no s'expressa amb noms i cognoms per la manera com està feta l'enquesta. Des d'aquest punt de vista, Reagrupament és el factor decisiu del nou panorama polític a Catalunya.

Un altre element interessant de l’enquesta del CEO és la diferència de comportament electoral en les diferents eleccions. Més enllà del poc entusiasme que desperten les eleccions europees, és un fet realmet sorprenent la diferència de comportament electoral que posa de manifes l’enquesta. Tant és així que els percentatges de vot atribuïts a les diferents opcions, especialment les majoritàries, presenten unes variacions brutals, sobretot en CiU.

Què és el que en podem extreure? D’una banda que els sociates són els que presenten una major estabilitat entre els votants. És a dir, són els qui, malgrat apuntar una hòstia important a les “autonòmiques”, conserven, comparat amb les europees, un nucli central de votants disposats al que sigui, fins i tot a votar un sofà, fins i tot a votar la tal Badia.

Això no passa amb les altres opcions. No passa, de manera clara, amb CiU. De fet, tot i que clarament CiU és i serà la segona força a les europees, la seva pèrdua de percentatge de vot en relació a les "autonòmiques" és alarmant. I això vol dir que no hi ha “efecte Tremosa”. Malgrat tot, CiU treurà uns millors resultats, sobretot perquè la rata d’en Guardans havia tocat fons, era impossible treure uns pitjors resultats dels que ell va treure, malgrat la seva farisea resistència a reconèixer-ho.

Hi ha una altra cosa "curiosa": l’enquesta desmonta absolutament la campanya, sempre en clau espanyola, dels sociates. Com brillantment enraona el company Tresinores, la Badia i en Vidal Quadras, sociates i peperos, són les dues cares de la mateixa moneda.

Han basat tota la seva campanya en una confrontació PSC-PSOE vs PP, però això no és així. Ja els hi agradaria, i tenim documents que ho acrediten i que farem públics, però per ara el cert és que la seva campanya s’ha ensorrat als pocs minuts de nèixer. I que la falta d’idees i de projectes, fins i tot des dels centres neuràlgics dels grans manipuladors, com és en José Zaragoza, presenta una evidència total d’esgotament. Estan acabats. Ells no ho saben o es resisteixen a assumir-ho, però estan acabats.

Fixeu-vos si la política d’allunatges demoscòpics que practiquen es greu, que en aquesta enquesta del CEO es pregunta si les eleccions europees es plantejaran: en clau europea, en clau espanyola o totes dues. Ni tan sols se’ls hi ha acudit que es puguin plantejar en clau catalana!!! La gravetat hispanocèntrica que aquesta pregunta posa de manifest és total.

Hi ha més dades curioses a l’enquesta del CEO. Algunes de vergonya aliena, i jo no sé si els sicaris d’esquerra no haurien de fer algun toc d’atenció als seus amos, als putos sociates. Pregunta el CEO sobre la situació econòmica dels enquestats en relació a l’any passat, si és millor o pitjor. Quins són els votants que majoritàriament diuen que és millor? Els d’Esquerra!!! Sembla una broma, no? Doncs és així. És clar, davant una dada d’aquesta mena, amb la congelació de sous, amb la crisi, amb el tot plegat, que més d’un 20% dels votants d’Esquerra segons l’enquesta diguin que la seva situació és millor és com per apretar a córrer! Quins són els enquestats d’Esquerra? D’on els treuen? Acollonant!!!

És clar que no s’acaben aquí les sorpreses, perquè a la pregunta de com definiríem la situació política del país… els enquestats votants d’Esquerra són els que després dels sociates, majoritàriament la defineixen com a “molt bona”. Joder, companys, això indica un nivell de sectarisme realment acollonant. Que algú que es proclama independentista digui que la situació política del país és “molt bona” sembla del gènere de ciència ficció.

Potser es confon el que és la visió política del país, molt bona, amb la pròpia situació personal econòmica, millor…

No cal ser un atxa per veure-hi, en els resultats d’aquestes enquestes, l’ensorrament absolut de les opcions d’Esquerra. De fet l’únic dubte que puc tenir en aquests moments és si a les europees arribaran als 200.000 vots o quedaran per sota. Jo crec que quedaran per sota.

Fa una setmana vaig demanar a l’Oriol Junqueras que retirés la seva candidatura. Que fes un gest, si considerava que el que estava passant no li agradava, i retirés la seva candidatura, no es fes còmplice d’aquesta disbauxa, d’aquest desastre sectari. Em va dir que ni volia ni podia. Em sap greu per ell que no m’hagi fet cas, perquè l’hòstia electoral que es fotrà Esquerra serà descomunal, i només salvarà els mobles perquè l’aliança amb el BNG els garanteix els cent mil vots que necessiten per assegurar l’eurodiputat. Però a casa nostra, l’ensorrament serà total. I més ara que la candidatura d’Iniciativa Internacionalista es pot presentar i recollirà bona part del vot de revolta que en un moment donat una personalitat com en Junqueras podria haver capitalitzat.

No cal ser un atxa per veure-hi, en definitiva, que mentre creix l’opció política que reconeix en la independència, en tenir un estat propi, l’única sortida política, Esquerra s’ensorra. I que això no passa perquè sí, sinó perquè Esquerra ha deixat de ser vista com una opció independentista. És la puta crossa sociata.

No cal ser un atxa per veure que Reagrupament és l’expressió política de tot el que està passant, d’aquest tsunami independentista que des del fons de la nostra ànima com a poble s’està gestant i ha d’esclatar de manera inequívoca les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Som-hi! Reagupem-nos!